A les 9 del matí d’aquest diumenge obren els col·legis per iniciar la jornada electoral per decidir el nou Parlament de Catalunya. Com sempre, es pot exercir el dret de vot fins a les 9 del vespre. Una jornada en què si es compleixen el que auguren les enquestes, el PSC revalidarà la victòria en vots que va aconseguir ja fa tres anys a Catalunya, tot i que en el cas d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, el mapa a escala tot apunta que quedarà diferent, amb un previsible lideratge de partits independentistes.
El gran dubte és si els de Salvador Illa arribaran a governar i, en cas que sigui així, amb quins suports, ja que exceptuant el veto a l’extrema dreta cap dels grans partits s’ha mullat a l’hora de concretar pactes.
Osona, el Ripollès i el Lluçanès seguiran el desenllaç a escala catalana des d’un punt de partida previsiblement diferent, perquè es tracta de comarques de marcat perfil independentista on seria tota una sorpresa que la victòria se l’emportés el PSC.
Avalen aquesta tesi des dels resultats de les eleccions generals del juliol de l’any passat fins al compendi de les que hi ha hagut al Parlament. I és que des del 1980, les formacions de l’espectre convergent –de l’antiga CiU a l’ara Junts+ Puigdemont– han guanyat sempre. 13 vegades.
El coixí ha estat generalment ampli, de com a mínim un 40% dels vots tant a Osona com al Ripollès, però també és cert que ERC va escurçar distàncies ara fa tres anys, o que els republicans s’han adjudicat entremig eleccions com les del Congrés dels Diputats del 2019.
Amb un independentisme rebaixat de voltes respecte als moments àlgids del procés, als comicis de diumenge hi jugaran també variables que anys enrere quedaven eclipsades i, en aquest sentit, Junts i ERC es troben en el compromís de repensar la fiscalitat i el finançament que arriba a Catalunya, però els primers han tirat en campanya cap a la llengua i les infraestructures i els segons, cap a l’educació, l’habitatge o els reptes en mobilitat i transició energètica.
Pel que fa al full de ruta independentista, Carles Puigdemont apel·la a la necessitat de refer ponts amb els republicans i “culminar amb èxit el procés iniciat col·lectivament l’octubre del 2017”, un missatge que Pere Aragonès titllava aquest dimecres de “crida de cartró pedra a la unitat”.
Tots dos partits arriben també al 12-M des de caselles diferents: ERC, amb un any i mig de govern en solitari, incloent-hi la gestió de la sequera i l’impuls a l’amnistia; i Junts, fiant totes les cartes a Carles Puigdemont, tal com ha quedat demostrat amb una campanya en què el lideratge ha passat per sobre les sigles i els actes de gran envergadura s’han programat íntegrament a la Catalunya Nord.
Sobre el mapa és probable que es repeteixi, de fet, el patró habitual de comarques on Junts arrasa –sobretot les d’interior i la demarcació de Girona– i d’altres de resultats discrets, un repartiment irregular en comparació amb la major homogeneïtat d’ERC i PSC.
Quant a la tercera posició, i després del bluf de Ciutadans del 2017, el 2021 la va aconseguir a Osona la CUP. Una fita que els anticapitalistes s’havien adjudicat també a les eleccions generals del novembre del 2019.
Al Ripollès va pujar al tercer calaix del podi el PSC, que recuperava terreny en una comarca on fins al 2012 havia estat sempre segona força en votacions al Parlament. Amb Salvador Illa al capdavant, els socialistes han posat l’accent durant la campanya a “obrir un nou capítol”. O el que és el mateix: més diàleg amb el govern espanyol pilotat pel PSOE a fi de desencallar un nou sistema de finançament per Catalunya, un model d’educació trilingüe o arribar a posar en servei 4.000 habitatges públics l’any.
El candidat socialista anunciava també dimarts al debat de 3Cat que si és president nomenarà Núria Parlon consellera d’Interior i Josep Lluís Trapero, major de la Policia. La CUP es fa forta, per la seva banda, amb mesures lingüístiques, socials, contra el canvi climàtic i de mobilitat i ordenació del territori.
També en aturar macroprojectes com el Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport del Prat, un compromís compartit amb Comuns Sumar, que de moment no ha fet a Osona i el Ripollès el forat de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Entre els titulars a calibrar aquest 12-M hi ha també com respondrà l’electorat a una Aliança Catalana ja vetada a l’hora de pactar, però que la majoria d’enquestes donen per segura a la cambra catalana, i amb una forquilla no gens menyspreable d’entre dos i set diputats. De número 1 per Girona, l’alcaldessa de Ripoll i líder del partit, Sílvia Orriols, que preveu compatibilitzar l’activitat al Parlament amb un consistori en què formen el govern només 6 dels 17 regidors.
Pel que fa a participació, la radiografia de les últimes cites amb les urnes evidencia també esgotament a Osona i el Ripollès. Així, si en les eleccions al Parlament acostuma a votar al voltant d’un 60% del cens, el percentatge es va disparar fins al 86% el 2017, però queia al 50% el 2021.
Un mínim històric derivat del desencís independentista i de factors com l’augment del cost de la vida, però que els partits confien que no es repeteixi apel·lant justament a la necessitat de rumb en moments complexos. Els resultats arribaran diumenge al vespre, un cop tanquin els col·legis, però després encara caldrà veure si els partits són, com diuen, capaços de posar-se d’acord o Catalunya acaba abocada a la repetició electoral.
{{ comment.text }}