Tres mesos són molt o molt poc temps?
Crec que no gaire, però pot ser complex. Quan s’acosten eleccions sempre hi ha un cert nerviosisme. L’haurem de saber gestionar.
El govern diu que n’hi ha prou per constituir la comarca del Lluçanès. Com ho veu l’alcalde de Perafita?
Una mica precipitat, i electoralista, possiblement, però a Perafita es va votar a favor de la comarca i estem al centre del Lluçanès. Que es mogui ja ens agrada.
Què sabia abans de la reunió de fa dues setmanes?
Que era per parlar de la comarca, i que venia gent important de la Generalitat. Res més.
I com en va sortir?
Per raons laborals no hi vaig poder ser. Ens passa que a vegades se’ns convoca sense haver preguntat prèviament si ens encaixen les hores i els dies. Quan m’ho va explicar el regidor que hi va anar, Josep Sala, em va sorprendre. No m’esperava un anunci tan clar i tan de cop.
Parlava d’interessos electorals. D’ERC?
Tinc aquesta sensació.
Hi ha risc d’una guerra de partits?
No ho sé. Sempre intento allunyar-me’n i prioritzar el treballar pel poble, si bé també agraeixo el paraigua de CiU, el PDeCAT i Junts durant tots aquests anys.
Però n’ha vist, de guerres?
A vegades indirectament et trobes al mig, com quan hi ha hagut moments d’elegir una presidència i vicepresidències del Lluçanès. Has de fer equilibris per defensar els interessos del poble sense que hi hagi massa conflicte.
Entén Sant Boi, Sant Agustí i Sant Bartomeu, que diuen que si la comarca va endavant en sortiran?
Puc entendre que es troben en una contradicció. Per les raons que sigui, a la consulta hi va guanyar el “no” i és lògic que els alcaldes se sentin en una posició complicada.
En aquest context, és un descans tenir decidit que no es tornarà a presentar?
Per un costat, m’hauria agradat continuar. Sembla que el proper mandat tornaran a venir diners de la Diputació i la Generalitat, amb el PUOSC, i això ens permetria tirar endavant projectes pendents. Tot i això, segurament viuré mes tranquil. La política cada cop és més complicada. La gent s’ha tornat molt exigent. Potser per efecte de les xarxes socials, es demanen i s’esperen solucions massa immediates.
Diria que aquest mandat l’ha patit més que els anteriors? Les relacions entre govern i oposició han sigut tenses.
Potser més al principi que ara a la part final, que s’han moderat en les formes. Però no ha sigut només l’oposició. La pandèmia ens va complicar molt la feina, les normes canviaven cada dos per tres; últimament, a causa de la crisi i la pujada de preus, s’han de revisar projectes contínuament. I la sequera. Al Lluçanès, els pous de Vilaseca estan aguantant, però si aquest estiu torna a ser com el passat farà por.
Suma 20 anys d’alcalde i tres mandats més de regidor. Com ha canviat la política municipal durant aquest temps?
No sé si és que jo m’he fet gran, que també, però tinc la sensació que, amb aquest nivell d’exigència de la gent, cada cop és més complexa.
I pel que fa a la relació entre administracions?
S’hauria de distingir.
Amb quines costa i amb quines no?
Amb la Diputació diria que menys que amb la Generalitat, que és més estricta burocràticament. No dic que la Diputació no demani les coses ben fetes, però aplana més el camí. I el que sí que és realment difícil són els fons europeus, sobretot els Next Generation. En vam demanar un per a una xarxa de calor amb biomassa a tres edificis municipals i per posar plaques solars, i la manera d’entrar la documentació ja era molt complexa. Al final no ens l’han concedit. No sé si hi ha males intencions o no, però més del 30% dels projectes que han quedat fora són catalans.
Vostè no l’encapçalarà, però de llista de Junts n’hi haurà?
Esperem que sí. Anem a poc a poc, però treballem amb aquesta intenció.
S’atreveix a pronosticar resultats?
A les passades eleccions nosaltres vam treure un 40% més de vots que Poble Actiu Perafita, però per la llei D’Hondt vam quedar quatre regidors a tres regidors, molt a prop. Aquesta vegada pot passar qualsevol cosa. El poble ha anat canviant.
Està dividit?
La gent més gran i de tota la vida, la que potser ens votava majoritàriament a nosaltres, s’ha mort, ha marxat… N’ha arribat de fora que veuen les coses molt diferent, i els que per raons de treball ens hem hagut d’allunyar els semblem forasters malgrat haver nascut al poble. No som gaire habitants, però tampoc m’estranyaria que aquestes eleccions també hi hagués una llista d’ERC.
Junts té estructura al Lluçanès?
El municipi més gran on governa és Prats, que podríem considerar la referència. En aquest sentit, sí que ens trobem i parlem, però la trencadissa no ens ha anat a favor.
Quina posició prendrà el grup parlamentari respecte a la comarca?
No ho conec.
No n’han parlat?
Jo, com a mínim, amb ningú del Parlament. Si es parteix de la posició de Prats, estic segur que defensaran la comarca.
Què està especialment satisfet d’haver resolt en aquests més de 30 anys?
Dues o tres obres que han marcat un abans i un després a Perafita. La urbanització del passeig del Lluçanès, el carrer que comunica la carretera amb la zona industrial i el pavelló, que abans era un camí de terra; i l’entrada al poble pel nord, venint de Sant Quirze i Sant Bartomeu. Va ser una actuació important, d’eixamplar la carretera i construir voreres on no n’hi havia cap. Ara estem endreçant la part sud, en direcció a Prats i Olost. També l’hem fet més ampla i la setmana que ve es formigonarà la nova vorera. Faltaran encara per fer uns metres, però quedarà un tram significativament correcte i endreçat.
El del mirador és el projecte que més l’ha fet patir en tants anys d’alcalde?
Si m’hagués pensat que havia de portar tants problemes, no ho hauria ni plantejat, però és que valorat fredament suposa posar al servei de la població un terreny de 4.000 metres quadrats que al seu moment vam haver d’expropiar forçats per una sentència judicial. El primer dibuix, tot i això, no m’agradava ni a mi.
Per massa ambiciós?
Perquè hi havia una entrada de vehicles i unes graderies que eren exagerades. Vam demanar que ho fessin més senzill, però no hi va haver temps, s’acabava el termini per demanar una ajuda. L’esbós no es va canviar i l’oposició el va aprofitar per anar en contra del projecte.
Deixarà l’alcaldia sense la nova escola i la depuradora.
Sobre l’escola, tenim la bona notícia que la Generalitat hi invertirà 1,6 milions d’euros. No la deixarem feta, però la gent que vingui a darrere no podrà dir que no els hem aplanat el camí. La depuradora sí que és de les coses que m’ha decebut. El 2004-2005, els nostres regidors i un servidor ja ajudàvem els tècnics a redactar el projecte. Confiava que havent-nos abandonat per falta de diners el 2010, l’ACA tindria la deferència de prioritzar-nos en tornar-ne a tenir, però no ha passat. Ara el Consell Comarcal d’Osona està refent el projecte.
L’edifici de Cal Prats el deixaran acabat?
Crec que sí. També va generar discussions, però serà un casal útil pel poble, amb un espai per al jovent, la gent gran, una sala polivalent… Amb el suport de la Generalitat, estem a punt de posar-hi ascensor, millorant els aïllaments i al costat hi hem fet unes calderes de biomassa per escalfar tres edificis municipals. Tinc l’esperança que quedi tot acabat a finals de març.
Si coincideix amb campanya, no el podran inaugurar.
M’és igual. De tot el que hem fet, no hi ha ni una placa d’inauguració. Potser som l’excepció, però en tenim prou treballant per a la gent.
Quina vida s’espera després de les municipals?
Dic que recuperaré la meva llibertat. Tindré més temps per a la família i els amics. Estant a un Ajuntament, et truquen a qualsevol hora, t’envien missatges, se’t demanen coses… La política municipal implica un elevat nivell de dedicació.
Les classes de veterinària a la universitat també les deixa?
De moment, no. No em retiro. Si les circumstàncies m’ho permeten, tinc l’esperança de treballar un parell o tres d’anys més. Ho dec als companys de facultat pel temps que gràcies a ells he pogut dedicar a l’Ajuntament.
