Tot apunta a un nou duel entre Junts i ERC a les comarques d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès a les eleccions generals d’aquest diumenge. Els experts, però, assenyalen que el vot útil davant l’amenaça del pacte PP-Vox podria fer créixer els resultats del PSC
Aquesta ha estat una campanya atípica marcada per la convocatòria d’eleccions anticipades per part del president Pedro Sánchez, pel fet que la contesa se celebri en plena temporada de vacances –fet que a Osona ha suposat una xifra de més de 471 excuses a mesa resoltes–, el desgast després de les eleccions municipals del passat mes de maig i la creixent abstenció que s’hi va constatar.
Ara tot apunta que Junts i ERC pugnaran un cop més per ser aquest diumenge la força més votada a Osona i el Ripollès. Tot i això, els experts avisen que aquestes forces “patiran” al territori català a causa de la desafecció política cap a l’independentisme, la divisió interna i la importància del vot útil, que podria suposar un triple empat entre aquestes formacions i el PSC, ja que “el vot útil sembla que estarà inclinat cap als socialistes, que podrien beneficiar-se d’aquesta tendència i obtenir una majoria àmplia a Catalunya”.
Així ho apunta el politòleg Guillem López, que en aquesta situació preveu que la reconcentració del vot farà que el PSC “arrasi” a les eleccions a escala catalana. Apunta que el motiu pel qual aquestes expectatives per als socialistes no es poden traslladar a les comarques d’Osona i el Ripollès és que “el PSC hauria de triplicar resultats aconseguits fins ara i és molt difícil que en surti vencedor, especialment en zones d’interior en què els partits estatals no penetren tant”.
El politòleg Didac Amat també assegura que a Osona i el Ripollès “és molt probable que l’independentisme acabi abraçant la majoria, perquè ja està molt consolidada”, però admet la possibilitat que part d’aquests vots se cedeixin enguany i temporalment als socialistes. Amat adverteix sobre el funcionament d’aquest vot útil: “Els partits utilitzen aquest terme sense una base científica sòlida, i hem de pensar que el vot útil varia en funció de les circumscripcions”.
Junts es va imposar tant a Osona com al Ripollès en les últimes generals, les del 10 de novembre de 2019, amb una de les xifres més ajustades que s’han registrat amb la seva pugna contra ERC: van obtenir un 31% i un 29%, respectivament.
Totes dues forces se situaven llavors lluny de les formacions com el PSC o el PP, que en aquella contesa recollien a Osona tan sols un 10% i un 3%. El 2019 va ser també el punt de partida a les generals de partits com la CUP, amb un 12%, o Vox, que tot i no sobrepassar el 3% llavors és molt possible que aquests últims “continuïn creixent”, especialment amb el traspàs de vots que suposa la desaparició de Ciudadanos a en aquesta convocatòria.
El teló de fons d’aquest any és un altre de ben diferent. Mentre que els partits insten la ciutadania a votar i, en alguns casos, titllen la situació de “polaritzada”, els experts apunten cap a una altra direcció: “No es tracta d’una situació polaritzada, ans al contrari: s’està reconcentrant el vot cap al centre, cap als partits més clàssics”, assegura López. A preguntes d’EL 9 NOU també afirma que el d’aquest any no és un escenari extraordinari: “La polarització en certa manera sí que hi és sempre, però la clau és saber de quins dels eixos”.
Explica que, fins ara, existia en l’eix nacional, que es dividia en independentisme o no independentisme, però que en les últimes cites electorals “això s’està diluint”. “En realitat la polarització en aquest eix no existeix o ha baixat molt, i en l’eix esquerra-dreta tampoc crec que estigui a l’alça”, diu.
López assegura que s’està produint un fenomen en què “tot va cap al centre, cap als partits grans; el 2019 apareixien nous partits petits, i això no desapareixerà, no tornarem al bipartidisme, però a poc a poc sí que anem concentrant el vot en les grans forces”.
