Les urnes ho diran diumenge, però a hores d’ara seria un miracle que les eleccions europees d’aquest 9 de juny igualessin la mobilització d’ara fa cinc anys, quan tant a Osona com al Ripollès van votar més d’un 70% dels electors.
La participació es va veure aleshores afavorida per la coincidència amb les eleccions municipals del 26 de maig, però és que a més a més el context a Catalunya també era diferent, ja que el fervor independentista continuava cremant fruit de l’empresonament i l’exili dels líders sobiranistes.
A Vic mateix, la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont es va retroalimentar amb la d’una Anna Erra que sortia reforçada dels comicis a escala local, mentre que al conjunt de Catalunya la suma de Junts i ERC es va emportar la meitat dels vots.
Aquesta majoria independentista s’intueix difícil de revalidar diumenge. En primer terme, perquè, si les enquestes ja auguren un descens general de participació, la desmobilització sembla que serà encara més acusada entre el sobiranisme.
La dreta espanyola, per la seva banda, ha vestit les eleccions de plebiscit sobre l’amnistia, mentre que els socialistes les encaren com una revàlida de les eleccions al Parlament del passat 12 de maig.
El teló de fons li han posat aquesta setmana la carta de Pedro Sánchez després que s’hagi posat data a la declaració de la seva dona en seu judicial, l’esprint final dels partits per aterrar com influeixen en el dia a dia dels catalans les institucions europees i, en somort, l’acord tàcit de relegar a l’endemà del 9 de juny la constitució del nou Parlament de Catalunya.
La lupa històrica sobre Osona (incloent-hi el Lluçanès) i el Ripollès reafirma un cop més l’habitual hegemonia de Junts a totes dues comarques quan les eleccions són d’abast nacional, general o, com aquest diumenge, al Parlament Europeu.
Tant és així que els partits de l’espectre convergent han guanyat les vuit vegades que s’ha cridat la ciutadania a les urnes des de 1987, amb una única excepció: el 2004 al Ripollès, quan el PSC va copar un 2,5% més de paperetes.
Pel que fa a ERC, els republicans no van irrompre a la batalla pel segon calaix del podi fins fa deu anys, mentre que PP i Comuns han jugat sempre papers molt discrets.
A l’espera dels resultats, els dies previs a aquest 9 de juny hi ha com a mínim una consigna compartida entre els representats osonencs dels partits: crida a la ciutadania perquè vagi a votar.
“L’abstenció és molt perillosa. A Europa s’hi decideixen moltes de les polítiques que després es transposen al nostre dia a dia, i si com sembla es mobilitza l’electorat de l’extrema dreta i no tota la resta patirem”, apunta el socialista Antoni Poyato, “forces com la de la francesa Marine Le Pen es van consolidant i les hem de frenar a les urnes perquè no es normalitzin”.
Des d’ERC, la manlleuenca Eva Font apunta en la mateixa direcció. Membre de la llista republicana en coalició amb Bildu, el BNG i Ara Més, tot i que sense opcions de sortir, diu que “és comprensible que hi hagi cansament després de tantes eleccions seguides, però el Parlament Europeu no és lluny, són les polítiques que després vindran cap aquí. Ens ha d’interessar dir-hi la nostra”.
L’exalcaldessa de Vic Anna Erra (Junts+), fins dilluns que ve encara presidenta del Parlament, coincidia en aquest últim argument la mitjanit de la primera enganxada de cartells pel 9-J, centrant-se explícitament en la reivindicació del català i el reconeixement de Catalunya com a país: “Si no ens defensem nosaltres mateixos, ningú defensarà els drets dels catalans, per això és tan important que la gent entengui que hi ha d’haver representació nostra a Europa, com han treballat i demostrat al llarg d’aquest temps el president Puigdemont i Toni Comín”.
Arnau Martí (Comuns-Sumar) subratllava també en l’inici de la campanya electoral d’ara fa quinze dies com les institucions europees són al fons de directives de vital importància per a la comarca d’Osona, entre les quals els límits a la contaminació atmosfèrica.
Des de les files del PP, el vigatà Pau Ferran –que aquest setmana s’ha anunciat que serà diputat al Parlament– hi posa la nota optimista: “És veritat que a les eleccions europees la participació acostuma a ser més baixa, però aquest cop tinc la sensació que la gent està cansada i que té ganes de votar per queixar-se de les polítiques nefastes dels últims anys”.
És en aquest sentit que veu els comicis de diumenge com “una prèvia de què voldrà la ciutadania per al pròxim govern d’Espanya: si continuar enquistats en un PSOE que menteix o traspassar el lideratge a un PP de persones coherents i responsables”.
Un altre punt de partida compartit pels representants osonencs és que les eleccions europees són indeslligables de les que hi va haver al Parlament el passat 12 de maig, encara pendents de pactes, formació de govern i fins i tot una hipotètica repetició electoral que podria tenir lloc a l’octubre.
Toni Poyato és el més contundent: “Sap greu que els debats dels últims dies se n’han anat més a temes de política nacional, com l’amnistia, que no a reforçar la transcendència de les normatives europees i el fet de tenir veu a Brussel·les”.
