Es pot construir, el sentiment de pertinença a una determinada divisió territorial? Probablement no, a l’entendre de persones que es regeixen pel cor i consideren que abans ha d’existir una identitat que justifiqui les línies sobre el mapa; i probablement sí des d’un punt de vista més tècnic o pragmàtic que defensi que el sentiment es pot construir de mica en mica mitjançant projectes engrescadors i que la divisió administrativa en qüestió es demostri útil per a les persones que la conformen.
Aquest punt de partida ve a tomb de l’entrevista que publicava el cap de setmana passat el Regió 7 a l’alcalde de Vic. Una conversa en què Albert Castells (Junts) parlava sobre la Catalunya Central i les seves ciutats i atribuïa la distància mental Vic-Manresa a la falta de vincles i relacions històriques, però no a competència. Com a mínim en l’actualitat.
El perquè d’aquest debat es remunta a principis dels 2000, quan l’anomenat informe Roca de reorganització territorial va preveure la vegueria de la Catalunya Central juntament amb sis més.
La divisió no convencia Osona per “artificiosa” i va desencadenar el naixement d’una plataforma que tibava per l’alternativa d’agrupar Osona i el Ripollès i, posteriorment, la Garrotxa, amb el nom de vegueria de l’Alt Ter i el Fluvià.
Malgrat el moviment del col·lectiu, que fonamentava els arguments en les relacions naturals, històriques i econòmiques entre totes tres comarques, només un any després d’haver-se constituït la Generalitat va reiterar que la proposta no tenia recorregut, que Osona formaria part de la Catalunya Central i, segons l’aleshores conseller de Governació, Joan Carretero (ERC), que s’erigiria una cocapitalitat Vic-Manresa.
Els impulsors de l’Alt Ter van intensificar aleshores la seva lluita, però els tacticismes i interessos polítics van acabar condemnant un missatge que tampoc havia calat prou a escala ciutadana.
Dues dècades després, la divisió en vegueries –vuit, perquè el 2017 s’hi va sumar el Penedès– és una realitat. Si més no, administrativa. Els periodistes en podem donar fe, perquè quan sol·licitem dades educatives, policials, de salut… se’ns remet cada cop més a xifres de la Catalunya Central i costa baixar al detall de comarques.
Altra cosa és la realitat a peu de carrer. En un petit treball de camp dimecres a la tarda, EL 9 NOU va aturar 10 persones al centre de Vic amb la pregunta d’on es desplacen quan busquen ambient urbà fora d’Osona. L’enquesta la va guanyar per golejada Barcelona, tot i que hi va haver dues dones que van respondre Girona i una tercera que triava el centre de Granollers a l’hora de comprar roba.
Preguntant específicament per Manresa, un grup de tres joves de Vic, Manlleu i Torelló asseguraven que no hi han estat mai, mentre que la capital del Bages sí havia tingut requesta temps enrere entre gent gran. “Per la Festa de la Llum, o per anar a ballar algun diumenge, que allà hi havia tradició”, comentava una senyora de Taradell.
Generacions una mica més joves explicaven que “de petita en guardava bon record, un lloc maco on havia passejat amb la família, però hi vaig tornar fa quatre o cinc anys i el centre està molt degradat”.
El mateix Castells reconeixia en l’entrevista al Regió 7 que l’Eix Transversal, construït als anys 90, ha portat els vigatans a Girona, no cap a Manresa, però reivindicava una “estratègia conjunta de totes les ciutats mitjanes del país”: “La gran Barcelona i la seva àrea metropolitana ho absorbeix tot. El país s’ha concebut de manera radial. Si el volem equilibrar, el gran projecte és fer que capitals com Manresa, Vic i tantes altres exerceixin de pols i nodes de desenvolupament. Han de liderar un model de país diferent”.
Marc Aloy (ERC), alcalde de Manresa, subscrivia públicament les paraules de Castells destacant que les dues ciutats que representen “mai havíem estat tan unides i amb tantes ganes d’avançar plegades. Ho hem d’aprofitar”. El gran exponent és la federació universitària, però “val la pena continuar creixent en altres àmbits amb l’aliança estratègica Vic-Manresa i totes les altres ciutats que s’hi han anat afegint”, deia Castells.
Aquesta música difereix molt de la d’èpoques pretèrites. Perquè és veritat que no hi ha llaços històrics, però també perquè durant dècades la capital d’Osona i la del Bages s’han mirat de reüll disputant-se el lideratge.
Jacint Codina va ser al seu temps l’alcalde més bel·ligerant, amb afirmacions com que Vic no acceptaria mai cap capital per sobre seu a banda de la de Catalunya.
Amb els anys, tot i això, el discurs s’ha anat modulant i actualment està clar que la partida institucional l’ha guanyat Manresa. És on la Generalitat construirà durant els pròxims tres anys la seva nova seu del govern, un edifici pressupostat en 23,9 milions d’euros i amb capacitat per a 250 treballadors.
També hi ha a Manresa el comandament de Mossos i Bombers a la Catalunya Central, i un Palau de Justícia com al que aspira Vic.
En altres aspectes, sobretot la vida i rehabilitació del centre històric o la vitalitat comercial, és la capital del Bages la que s’emmiralla en Osona. Així ho feia notar Castells a l’entrevista, qui també posa en valor que el Regió 7 publiqués en portada l’alcalde de Vic el cap de setmana de la Festa de la Llum, una prova, al seu entendre, “de com ens miren i del lideratge de Vic”.
Tot aquest teló de fons, sense obviar l’aposta institucional que ha anat fent la Generalitat per Manresa, es tradueix en opinions diverses. Tal com recollia EL 9 NOU de dilluns, l’oposició a l’Ajuntament de Vic considera que declaracions de Castells com que “reconeixem el paper de Manresa com a capital de la Catalunya Central” equivalen a pèrdua de lideratge osonenc.
Fins a quin punt és determinant el lloc on s’assenten les delegacions de la Generalitat? Avançar passa per aquesta aliança entre ciutats mitjanes? O un front comú pot implicar diluir-se i perdre pistonada? Si diuen que conduir convida a reflexionar, potser la solució és agafar l’Eix i veure si el trajecte acaba a l’est o cap a l’oest.
