El municipi berguedà de Gósol va ser notícia el cap de setmana passat per organitzar una consulta popular no referendària, on el 88% dels veïns van votar a favor d’iniciar els tràmits per deixar la província de Lleida i passar a formar part de la de Barcelona, com la resta del Berguedà. La votació no és jurídicament vinculant, però la Diputació de Lleida s’ha compromès a respectar el resultat i acompanyar el municipi en el periple administratiu. Ara calen informes favorables de les dues diputacions, del Consell Comarcal i de la Generalitat i l’última paraula la tindrà el Congrés espanyol, que als anys noranta ja va autoritzar un canvi d’un poble de Castelló, Gàtova, que llavors va passar a València. Més enllà del recorregut que acabi tenint ara, el cas berguedà ha tornat a posar sobre la taula, una vegada més, els desajustos que es produeixen en alguns municipis pel fet que les comarques i les províncies a les quals pertanyen no coincideixen. A Osona, és la situació que viuen Viladrau, Espinelves i Vidrà, amb vincle gironí des de la primera meitat del segle XIX, quan es va establir la divisió territorial de tot l’Estat.
Cap dels tres pobles es planteja seguir les passes de Gósol. A Vidrà, l’alcalde, Josep Anglada, recorda que en època del seu predecessor, Jordi Verdaguer, ja es va intentar “però a Madrid li van contestar que allò no havia passat mai al regne d’Espanya i allà es va acabar tot”. Ara que s’ha tornat a posar el focus en la qüestió, Anglada creu que “cal ser clars i explicar que la gent vol marxar a Barcelona perquè hi ha més diners a la Diputació, no per cap altre interès”. De fet, detalla que a vegades en parla amb gent del poble “i ja els està bé ser de Girona, igual que suposo que els passa als de Lleida, però és evident que és un greuge de país aquí a Catalunya que una província tingui tants diners i la del costat, no”.
En la mateixa línia, l’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, considera que “és injust que hi hagi diferències econòmiques entre les diputacions”. Remarca que “és un tema de diners i no de serveis”, perquè “nosaltres no estem descontents amb Girona”. Explica que “mai he volgut saber quant és la diferència econòmica, però és evident que hi és”. La seva proposta a la problemàtica és que “hauria de deixar d’haver-hi províncies o unir-les com va passar amb la Mancomunitat perquè no hi hagi veïns que cobren més que els altres” i també perquè “no és bo pel país si tots hem de passar a Barcelona”. Feliu és partidària “que tots els diners estiguin en mans de la Generalitat perquè sobren estructures i administracions”. Creu, però, que “és el país qui s’hauria de plantejar què pensa fer amb les diputacions” i afegeix que “nosaltres estem lluny de perdre el temps amb això perquè tenim massa coses a fer”. Per l’alcaldessa de Viladrau, a més a més, els recursos econòmics s’haurien de repartir pensant en els més petits. “Si el país no vol ser centralista i la gent ha de poder viure a tot el territori els municipis de menys de 2.000 habitants hauríem de tenir molts més diners. Ens haurien de mimar perquè si no el país és insostenible”, adverteix.
Des d’Espinelves, l’alcalde, Antoni Tanyà, que aquests dies ha vist molts veïns per la Fira de l’Avet, assegura “que no és un tema que la gent demani com potser passava a Gósol, que ho tenien més clar, perquè aquí la gent se sent de Girona”. Tanyà, com Anglada i Feliu, té clar que “de diners n’hi ha més a Barcelona, però jo també veig que Girona és més propera”. La curiositat per conèixer el detall de la diferència de recursos per ciutadà entre les dues demarcacions ha portat l’alcalde d’Espinelves a sol·licitar-ho a la Diputació de Barcelona i “ara a principi d’any he de saber-ho”. Tot i així, diu que no el farà canviar d’opinió sobre que “no és una prioritat del mandat” i avança que “si mai es planteja s’hauria de fer primer una consulta i seria en cas que Vidrà i Viladrau també ho fessin”. Un consens que, per ara, no existeix.
