Durant 15 anys, Joan Roca va ser alcalde a Gurb. A les darreres municipals, el cap de llista de Junts va passar a l’oposició amb cinc regidors. Es disputava l’alcaldia amb Josep Casassas, d’Units per Gurb (ERC), que va aconseguir-ne sis. Aquesta setmana, Roca ha estat a l’Angle obert d’EL 9 TV per repassar l’actualitat al municipi.
Fa més d’un any que es va posar en marxa el porta a porta. Com està anant?
Va ser iniciat de forma unilateral pel govern. Quan hi érem nosaltres vam fer proves amb un sistema d’àrees d’aportació, al Pla de la Sala o la Cabra, però mentre esperàvem resultats ja s’havia decidit fer el porta a porta. Ens vam sentir traïts i desmerescuts perquè aquest tema és important. El canvi de model s’havia de fer. El porta a porta és una opció però també és la més cara. Això s’ha de veure com repercutirà en el ciutadà i que no ho faci a qui no en gaudeix. El nostre model seria híbrid amb més àrees d’aportació, a Serrabonica, al Soler i a Martinencs. Aquí tindríem una possibilitat d’estalvi.
Un dels grans projectes d’aquest mandat és la inauguració de l’institut. Com ho va viure tenint en compte que quan era alcalde també ho va haver de lluitar?
Era molt necessari. El problema és que quan Esquerra es va associar amb els independents per fer-nos fora, la moneda de canvi va ser que l’institut no es faria on estava previst. Durant tot el mandat passat van anar buscant llocs i, entre una cosa i l’altra, el projecte es va endarrerir tres anys. Ara ja s’ha executat i s’ha fet al lloc on havia d’anar. Hi ha hagut tres generacions d’alumnes que han estudiat en barracons i s’ho podien haver estalviat per un canvi de cromos polític. És aquella política lletja que paga el ciutadà per colors polítics.
En campanya electoral, tant Junts com Units situaven com a prioritat l’habitatge i un dels grans projectes era Ca l’Arqués. Està aturat el projecte?
El creixement natural que hauria de tenir Gurb per tenir habitatge és Ca l’Arqués. El pla parcial havia tingut molts problemes per on es troba, però actualment té tots els permisos. Demà podrien començar les obres i es podria executar. La manera la tenim rumiada des del 2016. L’Ajuntament disposa d’una parcel·la industrial a la Ronda que si es ven es podria invertir amb una altra parcel·la a Ca l’Arqués. Això permetria tirar endavant el desenvolupament i construir habitatge plurifamiliar, que és el que ens falta a Gurb. És econòmicament viable. Hi ha altres problemes de tempos, temes de planejaments, falta de decisió política…
El govern es decanta per altres planejaments?
Sí. L’altre dia ens van presentar el del Soler 2, on s’hi podrien fer una quinzena de casetes. Això, però, donaria solució a 10 o 15 gurbetans, però el municipi en necessita 60. El Soler és un nyap comparat a tirar endavant Ca l’Arqués. Hem d’empènyer per aquí i acompanyar els propietaris. No podem tenir generacions de gurbetans pendents d’una decisió d’un jutge perquè un veí ha presentat un contenciós i que es decidirà d’aquí a dos anys. Els polítics hem de pensar pel poble i el seu futur, no pels problemes tècnics de poder fer o no un planejament.
Una de les zones pendents d’ampliar és l’esportiva.
En el seu moment vam comprar uns terrenys de l’entorn de la zona que ens permetien un creixement molt generós. Són camps agrícoles i s’han de transformar en zona d’equipaments per després poder construir-hi. Nosaltres promovíem fer-hi una piscina i pistes de pàdel. El govern ha de decidir el que sigui, però el primer tràmit ha de ser convertir aquests camps. Aquest tràmit s’ha encallat i no tenim calendari. Cada vegada hi ha més demanda als equipaments i entitats esportives. Això és bo perquè vol dir que es fa servir. L’Ajuntament, doncs, ha de fer els deures per poder garantir un bon servei.
El projecte per pacificar l’N-152 sí que està aprovat definitivament. Els tempos encara no estan fixats al calendari.
Aquest projecte té una urgència relativa des d’un punt de vista d’execució. L’Ajuntament ha de tenir els deures de com voldria veure aquesta carretera en un futur bàsicament perquè en depenen altres planejaments urbanístics.
El que sí que és més urgent són els accessos a Gurb per la C-17 i la C-25, al nus de la Pascual. La Generalitat va licitar-ne el projecte. En tenen cap informació?
Aquest és un problema molt greu i l’únic que ha passat és que encara no hi ha hagut cap accident important. La solució és relativament fàcil, perquè l’anella que hi ha sota la rotonda ja és de doble carril i es podrien fer uns petits ajustaments. En el seu dia se n’havien pactat uns, però el mandat passat se’n va encarregar un altre i se suposa que ja està a punt. Continuem sense veure-ho, però. Ho hem de demanar partits polítics, Ajuntament… tots. És una obra necessària i hem de fer força tots junts perquè s’executi.
L’ambient dels plens són bastants plàcids.
Alguns em diuen que, sent cap l’oposició, hauria de tenir més mala llet. No soc d’aquest tarannà. Hi ha coses que saben greu, però l’insult i la falta de respecte no han de formar part del dia a dia d’un ajuntament. El dia que hagi d’arribar en aquest extrem potser hauré d’acabar la meva carrera política. Podem tenir punts de vista diferents, però no a base de cridar, insultar o faltar al respecte és la manera d’aconseguir-los. Els plens, per mi, no han de ser un punt de baralla. Així ho hem pensat sempre i l’equip de govern també ho està fent. És recíproc.
En la darrera entrevista a EL 9 NOU ens explicava que des de Junts havien estès la mà a Units per entrar al govern sense resposta. Han desistit?
Dels cinc regidors de Junts que hem entrat en aquest mandat, només dos hem estat a govern. La manera de conèixer un ajuntament és estar a dins i veient-ne el dia a dia. Quan estàvem a govern, tot i no tenir-ne la necessitat, sempre els ho havíem ofert. Semblaria lògic que fessin el mateix. No ha estat així per decisió seva. Han cregut que no som necessaris. Si demà ens ho demanen, estudiarem entrar-hi. Però si no t’hi volen, no pots anar-hi.
“Junts està en un moment ascendent”
Va ser president del Consell Comarcal d’Osona durant vuit anys. Segueix la política comarcal? Com la viu?
No hi participo ni hi influeixo. Vaig fer un pas al costat total. Hi he deixat bons amics que m’informen d’alguns projectes que es van gestionar quan era president, com el projecte de l’aigua en baixa. Quan veus que es materialitzen dona una sensació d’orgull.
Com veu el partit de Junts?
Com tota formació, té les seves èpoques i moments. Ha entrat un equip comarcal nou i això vol dir maneres de pensar i de fer noves. Això és correcte per a la regeneració de tots els partits. Junts està en un moment molt ascendent. S’està treballant bé, en l’àmbit de municipi, comarca i de partit. A la comarca, els propers resultats seran millors.
Vostè es va disputar la presidència del PDeCat amb Ignasi Puig en una cursa en què Arnau Basco va abandonar. Aquest últim ara és president comarcal. Ha quedat tocada la relació?
No, la relació és excel·lent. L’Arnau, de fet, va ser conseller quan jo era president del Consell Comarcal. Amb l’Ignasi no hi vam participar perquè en el seu moment van guanyar i van decidir treballar sols. Una mica el que passa ara a Gurb. Quan no t’hi volen, no hi entres. Ara bé, un cop passat el temps s’ha de fer balanç de quines coses s’han fet i com s’han fet. L’Ignasi va haver de viure un moment crític com la desfeta del PDeCat i la creació de Junts. Amb tants canvis al partit, ens vam afeblir. Ara, però, ja s’han posat les bases i Junts està consolidat.
