Gil Salvans es va estrenar com a alcalde d’Olost el juny passat, rellevant l’històric Josep Maria Freixanet. Ja tenia experiència a l’administració pública com a regidor i per la seva feina a l’Agència de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona, però en aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, aprofundeix en l’aterratge al càrrec i temes tant municipals com del Lluçanès.
Nou mesos d’alcalde. Ho porta bé?
Han sigut molt llargs, durs. Després de les darreres pluges estem millor, però fins ara la sequera ens ho ha posat difícil.
Al mes de març han caigut a Olost 124 litres per metre quadrat. Canviaran alguna cosa?
És una aigua molt benvinguda. Els boscos i els camps la necessiten i ara mateix tenim el pantà a un 80% i escaig. Amb un altre ruixat podria quedar ple. Nosaltres també estem més ben preparats que abans. Som conscients del que gastem i hem millorat l’eficiència de la xarxa.
Es plantegen començar a prescindir de cisternes?
Des de mig octubre n’hem necessitat 15 o 16 de diàries cinc o sis dies a la setmana, i vam passar tot un dissabte sense aigua a Santa Creu i 24 hores de subministrament tallat a granges i indústria. Són decisions que fa un any no m’hauria imaginat haver de prendre. Ara comencem a tibar del pantà. Hem reduït en un 40% l’aportació de les cisternes. De les que venien de Manlleu i Oristà, ja només mantenim les d’Oristà. És una bona notícia, però alhora hem d’assegurar que l’aigua tingui la qualitat que toca.
Amb aquesta mesura extraordinària s’han gastat cap a 300.000 euros, una quarta part del pressupost anual. La factura de l’aigua condicionarà tot el mandat?
La Diputació de Barcelona ens ha pagat gairebé totes les cisternes de l’any passat. No sabem si també serà possible aquest 2024, però això com a mínim ens dona aire per allargar-les fins al maig. I recordem que des del novembre tenim en actiu una reducció del consum del 50% a les granges i les indústries del poble. Hem passat de gastar uns 800 o 900 metres cúbics diaris a menys de 500. Amb la situació actual confiem relaxar-nos i passar aviat a les mateixes restriccions que tot l’entorn, és a dir, una reducció del 30% en granges i del 15% en indústries.
Han trobat complicitats o s’han hagut de quadrar?
Tots plegats hem hagut d’anar-nos ajustant. En el cas de l’alimentari, les restriccions han coincidit amb la pitjor època, la campanya de Nadal, però tothom s’ha conscienciat i ha fet un gran esforç. De seguida que ens ho aconselli l’empresa que ens gestiona l’aigua permetrem obrir l’aixeta una mica més.
Va fer mal la fotografia del pantà ben sec?
Molt, com caminar per sobre un lloc on normalment hi ha aigua. També ha sigut dura la imatge de les 16 cisternes diàries abocant als dipòsits. Una de les inversions que haurem de fer ara serà manteniment del carrer per on passen. La sequera ens ha servit, tot i això, per prendre consciència del canvi climàtic i que a Olost hem tocat sostre en demanda d’aigua. Queda clar que l’únic camí és reduir. La passejada més habitual dels últims mesos ha sigut anar fins al pantà, tant sec com ara que ha començat a ploure.
L’ACA els ha concedit 300.000 euros de subvenció, el màxim. A què els destinaran?
Substitució de canonades antigues, per millorar l’eficiència i reduir pèrdues; i instal·lació de comptadors telemesurats, amb l’objectiu de controlar el consum constantment i fer divisions en la distribució. Tindrem més capacitat de gestió.
Però serà un mandat d’impàs, de no tirar endavant projectes més enllà de l’aigua?
A l’octubre ja vam veure que aquest tema ens marcaria l’any, de manera que vam incloure al pressupost de 2024 poques grans inversions, com a molt en energies renovables mitjançant subvencions, i obres sobrevingudes imprescindibles, entre les quals la piscina municipal. El gran projecte, de gairebé mig milió d’euros, serà el dipòsit d’acumulació d’aigua, per tenir més coixí, juntament amb les mesures que comentava. Veurem què passa els altres anys. Ara ha sortit el Pla General d’Inversions de la Diputació. Ens toca decidir cap a on enfocar-lo. Després d’haver comprat l’edifici a finals del mandat passat, ens il·lusiona el projecte de Ca l’Argimon o Cal Maqueda. Són 6.000 metres quadrats al centre del poble, i ens hi imaginem pisos de protecció oficial, alguna sala cultural… Sent conscients que aquest any l’hem perdut per l’aigua, hi treballem a mitjà termini i buscarem diners per a la inversió.
El que sí que han materialitzat és la recollida del vidre amb porta a porta.
Una volta més en el procés d’acabar d’augmentar els índexs de recollida selectiva. Ara estem al 70% i poc. Creiem que ens podem acostar al 80%. Amb els cubells xipats també volem implantar l’any que ve la taxa justa: que els veïns i veïnes d’Olost i Santa Creu paguin més o menys segons com de bé reciclen.
També serà titular del 2025 la recuperació de l’equip de futbol…
És una gran notícia. A mi, com a exfutbolista, em fa molt content. De l’empenta dels organitzadors de la festa del centenari, que va començar l’any passat, en va sorgir l’espurna i ara ja tenim constituïda una junta amb moltes ganes i compromís.
Transformaran el camp de sorra en gespa artificial?
Fins ara no era una prioritat, però amb la recuperació de l’equip entomem la demanda. Sabent que són molts diners, ara per ara ens comprometem a preparar el projecte. És el primer pas per accedir a finançament. Arribarem fins on puguem, però estic content de pensar que tornaran al poble les tardes de futbol i els entrenaments entre setmana.
Amb Fumanya estan tranquils?
No. Encara la setmana passada els veïns i veïnes de Santa Creu van passar tres o quatre dies d’intenses males olors mentre a sobre la taula de l’Agència de Residus de Catalunya, la Generalitat i l’Ajuntament de Sant Martí s’està tramitant una ampliació de la planta. Pel benefici de dos o de tres, Santa Creu s’està deteriorant. Des de l’Ajuntament no sabem què més fer. Fumanya és una taca negra en un territori que en diuen serè, però que no en té res.
Els costa entendre’s políticament amb Sant Martí?
Amb aquest tema, sí; i amb el de la gasolinera, que són candents. Entenc que cadascú mira pels interessos dels seus habitants i, com que en aquests casos no coincideixen, l’acord es fa difícil.
Però la carpeta de la gasolinera té més recorregut? Al final ja està oberta.
De moment els vials que hi ha són provisionals. Ara s’ha obert el procés judicial per dirimir si l’activitat econòmica té interès general per sobre de la protecció de l’espai on s’ha construït.
És dels temes que ha d’abordar com a alcalde però que empipen?
Més que el de la gasolinera, el de Fumanya, per no poder desencallar una solució. Els veïns i veïnes pateixen des de fa molts anys.
El nou equip de govern s’ha reunit amb l’empresa?
No ho hem fomentat. Abans tenim una reunió pendent amb l’Agència de Residus.
Va rellevar en el càrrec Josep Maria Freixanet, que portava 20 anys d’alcalde i 32 de regidor. Imposa?
Mai em passarà pel cap que puc ser com ell, el millor alcalde que ha tingut l’Ajuntament d’Olost i que ha canviat el poble moltíssim. Per tant, és clar que imposa. Continua sent una persona referent i quan el necessitem sempre hi és.
Ell i els seus governs es presentaven sota el paraigua d’ERC, però aquest mandat el grup ha passat a independent. Per què? Era una condició de Gil Salvans?
Del grup. Jo, personalment, tinc relació amb molts partits i no em tanco en banda, però el mandat passat va ser tens amb ERC. No es va tractar bé la persona de Josep Maria Freixanet. Ho vam viure de prop i va ser una decisió de grup no continuar amb les sigles. Ens sentim més tranquils i lliures en decisions que ja hem pres i que haurem de prendre.
Referents a la comarca?
Per exemple. És un altre dels temes que ens hem trobat a sobre a correcuita.
Olost es va abstenir en l’aprovació dels estatuts de la mancomunitat. Preludi del que vindrà?
No ens ha agradat gens el procés dels darrers 12 mesos. La comarca es va tirar endavant de pressa i corrents i ha quedat de 8 municipis, no el Lluçanès dels 13. Des d’Olost vam dir des de bon principi que les coses no es feien d’aquesta manera, sense ni una votació al Parlament, i sempre havíem reivindicat una fórmula adaptada al territori. Si no ens movem d’una llei que es remunta a fa més de 30 anys, ens obligaran a tenir un òrgan amb més polítics que treballadors. Es van redactar uns estatuts de la Mancomunitat, amb lideratge de Prats, s’hi van fer modificacions que tots vam validar i finalment la Generalitat les va tombar. L’abstenció ve de tot això: el territori no pot decidir i ens trobem enmig d’una cosa que no ens agradarà.
Però Josep M. Freixanet mateix havia encunyat moltes vegades aquest terme de mancomunitat. Què els ha deixat de convèncer?
No és una qüestió de noms, sinó de projecte. De moment veiem que s’està replicant una llei de comarques desfasada. Malgrat que s’hagi parlat moltes vegades de reformar-la, ara ens n’anem a eleccions i el que hem vist nosaltres és que les propostes que surten d’aquí les tomben, és creure o res. Són maneres de fer no ens agraden.
Què és el que proposaven exactament des d’Olost?
Deixar la porta oberta que la mancomunitat pogués ser en un futur l’òrgan rector de la comarca, sense un consell comarcal amb més polítics que treballadors. Ni tan sols ho afirmàvem, però ni així se’ns ha permès.
I ara què?
Farem una consulta.
Sobre si continuar a la comarca?
De moment no tenim data ni la pregunta exacta, però sí, o abans de l’estiu o tornant consultarem la nostra gent.
Els resultats seran vinculants?
Farem campanya perquè vagin a votar com més veïns i veïnes millor i, per poc important que sigui la participació, sí, vincularà. És una decisió molt important, que com a govern ens genera molts dubtes, i volem saber què en pensa Olost i Santa Creu.
L’Ajuntament es posicionarà en un o altre sentit?
A incentivar molt el vot. Tenim la idea de muntar almenys una o dues jornades de debat, que hi hagi opinions diverses i es fomenti la informació. El gran problema d’ara és que no sabem per a què servirà la comarca.
Després de tants anys de batalla, i tenint com diu sentiment lluçanès, no faria molt mal baixar del carro?
Arribar fins aquí no és agradable per a ningú. El més fàcil seria dir que sí a tot i endavant, qui dia passa, any empeny, però hem vingut a millorar la vida dels veïns i veïnes, a mirar pel bé de Santa Creu i Olost. L’equip de govern debatem sobre molts temes, però amb aquest coincidim que podríem ser molts més que vuit municipis havent-ho fet millor.
El procés s’ha enterbolit per qüestió de campanars, partits, persones…?
La pregunta me l’he fet molts cops i no tinc resposta. De campanars segur que no, perquè la capital està clara. Partits varis no han actuat de forma correcta, però a mi em sembla un problema de projecte. Tots tenim molt clar el sentiment, però després què? A més a més de sortir a El Temps, als mapes o tenir els cartells de la comarca, què volem fer? Quins serveis prestarem a la gent?
Des d’altres mancomunitats li contestarien que ja és molt que vostès comencen a caminar amb finançament…
Sí, però 200.000 euros, amb un espai de treball, un gerent, un secretari i polítics amb dedicació serveixen per a poc.
Olost acollirà aquest juliol per segona vegada el Cantilafont. Ja saben on?
Estem acabant de tancar-ho amb els organitzadors, que són gent amb moltes ganes i il·lusió. Penso que realment estarà molt bé.
