Quan parla Anna Piella –la persona homenatjada en la Diada d’enguany per Òmnium Osona-Lluçanès– es fa escoltar. Ho saben bé el grapat de promocions d’alumnes que la van tenir de professora a l’institut Antoni Pous i Argila, i ho va tornar a demostrar en l’acte de dilluns als jardins de Can Puget de Manlleu.
Després del titubeig inicial marcat pels agraïments, Piella va arrencar amb un discurs clar, directe i carregat de contingut. “Soc una dona de caràcter, que no es deixa doblegar i sense pèls a la llengua”, va autodefinir-se, tot afegint que fins i tot abans que es parlés de feminisme com en l’actualitat “he defensat sempre que les dones no hem de demanar permís a ningú”.
Uns valors que tal com es van encarregar de recordar familiars, amics i antics alumnes sempre ha difós al seu entorn a través de l’ensenyament i l’activisme social, amb l’objectiu d’acabar “amb una societat patriarcal que hem anat engreixant amb perjudicis que han passat de generació en generació”.
Piella va recordar, fent gala d’una gran cultura, com al llarg de la història “a les dones se’ns ha vilipendiat”, tot deixant clar que l’època “de les veus silenciades s’ha acabat”.
Unes veus que massa sovint “a banda de ser perseguides per ser dones també ho han estat per ser catalanes”. I és que en el seu discurs, Piella també va fer una defensa aferrissada del català, i un cop més mostrant el seu gran bagatge cultural.
Va citar, per exemple, Miguel Primo de Rivera, dictador espanyol que als anys 20 va desfer tota la feina feta des de la Mancomunitat de Catalunya per avançar en l’alfabetització del país donant molt pes al català: “Hay que poner fin a la descarada propaganda separatista que se difunde por medio de la enseñanza”, deia el militar. “És la mateixa cantarella que repeteixen avui en dia alguns polítics”, va remarcar Piella.
El seu discurs va ser la lliçó magistral d’una jornada que va tenir altres assignatures. A través del mestratge de companys docents de l’Antoni Pous i Argila, es van repassar alguns aspectes importants de la vida de Piella: a classe de literatura es va llegir poesia; a la d’ètica, el seu compromís per la cohesió social i en l’apartat “anem d’excursió” es van escoltar els testimonis d’alguns dels seus alumnes. Tots ells coincidien en el fet que Piella “va influir molt en les nostres vides”.
Des d’Òmnium Osona-Lluçanès, el president, Alfred Verdaguer, va remarcar la voluntat de posar en valor el paper de la dona, “relegada a un segon terme per ignorància”. En aquest sentit va expressar la voluntat de “recuperar el passat per assegurar que les dones d’avui tinguin el reconeixement que es mereixen”.
Pel que fa a l’elecció de Piella, Verdaguer en va destacar la seva dedicació a l’ensenyament, a la cultura i a la cohesió social: “Això és Òmnium, Anna”, va exclamar el president tot recordant els valors de llengua, cultura, país i cohesió social que formen el lema de l’entitat, i que representa a la perfecció l’homenatjada.
Des de l’Ajuntament de Manlleu, l’alcalde, Arnau Rovira (Junts), va mostrar la satisfacció d’acollir l’acte organitzat per Òmnium, “i si és per homenatjar una dona que ha lluitat per la cultura i el país i és manlleuenca, encara més”. Rovira va definir Piella com “una ambaixadora de luxe de Manlleu” i va posar en valor la gran quantitat de persones que hi han compartit estones “a l’institut o en alguna de les moltes entitats on ha col·laborat”.
Tornant al discurs de Piella, i en un moment en què l’ús de la llengua catalana està a l’ordre del dia, la docent va recordar que la parla pròpia “ens fa conscients de les nostres peculiaritats culturals” i que al llarg del temps “la modifiquem, l’enriquim, arraconem unes paraules i en manllevem d’altres llengües”. Piella, però, va reconèixer que la treu de polleguera “homogeneïtzar i globalitzar la cultura, convertint-ho en una aldea global”.
Davant d’aquest repte, l’homenatjada va defensar “que si nosaltres no defensem la nostra llengua i cultura, no ho farà ningú”, i recordant la fa poc traspassada Carme Junyent va concloure: “Jo he volgut viure en català, i també vull morir en català”.
