“Hem fet molta feina en poc temps i en deixem d’encarrilada”

Roger Corominas (ERC) va arribar a l’alcaldia de Roda de Ter el juny del 2020 després d’una moció de censura contra Albert Serra (IPR). Corominas, que ja havia estat primer tinent d’alcaldia del 2011 al 2015 i després a l’oposició, tanca una trajectòria política de 12 anys a l’Ajuntament. Els tres últims han estat com a alcalde. En aquest fragment de l’Angle obert repassa els projectes desenvolupats i embastats per al proper govern que estrenarà alcalde o alcaldessa. Com ha estat l’experiència d’alcalde?Molt positiva. Ha estat una legislatura més curta de les habituals. Quan vam entrar el context era advers: només teníem tres anys per fer acció de govern i hi havia la covid amb moltes restriccions. Tot i això, en tres anys hem pogut fer moltes coses. Haurem invertit més de dos milions i mig d’euros en més de 60 projectes. Hem fet aquella política d’invertir en tots els àmbits del poble: cultura, esport, equipaments, medi ambient, polítiques socials... no de grans obres. Ara que fem una mica d’inventari, la veritat és que estem molt orgullosos del treball fet. Marxen cofois doncs de l’acció de govern?Les legislatures tenen una durada que marca el cicle electoral i és molt difícil finalitzar una acció de govern en quatre anys. Nosaltres marxem molt satisfets i estem molt contents d’allò que hem pogut tancar en aquests tres anys, però alhora deixem molta feina encarrilada i embastada per a la propera legislatura perquè la voluntat d’aquest equip polític és seguir. Un dels projectes més destacats i acabats són els vuit pisos de la Sareb per a lloguer social on ja viu gent.És un objectiu que ens ha omplert de joia. El dret a l’habitatge no està garantit a hores d’ara i hi ha molta dificultat per accedir-hi. Per tant, haver obtingut aquests vuit pisos de la Sareb va ser una tasca molt complicada. Som conscients que no és suficient. La demanda que hi ha a Roda és molt més gran, però en tot cas sí que ho considerem històric perquè molt pocs municipis se n’han sortit. També han pogut acabar la primera fase de les obres del carrer Verge del Sòl del Pont, que el seu govern va decidir dividir en dues etapes. Quin termini hi ha per a la segona?Feia molt temps que el projecte estava a l’Ajuntament en dansa i amb moltes promeses de terminis per part de l’anterior equip de govern que no s’acabaven materialitzant. Nosaltres hi hem posat fil a l’agulla. La primera fase ja ha donat una altra sensació al carrer. La segona, la preveiem de cara al 2024-2025. Entenem que aquest any cal actualitzar el projecte sobretot pel que fa a costos i fer la licitació de cara a finals del 2023 o principis del 2024. Els han donat els diners per desenvolupar la segona fase?No, però és totalment viable. Nosaltres hem volgut fer viable el projecte. Quan parlo que hem invertit més de 2,5 milions, la primera fase tan sols ha arribat al 18% del total. Teníem molt clar que Roda té moltes necessitats, i no podíem concentrar tots els ous en una mateixa cistella. La segona fase, però, està totalment garantida. Primera perquè a la legislatura vinent seguiran havent-hi subvencions i addicionalment deixem un ajuntament sense cap deute i, per tant, amb capacitat d’endeutar-se. També amb un romanent important, que es podrà incorporar. El proper equip polític podrà entomar sense cap tipus de problema aquesta segona. Una protagonista del mandat ha estat la despesa energètica. Com ho han entomat?Com segurament molts municipis, hem obert diferents fronts. A l’inici de legislatura no hi havia cap instal·lació fotovoltaica en funcionament i preveiem acabar-la amb set en diferents equipaments. També hem fet una primera fase de substitució de 300 llumeneres i està previst que en els propers mesos se’n substitueixen 300 més. Això suposa un 35% de l’enllumenat del poble. Per la resta ja tenim sol·licitada la subvenció. També instal·larem carregadors energètics per als veïns. Hem treballat en diferents àmbits, com de l’autoconsum fotovoltaic o de limitar les temperatures. Com a poble i com a país tenim un repte enorme i hi hem estat. En un espai molt curt de temps hem fet molta feina i en deixem d’encarrilada per a la propera legislatura. En una entrevista de fa un any, ens explicava que el projecte de la variant estava en punt mort i buscaven alternatives per al trànsit rodat que travessa la C-153. Les han trobat?La clau de la solució del trànsit rodat no passa únicament per l’Ajuntament. Hem anat explicant el que hem fet al llarg de tres anys i ens hem reunit amb la Generalitat, que és la titular de la via, i amb la Diputació, per valorar derivades que passen per vies seves. És un tema complex que no es clourà aquesta legislatura. Des de la Generalitat sempre se’ns ha dit que el projecte rau en un consens territorial que afecta molts municipis més enllà de Roda perquè les noves infraestructures haurien de passar fora de les fronteres municipals. I hi ha oposició. Per tant, en aquest curt termini no és possible avançar en infraestructures. Allò que depèn de nosaltres sí que ho hem fet. Hem demanat a la Diputació un estudi que després hem derivat a la Generalitat i ara està estudiant si les mesures són implantables. I alhora en les properes setmanes s’instal·laran radars pedagògics i millores en la seguretat d’aquells passos de vianants que no tenim semaforitzats. Sabem que no treu el trànsit, però tot allò que suposi noves infraestructures està en un punt mort. Des de fora sembla que sigui més fàcil d’aconseguir aquest consens amb els municipis de l’entorn pel fet que tots els ajuntaments afectats són del mateix color (ERC). S’han acostat posicions?Plantejar-ho en termes de partits és un error. Al final la posició que tindran aquests quatre municipis governi qui governi serà la mateixa. Hi ha coses que poden facilitar la col·laboració, però en temes d’aquest calat i que afecten el territori amb un impacte important, no depèn de qui governa. La posició d’aquell municipi difícilment canviarà. L’Ajuntament s’ha plantejat prohibir el trànsit rodat per la travessera? Ho han tingut sobre la taula?Sí. Se n’ha parlat amb Carreteres i Trànsit. Aquestes prohibicions es validen en molt poques ocasions i es fa quan hi ha una alternativa factible. I el problema és que ara a Roda no hi és aquesta opció. La que hem explorat és a través de Sant Martí Sescorts, però fins que no hi hagi la ronda de Manlleu feta tampoc és una alternativa. Com han treballat l’enderroc de les naus de Puigneró?De solucions màgiques no n’hi ha. Fa quatre anys, l’anterior alcalde [Albert Serra] en un debat electoral va anunciar que amb sis mesos les naus estarien enderrocades. Però és un tema complex. Nosaltres hi hem treballat en tres àmbits. Primer, en l’àmbit intern, aquesta legislatura s’ha encarregat el dibuix dels habitatges, zona verda i vials amb el pla de millora urbana. El POUM identifica que és residencial, així que en un futur hi aniran habitatges, però no estan dibuixats els carrers. Això està encarregat i a la legislatura vinent es podrà procedir formalment a l’aprovació. El segon àmbit?Ens hem reunit diverses vegades amb l’Agència de Residus de Catalunya per traslladar-los la preocupació per l’amiant d’unes naus de més de 80.000 metres quadrats. Ha recollit el guant i ens ha facilitat una consultora per portar a terme un estudi exhaustiu. A principis d’aquesta setmana, l’empresa va estar recollint mostres i, per tant, hi ha estat treballant. Per primera vegada, tindrem un estudi rigorós de l’estat de conservació de les cobertes de les naus. I en el tercer?La tercera pota és parlar amb els titulars de les finques, que són propietat de tres societats diferents, amb qui ens hem reunit en diferents ocasions. De fet, amb una d’elles ha estat aquesta setmana per anar veient com podem incentivar i ajudar al desenvolupament. Hem anat treballant totes tres potes i òbviament van avançant a velocitats diferents. Intentarem que es vegin els passos més clars al més aviat possible. Quan tinguem l’estudi, tindrem molta més informació. Un termini no el donaré, però tenim molt clar que és un tema cabdal al municipi, que canvia com un mitjó amb naus o sense. Si la propietat no s’hi posa bé serà més difícil de desllorigar? Com s’hauria de procedir?La propietat pot avançar proactivament o no. Per primera vegada tindrem un estudi seriós sobre el tema, i un cop tinguem tota la informació podrem veure si podem demanar-ne l’execució d’una manera obligada. Estem actuant en dos fronts: buscant l’acord, però també empènyer si no es fa voluntàriament. Quins projectes deixaran i a què haurà de fer front el proper equip de govern?Com deia, tenim una planificació per seguir amb la transició energètica, la segona fase del carrer Verge del Sòl del Pont o el finançament per a la segona part del projecte de la casa museu de Miquel Martí Pol. Les fases fan que la política i les obres es puguin portar a terme. Queden moltes altres coses que recollirem al nostre programa electoral. Tenim molt clar el full de ruta al qual hem arribat i el Roda que imaginem per als propers quatre anys. El mandat de tres anys no se li ha fet curt com a alcalde? No s’ha quedat amb ganes de més?És una decisió que vaig prendre el 2019. Llavors ja vaig traslladar al grup que seria l’última vegada. Ho tenia clar tant sí érem a govern com a l’oposició. La política m’apassiona molt, però sempre he defensat que és bo que per l’Ajuntament hi passi el màxim de persones possible. Tant al govern com a l’oposició hi hauré estat un període de 12 anys, tres legislatures. Crec que és suficient. Òbviament si m’escoltés el cor o el cap, m’enviarien missatges contradictoris. En tot cas, seguiré de molt a prop la política. Em desvinculo de la primera fila, però segueixo amb el projecte d’Esquerra - Roda Republicana. El treball o el que pugui aportar a la propera legislatura de ben segur que ho faran els meus companys i companyes. Acompanyarà el candidat d’Esquerra, Toni Mas, a la llista?Segur que hi aniré, però encara no hem fet l’ordre. Tenim el cap de llista, que és allò més important del projecte en primera instància. Més enllà de l’ordre seguiré arremangant-me per aquest projecte des de darrere i ajudant amb tot allò que faci falta. Anirà a les primeres posicions o en simbòliques?La idea és anar a la rereguarda. Els companys que actualment són regidors seguiran en llocs capdavanters. És un equip polític que ja està governant. Per tant, hi haurà una línia continuista, cosa que dona molta fortalesa al projecte. També tindrà la fortalesa per les incorporacions de gent nova al projecte. Ha donat cap consell a Toni Mas?Podem donar-li consells tant jo com la resta de companys. Però crec que tenim un magnífic candidat, amb experiència de govern, que ha tastat la legislatura i que coneix perfectament la casa. Ja s’hi ha arremangat i tothom que l’ha pogut veure treballar ha vist que és una persona encantadora que s’implica i batalla les coses. Sempre que em necessiti em tindrà per enriquir el seu punt de vista, però crec que en Toni és algú que ja té les coses molt clares. Al final, però, des d’Esquerra - Roda Republicana prenem les decisions d’una forma molt mancomunada. Aquests anys que he estat cap de llista no he defensat la posició de Roger Corominas sinó la veu d’un projecte polític com ara ho farà en Toni.

“Hem fet molta feina en poc temps i en deixem d’encarrilada”

El campus de porters d’handbol a Vic ha reunit 140 participants

El Ripollès Existeix defensa el taller ferroviari de Ripoll

Denuncien un grup de persones que feia una barbacoa a Sau

Intent d’agressió sexual a l’Anella Verda de Vic

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França