“Preveiem que els alumnes comencin al nou institut tornant de Setmana Santa”

Josep Casassas (Units per Gurb-AM) va esdevenir alcalde de Gurb el passat maig del 2023 per majoria absoluta. En el seu segon mandat, l’alcalde republicà repassa a l’Angle obert d’EL 9 TV l’actualitat municipal, que està marcada per la posada en marxa del sistema de recollida de residus porta a porta, l’obertura de les noves instal·lacions de l’institut, la plataforma PRIMA o el pressupost acabat d’aprovar. Fa uns dies recollíem la denúncia d’un pagès de Gurb que li havien fet roderes amb cotxe a un camp. S’hi troben gaire? Per desgràcia, és habitual. Aquest cop ha tocat en aquest paratge i en aquest pagès. Abans de Nadal va passar a una finca sota el castell de Gurb i d’altres ha passat en camps més propers a la zona urbana. També és habitual quan cau una mica de neu. Realment sap greu, perquè malmet molt els conreus i genera un perjudici important. I a això s’hi suma la situació de sequera extrema o la plaga de conills. La sequera també és un problema que afecta tots els veïns. Com ho temptegen des de Gurb? Com tothom. Fins ara, hem fet la màxima pedagogia possible i optimitzant tots els consums. Fa molt temps que no fem cap mena de reg i també estem molt pendents dels consums. Passem les dades segregades –sector residencial, industrial i domèstic– que ens demana l’Agència Catalana de l’Aigua amb la periodicitat que toca i amb la màxima fiabilitat possible. Per desgràcia, hem d’esperar que plogui amb ganes o nevi a la muntanya, i a veure si d’alguna manera aconseguim tirar endavant perquè la situació ara és crítica, però pot ser extremadament crítica. El proper 21 de febrer, Gurb posarà en marxa el servei de recollida porta a porta. Ja ho tenen tot a punt? Aquesta setmana s’estan repartint els cubells pels habitatges. És una aposta important. Era necessari fer un canvi del model de recollida a Gurb perquè a mesura que altres municipis de la comarca han anat fent el porta a porta s’ha anat estrenyent el cercle i hem anat recollint cada cop més residus d’altres municipis. Això ens ha fet repensar el model, hem analitzat les diferents opcions i avui per avui el porta a porta és el model més eficient. Si es fa bé, podem arribar a uns nivells de reciclatge i separació d’entre el 80% i el 85%. Com que arribarà algun dia que la taxa d’escombraries s’haurà de pagar per la generació que fem, ens sembla que aquest és el model més adequat. En quins percentatges està Gurb de recollida selectiva i on vol arribar? Estem al voltant del 60%. Si només ens fixéssim en la recollida de contenidors, estaríem al voltant d’un 55% i si hi sumem el que recollim a través de la deixalleria de Vic fa pujar fins aquest 60%. L’objectiu ha de ser com a mínim el 75%, sinó el 80%. Hem de treballar per arribar a aquest horitzó i reduir la quantitat de residus que generem, sobretot de rebuig, que és el que ens acaba suposant un cost important. En els últims quatre anys, el cost d’entrada a abocador ha passat de 41 euros la tona a 70 i escaig. Gairebé s’ha doblat. El cubell funcionarà amb xip i algunes àrees d’aportació es mantindran. Tenim un municipi extens en què una bona part de la població viu en disseminats. Això fa inviable una recollida porta a porta en aquests habitatges donada la distància entre les diferents zones. En els disseminats, doncs, es mantenen àrees d’aportació amb la idea d’anar-les tancant. Ara ja en tenim dues de tancades amb accés controlat i restringit. És un model mixt de recollida amb contenidors disseminats i porta a porta en el nucli urbà. El gener passat hi va haver una xerrada amb els veïns, quins dubtes o temors van recollir? Es va demanar si la fracció orgànica podia ser un reclam per a la fauna salvatge com els senglars, què passa quan els veïns marxen de vacances, quin dia s’han de llençar els bolquers o compreses, o per què s’ha optat per aquest sistema i no d’altres, com els contenidors intel·ligents. En aquest últim cas, la resposta és clara: per la gran inversió que suposa fer el canvi de tot el modelatge de contenidors i perquè l’índex de reciclatge està clavat al 70%. L’oposició de Junts, que encapçala Joan Roca, s’ha decantat per mantenir les àrees d’aportació perquè, tal com deia en una entrevista, és més viable econòmicament. Surt més car el porta a porta? És cert que el porta a porta genera un increment de costos de recollida, però en canvi, com a contrapartida, suposa un increment dels ingressos derivats dels cànons de retorn de fracció orgànica, d’envasos i de vidre. El problema dels contenidors intel·ligents són els tancaments que s’han de fer, la inversió en nous contenidors i el fet que no asseguri ni la reducció ni l’increment de reciclatge tant com el porta a porta. Aquest gener també ha entrat en funcionament un carregador per a vehicles elèctrics a Gurb. Ha tingut bona acollida? Fora del normal. Fa 15 dies que està en funcionament i des de l’empresa ens han dit que el nombre de recàrregues és molt superior al que tenen habitualment en altres llocs. Pot ser per diversos factors, com que està molt proper a la C-17 i la C-25, que és un carregador ràpid i en mitja hora pot arribar al 80%, i que de moment és gratuït. Ara estem treballant en l’ordenança que en reguli el cost per evitar que s’hi deixi el cotxe tot el dia i s’afavoreixi la rotació. Un veí de Gurb haurà de pagar el mateix que un de Vic o Folgueroles? Ho hem d’acabar de definir amb l’ordenança, però és lògic pensar que puguin tenir algun avantatge. Sobre energies renovables, hem de parlar sí o sí de la plataforma PRIMA de l’Institut de Recerca de Catalunya. En quin punt es troba el projecte? Sembla que veiem la llum al final del túnel. La plataforma tenia una sèrie de condicionants de finançament i semblava que havia d’anar més ràpid del que ha anat, tot i que des de l’Ajuntament sempre hem estat molt conscients que el que se’ns plantejava des de l’IREC era difícil d’aconseguir. Estem en un punt que, malgrat que sembli que no hem avançat, podem dir que, com a mínim, ja hi ha la licitació acabada per la redacció de projectes i documentació tècnica. Segurament a final de mes tindrem l’empresa o el gabinet tècnic encarregat de fer el projecte amb la idea que a l’estiu puguem tenir el projecte i engegar la licitació de l’obra. Serà una realitat a mitjans del 2025. Una de les altres iniciatives que no depèn de l’Ajuntament és la millora de la connexió entre l’Eix, la C-17 i la N-152z, a la Pasqual i Chocovic. Està redactat el projecte? Ha d’estar en la fase final de redacció, està a punt d’acabar-se. A escala més municipal, alguns dels projectes de mandat són la reforma de la plaça de l’Amistat i també la transformació de l’antiga nacional. Com avancen els projectes? De la transformació de l’antiga nacional tenim un avantprojecte que ha de servir de base per redactar els projectes d’urbanització. Aquí hi ha diferents àmbits, el que correspon a l’Ajuntament, però també a promocions privades de diferents plans parcials. Ja tenim les bases perquè tothom tingués la mateixa línia. Falta acabar de definir alguna cosa i resoldre les al·legacions. En el cas de la millora de l’entorn de la plaça de l’Amistat, ja tenim tres propostes sobre la taula d’empreses de participació, perquè volem fer-ho amb el consens dels veïns, que al cap i a la fi saben quines necessitats hi ha a l’entorn. Aquest gener també han fet una visita d’obres a l’institut. Ja encara la recta final? Quan podran començar-hi els alumnes? Aquest mateix curs. L’institut està, com aquell qui diu, acabat. Estan ultimant els interiors i algun element de façana. Està previst que tornant de Setmana Santa els alumnes comencin a les noves instal·lacions. Aquesta setmana, de fet, l’institut va convocar un consell escolar extraordinari perquè s’ha de fer el trasllat sense alumnes i això implica modificar una mica l’horari. Acaben d’aprovar un pressupost de 4,6 milions. Quines inversions s’hi preveuen? Primer, es fa un pressupost per assegurar el funcionament ordinari de l’Ajuntament, que creix en serveis i en necessitats. Pel que fa a les principals inversions, es preveu una pèrgola solar al pati de l’escola amb la idea d’anar dotant el municipi de refugis climàtics i d’instal·lacions fotovoltaiques. Les altres inversions importants seran el tancament de les àrees d’aportació, un vial d’accés a la plataforma PRIMA, actuacions de manteniment als edificis públics, asfaltats... I anar preparant inversions més estratègiques a llarg termini, com les que hem comentat. De feina sempre n’hi ha. Deixant el barret d’alcalde un moment, des de finals de l’any passat és secretari general d’ERC a Osona, executiva que lidera la manlleuenca Eva Font. Com ho porta? Vaig acabar assumint-ho perquè molta gent m’ho demanava. La veritat és que impressiona i és un repte estar al capdavant d’una executiva comarcal, però ho entomem amb il·lusió, ganes i també a l’expectativa de veure cap on avancem i com som capaços de transformar la comarca. Al final som d’Esquerra Republicana perquè creiem en els valors del partit, som independentistes i pensem que el partit és una de les eines que tenim al país per avançar cap aquí. I amb què treballen o volen treballar en clau comarcal? El que voldríem, bàsicament, és que els municipis de la comarca incorporessin els valors republicans, de la sostenibilitat, tant ambiental, social com econòmica, la transparència, la igualtat... Al final, el que volem bàsicament és servir els municipis i això passa per ser molt propers a les seccions locals i als grups locals que hi ha als diferents ajuntaments. Feia falta una renovació de cares a l’executiva? Quan algú fa el pas de deixar-ho hi ha d’haver algú que ho entomi. Els canvis sempre acaben aportant coses positives. No sé si feia falta o no, però en qualsevol cas penso que és bo que hi hagi regeneració. Som diferents, fem les coses de forma diferent i per tant els diversos punts de vista són positius.

“Preveiem que els alumnes comencin al nou institut tornant de Setmana Santa”

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

S’encén una casa de fusta a Viladrau

Dimiteixen els entrenadors de l’Abadessenc

La reducció dels aranzels xinesos, un “alleujament” per al sector porcí

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll