Dijous de la setmana passada va fer tres anys de la consulta en què 2.656 persones del Lluçanès van votar a favor de constituir-se com a comarca. Passat aquest temps, és innegable que s’han fet passos, però també que no n’hi ha hagut cap en ferm per avançar cap al reconeixement administratiu del territori. El passat 28 d’octubre, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la dissolució del Parlament, dequeia la proposició de llei per crear la comarca quan ja havia estat admesa a tràmit per la Mesa i fins i tot havent superat les esmenes a la totalitat presentades per Ciutadans, PSC i PP.
Gairebé dos mesos després de la presa de possessió del nou executiu, no hi ha hagut canvis substancials. Ni contactes ni cap reunió amb els alcaldes, però el Departament de la Presidència ha confirmat a EL 9 NOU que “estem oberts a parlar amb els ajuntaments i el Consorci per reprendre el fil i veure si hi ha voluntat i consens al territori per tirar endavant la prova pilot”. Les mateixes fonts de la Generalitat reiteren, però, que “el consens al territori és essencial, ja que es tracta d’un canvi estructural”.
En què consistiria aquesta prova pilot no s’ha concretat, però és el darrer estadi en què tots els municipis estaven més o menys d’acord fins l’estiu passat. I és que no és cap secret que entre els mateixos ajuntaments hi ha hagut estira-i-arronses arran d’un resultat que Governació ja va reconèixer “difícil d’administrar” en un primer moment: amb una participació del 55,15% del cens, el sí a la comarca va obtenir un 70,73% dels vots, complint les condicions fixades per la Generalitat, però el no es va imposar a cinc municipis, tres dels quals d’Osona (Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau).
Aleshores la voluntat era tenir constituïda la comarca abans de les eleccions municipals de 2019 i això ara és evident que no passarà. Vuit anys després d’aquell 13 d’octubre de 2010 en què Governació va rebre la primera petició per reconèixer administrativament el Lluçanès, ni tan sols està clar si la pilota és a la teulada dels ajuntaments o a la de l’administració. Sense oblidar la situació política de Catalunya, és molt simptomàtic que de moment ni una ni altra part hagin convocat una reunió. Els alcaldes la fixen per després de vacances.
