Ja ha fet canvis de decoració al despatx. Tot molt ràpid, no?
I intens. M’ha passat de pressa. Gairebé no soc conscient que estiguem tancant la segona setmana de mandat.
A què ha dedicat aquests primers quinze dies?
A treballar molt. Ser alcalde és de tot menys tranquil. Fins dilluns no farem el pla de cartipàs i encara que informalment cada regidor ja estigui treballant les seves àrees, de moment totes les firmes i competències recauen en mi.
Qui és l’última persona que li ha telefonat?
Moisès Gimeno, el cap de policia.
Parla més amb Lluïsa Bautista o amb Marta Moreta?
Crec que amb la Lluïsa. Ens veiem molt i som de treballar colze a colze. Amb la Marta, tot i això, també. Hi ha comunicació constant.
S’entendran bé amb el PSC?
Sí. Tots dos grups tenim moltes ganes de treballar i revertir la situació de Manlleu. En alguns temes ja partim de bona base per créixer; en d’altres l’haurem de canviar.
El pacte estava fet abans de les eleccions?
No, rotundament, ni amb el PSC ni amb ERC ni amb cap altra formació. Així ho demostra que obríssim converses a tres bandes.
Proposar un tripartit era pura estratègia, però.
No. Continuo pensant que Manlleu necessita com més gent millor remant plegada, és a dir que hauria estat el més encertat. Aquesta mateixa fórmula s’ha plantejat en diputacions i Xavier Trias la va proposar els mateixos dies per a Barcelona sense que n’haguéssim parlat ni coincidit.
Per què es van decantar pel PSC i no repetir el soci del mandat passat?
Vam posar en una balança els perfils, les inquietuds, la motivació… I veient que érem els dos partits que creixíem en suport, ens vam decantar pels socialistes. L’acord està fet en clau de ciutat. L’àmbit nacional queda a part.
Castigaran ERC o buscaran l’oposició per arribar a acords?
Hi ha persones d’Esquerra amb qui tinc molt bona relació i els estenc la mà en tots els sentits. M’agradaria liderar un govern participat, obert i en què l’oposició pugui dir la seva, no només al ple, un cop al mes, sinó a l’hora d’aportar, debatre, qüestionar… projectes que millorin Manlleu.
Si al capdavant del grup hi continués Àlex Garrido ho haurien gestionat diferent?
És probable, d’ell n’he rebut mestratge i mentoria, però per damunt de tot el considero un amic.
Alguna anècdota com a alcalde que ja pugui explicar?
Tinc el despatx ple de sorra. Com deia abans de les eleccions, vull ser on estiguem fent coses. En dues setmanes he visitat dos cops el pla del Mas, els vestidors del camp de futbol, Can Puget… La porta del meu despatx no para d’obrir-se. Em faig uns farts de repetir “en què et puc ajudar?”.
Quins temes ha començat a treballar?
Aquesta setmana s’ha publicat el POUM al Diari Oficial de la Generalitat. Començar el mandat tenint-lo definitivament aprovat era molt important. També he estat treballant intensament per posar-me al dia en obres, serveis socials… I a fer un bon traspàs de l’àrea de Policia amb Lluïsa Bautista. Aquests últims quatre anys la ciutadania ens ha demostrat que considera la seguretat un tema cabdal.
I sabrà desvincular-se’n?
Home, no negaré que sento certa simpatia per la regidoria que he gestionat. Suposo que d’una manera o altra sempre hi tindré la mirada posada. La Lluïsa, però, té dues grans qualitats: constància i sinceritat. Estic convençut que se’n sortirà molt bé.
Dijous passat el vam veure a l’Audiència de Barcelona pel judici a l’exregidora Carme Trillas. El va sorprendre res del que hi va sentir?
No hi ha sentència ferma i no puc dir massa res sobre el cas més enllà que m’entristeix. Com a institució no ens fa cap bé que es parli de Manlleu per motius com aquest. Sigui com sigui, el primer és que la justícia deliberi. La valoració vindrà més endavant. De moment només insistiria que estem compromesos que mai pugui tornar a passar el mateix.
Quan parla de fer justícia es refereix que l’Ajuntament cobri els 41.000 euros?
Vull dir fer justícia. En parlarem quan hi hagi sentència.
És de demanar consells?
Molts.
A qui?
A tothom que crec que me’n pot aportar. Llavors acabo fent una mica el que em sembla, però m’agrada envoltar-me de gent que em nodreix.
En política, ser fill de Joan Rovira és un avantatge o un inconvenient?
Per mi, tenir el pare que tinc és un honor. Això no vol dir que haguem de pensar igual en tot, malgrat que generalment compartim punts de vista. Soc el petit de tres germans. Com que ens portem força anys, he passat molt temps amb els meus pares, i a ell l’he viscut en aquest vessant polític dins de l’empresariat, com a president del Consell Empresarial d’Osona. Això m’ha aportat coneixences, experiències i amistats més grans que jo que segur que sumen.
El mandat passat Arnau Rovira era també conseller comarcal. Repetirà?
No.
Per què?
La gent ens ha votat perquè portem l’alcaldia. Estic plenament compromès amb Manlleu i vull ser molt aquí.
S’imagina fent carrera política?
EL 9 NOU ja m’ho ha preguntat altres vegades. És un àmbit que m’agrada molt, però l’empresarial també. Voldria compaginar-ho. No només no ha de ser un inconvenient, sinó que penso que és saludable que les persones que es dediquen a la política no es desconnectin i en qualsevol moment puguin tornar a la feina d’abans. A la vida no tot pot ser viure d’un sou públic. Dit això, ara mateix tinc la certesa que dedicaré a Manlleu bona part dels millors anys de la meva vida. Soc jove, estic il·lusionat i em sento ple d’energia.
Millor haver arribat a alcalde ara que fa quatre anys, quan es va presentar per primer cop?
Sens dubte. L’experiència és un grau. Haver passat quatre anys a govern i haver tingut un mestre com l’Àlex segur que m’ajudarà.
