La tempesta que s’ha generat a Ripoll durant aquestes últimes setmanes ha arreplegat el primer alcalde democràtic que va tenir el municipi després de l’època franquista, Pere Jordi Piella (1979-1993 sota les sigles del PSC, del qual es va desvincular al cap dels anys), de vacances a Escòcia, on ha pogut fer diverses caminades per aquella geografia privilegiada. Per això la informació que li ha anat arribant ha estat esbiaixada, sobretot dels dies previs a l’elecció de la nova alcaldessa.
En tot cas creu que una bona solució per l’atzucac on van encallar-se els polítics locals hauria estat la celebració d’una segona volta tal com es fa a Europa, però que “a l’Estat espanyol sembla que tinguin por de l’opinió dels ciutadans”.
En el seu parer, Orriols “ha llançat un missatge que ningú ha contestat, i per això ha acabat fent forat”. A aquesta situació s’hi ha arribat perquè “quan no hi ha ideologia en els partits, la gent es decanta per la visceralitat”, creu Piella, que en canvi està tranquil perquè “els tècnics i funcionaris són qui realment fan funcionar un Ajuntament, els polítics només podem guiar una mica cap a un costat o cap a un altre”.
Per això creu que Orriols pot governar durant els quatre anys vinents. També es mostra contrari a les línies vermelles que han deixat fora de qualsevol equació fins ara Joaquim Colomer (Som-hi Ripoll), a qui considerava fonamental que l’haguessin tingut en compte sobretot després de la seva presidència al Consell Comarcal.
A més creu que hi ha una derivada de tot plegat: “Si els ciutadans veuen que el seu vot no serveix per res que ningú es posi les mans al cap quan augmenti l’abstenció, perquè no serà res més que el producte del poc entusiasme amb la democràcia”.
La també exalcaldessa republicana Teresa Jordà (2003-2011), que ha conviscut aquestes setmanes amb l’anunci que tornarà a Madrid com a diputada, lamenta que després dels atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils “no s’abordés amb més profunditat uns fets que van tenir un gran impacte social a tot el país, però sobretot a Ripoll perquè és on es van gestar”.
Arran d’aquesta sotragada, que va ser abordada “amb deixadesa per l’equip de govern, i on l’oposició va proposar un cordó sanitari que no ha funcionat, Sílvia Orriols ha posat de manifest una realitat dura amb el seu discurs islamofòbic, racista i d’odi, encara que no sé si dir-ne d’ultradreta, que ha guanyat per demèrit dels altres grups”.
La solució de tot plegat no creu que sigui fàcil. Passa “per treballar molt des de l’oposició, al carrer, a associacions i entitats, per oferir una alternativa a aquest odi”. Un govern de concentració fort hauria estat l’escenari ideal per dissabte passat, però critica que “en política es pot fer tot menys el ridícul”, en referència als canvis de rumb que ha protagonitzat Junts, sobretot després de veure que els partits d’esquerres havien posat fil a l’agulla per assumir l’alcaldia. Per això creu que una suma d’11 regidors permetria veure-ho tot d’una altra manera “i si no, tenim el que tenim”.
Jordà va donar-se a conèixer gràcies al seu lideratge de la Comissió de Festes durant l’època d’Eudald Casadesús com a alcalde, “tot i que no combregàvem amb les mateixes idees polítiques”. De fet, ella mateixa va arrabassar-li uns anys més tard la vara de batllessa.
Entén la renúncia de l’actual comissió, que qualifica de “jove i pencaire”, però alhora diu que el poble ha de continuar endavant: “No deixarem de fer ni la Festa de la Llana, ni el Carnestoltes, ni tot el que ens identifica als ripollesos”.
Precisament amb Eudald Casadesús, que va ser alcalde entre 1995 i 2003 amb CiU, no ens ha estat possible establir-hi contacte perquè oferís la seva opinió sobre l’evolució de la política local durant aquests darrers temps.
