L’Audiència Nacional ha plantejat una qüestió prejudicial Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el ‘cas Judes’ i ha deixat en l’aire les peticions d’aplicació de l’amnistia de les defenses dels CDR, que tenien el suport de la fiscalia. Entre els afectats hi ha l’osonenc Txevi Buigas, per a qui inicialment la fiscalia -que ara avala l’amnistia- demanava 8 anys de presó.
No les resol i suspèn el procediment a l’espera de rebre resposta a les nou preguntes que planteja al TJUE. En el seu escrit, considera que la llei d’amnistia contravé normativa europea sobre terrorisme i incompleix el principi de primacia i cooperació legal.
A més, avisa que “suposa enviar un missatge cap al futur en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia”.
En el seu escrit, l’Audiència Nacional (AN) demana al TJUE que es posicioni sobre la llei d’amnistia en relació amb la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell relativa a la lluita contra el terrorisme; la Carta de Drets Fonamentals i de la Unió Europea (principi d’igualtat i no discriminació); el Tractat de la Unió Europea i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i principis consagrats en jurisprudència del TJUE com són el de primacia, el de cooperació legal i el de seguretat jurídica.
Considera “absolutament necessari i imprescindible” aquest pronunciament previ abans de decidir si aplica l’amnistia i dona per tancat el procediment contra els CDR encausats per terrorisme o bé el manté, i argumenta que és compatible aquest moviment amb el recurs d’inconstitucionalitat que ha d’estudiar el Tribunal Constitucional sobre la pròpia llei d’amnistia o altres qüestions prejudicials que han plantejat altres instàncies per altres procediments.
En tot cas, l’AN ja avança la seva posició i considera que “el legislador nacional està legislant en contra de la Directiva 2017/541, el que afecta principis fonamentals del dret de la Unió Europea, com el de primacia i de cooperació legal”.
Parla també d’un trencament del principi d’igualtat i llibertat ideològica, i afegeix que “va en contra dels tractats en relació amb la funció de tot estat membre de garantir la seva integritat territorial, i condiciona el lliure dret de circulació i residència de tots els ciutadans europeus, afectant a l’espai de llibertat, seguretat i justícia de la UE”.
Aquesta llei, continua, suposa un “afavoriment de conductes terroristes que, si no fos per la llei d’amnistia, s’incardinarien en la Directiva 2017/541”.
{{ comment.text }}