Era previsible que el ple de Campdevànol de dijous passat fos dens i, en alguns moments, tens, ja que s’havia de debatre sobre la pedrera a la Colònia l’Herand, la reparació de la depuradora o les ordenances fiscals del 2024, que inclouen un increment de la taxa d’escombraries de l’11%.
En aquest context, la moció de la CUP per destituir l’exdirector general de Comforsa, Reca Vidiella, del Patronat de la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, amb motiu d’un “tema ètic” en relació amb la reclamació de 714.000 euros que li fa la Generalitat, havia quedat en segon pla. Els cupaires, de fet, l’havien retirat de l’ordre del dia en tenir coneixement que Vidiella havia presentat la dimissió.
Tot i no votar-se la moció, alguns dels grups van aprofitar el torn de precs i preguntes per explicar-se. El ple va saltar pels aires minuts després. Dret durant més de dues hores i, a darrere la sala, s’esperava l’eludit.
Vidiella, micròfon en mà, va començar a desglossar les bondats de la seva gestió al capdavant de Comforsa durant els cinc anys que en va ser director general. Sense escatimar detalls. Va assegurar que l’empresa estava en “fallida tècnica” quan va arribar, ja que tenia pèrdues per valor de 6 milions d’euros; que no hi havia diners per pagar les nòmines i que el seu predecessor, Eduard Jaklitsch, va “marxar d’un dia per l’altre”.
El resum és que sota la seva batuta, del 23 de gener del 2018 fins que el van cessar el 31 de març del 2022, la situació havia millorat. Una versió que avalen les xifres, ja que l’abril del 2017 Comforsa registrava guanys i, tres mesos abans del seu cessament, havia guanyat 1,2 milions d’euros.
El 2020 van haver de pagar 2,2 milions (n’hi havia 4,5 a la caixa) pels ERTO arran de la pandèmia. “Que el 80% ho pagava el govern espanyol, però ho vam haver de fer nosaltres, perquè els Departaments d’Empresa i Economia, aquest últim dirigit per l’actual president Pere Aragonès, no volia fer un ERTO a 180 persones per motius polítics”, va dir Vidiella.
Mariona Baraldés (CUP) havia al·legat abans que un treballador d’una empresa pública, encara que es gestionés de forma privada, no podia cobrar 220.000 euros. A més d’afegir que era una “vergonya” haver-se apujat el sou en 135.000 euros (abans n’eren 85.000).
La regidora de la CUP recordava que altres persones sí que estaven tornant els diners en sobresous. A més, també va apuntar que els estatuts del patronat diuen que l’ens s’ha de conformar amb “persones representatives de la societat civil, prenent en consideració el seu valor humà, prestigi professional i científic”. Uns valors ètics que Vidiella no encarna, al seu entendre, per un presumpte delicte d’administració deslleial o d’apropiació indeguda.
El portaveu d’ERC, Toni Riera, va afegir-hi cullerada dient que no comprenia com el patronat s’havia renovat feia poc i s’havia ratificat a Vidiella quatre anys més, just abans de la seva dimissió, la qual va presentar per no perjudicar l’ens: “Se l’havia d’haver apartat per salvaguardar-lo fins que s’aclarís la seva responsabilitat”. Riera va reclamar que es modernitzessin uns estatuts que fixen que el patronat consta de tres patrons nats (el rector de la parròquia, l’alcalde de Campdevànol i el president del Consell Comarcal) que escullen, amb els altres vuit patrons, la resta de membres.
Vidiella va recriminar a Baraldés que es referís amb “tanta lleugeresa” a ell, tot i que mai havien parlat cara a cara fins dijous. “I això que vostè va ser de les primeres de seguir-me a Twitter”. L’exdirector general de Comforsa va dir que la querella presentada sobre la seva persona estava en procés d’instrucció i “no sabem si el jutge l’admetrà a tràmit”.
En canvi, va insistir diverses vegades que el 9 de novembre sí que s’ha de celebrar un judici per una querella presentada per ell contra el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, i l’exdirector general d’Avançsa i l’actual secretari d’Economia i Hisenda, el mallenc Josep Maria Vialrrúbia, per assetjament laboral.
En aquesta querella, el demandant reclama que se li pagui la indemnització que li correspon pel cessament. Vidiella va etzibar a Baraldés que la CUP es considera “antifeixista” i, en canvi, “no hi ha res més feixista que saltar-se per l’arc de triomf la presumpció d’innocència”.
L’exdirector de Comforsa va acusar Baraldés de voler polititzar el patronat de l’Hospital i va assegurar que no se’l va cessar per la seva gestió ni per la pujada del sou: “S’ho van inventar, perquè ningú hauria entès que se’m fes fora amb els millors resultats en quinze anys. Em va acomiadar per no cedir a xantatges polítics”.
PICABARALLA I TENSIÓ
L’ambient estava caldejat i l’exdirector de Comforsa va entrar en el cos a cos amb Baraldés fent al•lusions personals, dient-li que “per vergonya, vostè hauria d’haver dimitit fa cinc anys i no haver-se tornat a presentar”. Amb bon criteri, l’alcalde Oriol Lázaro, va intervenir per exigir-li que s’abstingués “d’atacs personals”. “L’hem deixat parlar, ha tingut un altaveu, però ha tret un cas que no toca”, va recriminar-li. Vidiella va contraatacar acusant Baraldés de voler que es tanqués Comforsa, però la regidora cupaire no es va acovardir i va respondre-li que la CUP “no volia que es fes la nau al mig del poble per les vibracions i els sorolls, però no he dit mai que volia tancar Comforsa”.
Qui va preferir guardar silenci va ser Dolors Costa, la presidenta del patronat de l’hospital, per tal de no entrar en un “conflicte d’interessos” i per no comprometre “la independència” de la fundació. També va dir que no hauria participat en la votació si s’hagués mantingut la moció, ja que no volia “alimentar un debat impropi del ple”.
