Marc Parés viu el seu segon mandat com a alcalde de Sant Boi de Lluçanès. Al municipi, on només s’hi va presentar una llista, hi ha actualment en obres el passeig Lluçanès, la carretera que travessa el nucli de banda a banda, i acaben de posar plaques fotovoltaiques a la teulada del pavelló. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, Parés també parla de la comarca del Lluçanès o les excavacions arqueològiques al Serrat Rodó.
Va seguint les negociacions de cara a formar govern de la Generalitat?
Sí, m’agrada estar al dia. Sembla que ERC té la paella pel mànec. A veure què acaben decidint.
Si depengués de vostè, acord o repetició electoral?
Home, millor que els partits es posin d’acord i ens estalviem unes altres eleccions.
S’ho mira des d’un municipi on governa amb llista única. Quina diferència…
La veritat és que sí. Estem tranquils.
Massa?
Una oposició constructiva sempre és bona i ajuda, però el nostre ja és un equip súper nou. Dels set regidors de l’anterior mandat n’hem continuat quatre, la resta s’han incorporat, i en certa manera ja combinem novetat amb bagatge.
El primer mandat el van fer com a independents. L’any 2023 es presentaven, en canvi, sota paraigua de Junts. Per què?
Vam passar quatre anys amb els independents d’Osona, i hi vam estar molt bé, sense cap mena de problema, però per afinitats personals, més opcions a l’hora d’obtenir recursos, el cop de mà i l’assessorament en situacions complicades… vam acceptar la proposta de Junts. La decisió la vam consensuar tots els membres de l’equip i el resultat ens sembla molt positiu.
Ja els havien festejat abans?
Sí, i també ERC, però el primer cop volíem engegar una cosa nova. La fórmula independent era la que més s’adeia a aquest desig de foc nou. Començàvem projecte, equip… tot de zero, sense casar-nos amb cap sigla.
Vostè és militant de Junts?
No.
Però hi combrega ideològicament.
Si m’hagués de definir, sí, soc del caire de Junts. De moment no hi milito, però tampoc ho descarto.
Parlar de la comarca del Lluçanès l’incomoda?
No. Entenc que fa anys que és un tema d’actualitat i, ara, amb la creació de la comarca, encara més.
Els municipis que en formen part confien que pobles com Sant Boi s’ho repensin. Hi ha opcions?
A la vida no es pot assegurar mai que no, perquè les coses canvien, però com a mínim aquest mandat no ho preveiem. Al nostre municipi al referèndum hi va guanyar el “no”, i d’aquí la decisió de quedar-nos a Osona.
Sap què passarà amb el Consorci un cop es constitueixi el futur Consell Comarcal?
No. El 2023 se’ns va dir que el Consorci continuaria prestant serveis als 12 municipis durant aquests quatre anys. Llavors ja veurem què passa. De moment no en tenim informació.
A un poble com Sant Boi, per què l’hi és útil?
D’àrees com esport i turisme n’estem súper contents, igual que de les activitats que es programen globalment per als 12 municipis. En serveis socials, transport escolar o la recollida de residus, que impliquen una despesa important, treballem i treballàvem amb el Consell d’Osona.
S’ha llegit els estatuts de la Mancomunitat del Lluçanès?
Si li he de ser franc, no.
Què creu que sortirà a la consulta que té previst convocar Olost?
No m’atreveixo a dir-ho, i m’imagino que no ho deu saber ni el mateix govern municipal. Si l’equip ha pres aquesta decisió, no puc fer altra cosa que respectar-ho.
Quin resultat li agradaria a vostè?
El que surti em semblarà bé.
Com van les obres al passeig Lluçanès?
N’esperem molt, serà un rentat de cara espectacular. Crec que fa molts anys que no s’hi havia portat a terme cap actuació. Nosaltres hi vam començar a treballar el mandat passat, i aquest ens hi hem posat encara més. La voluntat és que es converteixi realment en un passeig, amb prioritat per als vianants, més segur… El trànsit hi podrà continuar circulant, però molt més a poc a poc.
Quan estaran acabades les obres?
Si tot va bé, entre el setembre i l’octubre. En total hauran costat 1.450.000 euros. La Diputació de Barcelona, titular del ferm, s’ha fet càrrec d’aquesta part, que equival a uns 800.000. L’Ajuntament assumirà les voreres i el que correspon a subministraments. Pel que ens toca pagar a nosaltres, hem aconseguit finançament de la Generalitat i del Pla General d’Inversions de la Diputació. Ens ha sortit a cost zero per als veïns.
El passeig concentra l’activitat comercial i de restauració al poble. On compra l’alcalde?
Soc client de totes les botigues, només faltaria.
Algun producte en especial?
Tots els que es venen a Sant Boi són bons: el pa, l’embotit… Al voltant de la plaça, que és el centre neuràlgic del poble, hi ha els bars i restaurants i una botiga que va obrir l’estiu passat. Tenint en compte la nostra dimensió, estem més que bé.
També tenen ja instal·lades les plaques fotovoltaiques a la teulada del pavelló. Quan entraran en servei?
Estem esperant els permisos. El proper pas és crear una comunitat energètica, que ho farem amb el suport del Consell Comarcal d’Osona. La podrem abastir entre aquestes plaques i les que tenim previstes a l’escola.
Aquesta primavera s’han estrenat amb el porta a porta. Va bé?
Fins i tot el Consell Comarcal i l’empresa concessionària ens han dit que som dels pobles amb menys incidències inicials. Un canvi així sempre costa, però de moment n’estem contents.
L’estiu és època per excel·lència d’excavacions arqueològiques. Reprendran les del Serrat Rodó?
Esperem que sí. Estem pendents d’una subvenció de la Diputació. Si tot va bé, s’hi excavaria a l’agost i podríem presentar les troballes a la tardor.
Com va anar que descobrissin aquesta joia?
Tot ve de la vídua i els fills de l’exalcalde Jaume Camp, que era aficionat a col·leccionar pedres i estris. A través del nostre tècnic de Cultura, que també hi està molt posat, vam assabentar-nos que hi havia restes de valor. A partir d’aquí ens vam començar a moure i vam contractar un equip liderat per Maria Àngels Pujol, que ha dut a terme una feina fantàstica. No serà el Puig Ciutat d’Oristà, però s’hi han fet troballes interessants i hi hem de donar importància.
Què volen haver materialitzat sí o sí abans que s’acabi el mandat actual, l’any 2027?
Dos temes ja els hem tocat, la implantació del porta a porta i el passeig Lluçanès, que era l’obra del mandat. A part d’això, tenim una subvenció molt generosa de la Diputació, de 186.000 euros, per rehabilitar la portalada barroca de l’església. És una obra que treballem conjuntament amb el consell parroquial i el Bisbat, que s’ha d’executar abans d’acabar l’any i que ens fa molta il·lusió. També tenim en redacció el projecte del carrer Pare Gallifa, que ens permetria tancar el centre reformat, i estem preparant el del carrer de Vic, l’únic del nucli on tenim pendent posar llosa. Al pavelló ara hem pujat parets a banda i banda i ens agradaria arribar a cobrir-lo del tot amb vidre tractat.
I turísticament, són on volen ser?
Sant Boi és un poble molt turístic. Si hi puges un dissabte al matí, entre el mercat, les terrasses plenes, les botigues… s’hi veu moviment. Hi ha gent que ve a visitar el Roure de la Senyora, la col·lecció de fòssils que tenim en un equipament municipal, l’església –gràcies a les explicacions que hi fa de bon grat un veí–, el nucli antic… Estem molt contents.
Amb la sequera han patit per la salut del roure?
El cuidem molt. És la nostra joia de la corona. Fa un mes ens va venir Catalana de Forestal a passar la ITV, que en dic jo. Ens van explicar que la sequera ha castigat l’arbre, però que és viu, i esperem que per molts anys. Aprofito per recordar que s’ha de vigilar no trepitjar les arrels, per això hi ha la passera. Són molt delicades.
