L’empat a cinc regidors entre Acord per Vilatorta i Vilalleons-AM i Compromes@s (Junts) va donar el 2023 la clau de govern a Sant Julià als independents de La Veu del Poble.
Així va ser com l’única representant que havia obtingut el grup, de nova creació, es convertia en decisiva després que no hi hagués pacte entre les dues forces més votades a les eleccions municipals.
La incògnita no es va resoldre fins al mateix dissabte del ple d’investidura al Saló Catalunya. “Aquell matí vaig parlar amb la Marta [Cornellas, de Compromes@s], que em va dir que no havien arribat a acord amb AVV i que fes el que hagués de fer”, recorda Montse Sanz.
Ella tenia la decisió clara, però tot i així no la va compartir amb ningú fins a l’últim moment: “En el meu lloc, una altra persona potser s’hauria sentit decebuda de no ser el partit guanyador de les eleccions, però jo estava contentíssima. Fèiem possible el canvi polític que havia sigut el motiu de creació del nostre grup”.
Passats gairebé dos anys, està satisfeta d’haver decantat l’alcaldia a favor de Compromes@s. I això que, mirat fredament, al principi “va ser un vot regalat, no els vam demanar res de res”.
Els contactes per reubricar el pacte que es va tancar poc després els va motivar la fragilitat del govern en minoria i que l’oposició tombés ja al primer ple les retribucions o la proposta de canviar la periodicitat de les sessions: “Llavors se’ns va oferir entrar a govern, igual que a AVV-AM, i realment em sap greu que ells no s’hi sumessin. Són molt vàlids, ens haurien donat un cop de mà increïble i a hores d’ara seríem un equip superpotent”.
Montse Sanz està al capdavant de les regidories de Serveis Socials i Família, Igualtat, Habitatge, Turisme, Activitat Econòmica i Comerç. Carteres diverses i de tocar moltes tecles. “Per sempre estaré agraïda de l’oportunitat d’haver passat per l’Ajuntament”, diu la portaveu dels independents, però “soc patidora de mena, no només amb això, a la vida en general”.
En el cas de Comerç, fa quatre dies es van repartir carrets per anar a comprar, i també s’han instal·lat al poble armariets refrigerats on recollir comandes a qualsevol hora: “Hem de lluitar fort. Les botigues estan en una posició molt dèbil a tots els municipis petits malgrat que són imprescindibles, especialment en el cas de la gent gran”.
Quant a Habitatge, Sanz admet que ara mateix és un repte majúscul: a Sant Julià hi ha poquíssima oferta i l’Ajuntament tampoc disposa de solars urbanitzables que pugui presentar a convocatòries com la de la Generalitat per construir 50.000 pisos públics entre ara i el 2030.
Les obres que sí que estan en curs són les de la residència de gent gran, un equipament que La Veu del Poble no defensava a capa i espasa: “Però no perquè hi estiguéssim en contra, com es va intentar fer veure, sinó perquè els números de l’avantprojecte no eren reals. Amb una obra tan gran s’ha de vigilar. Ara que hi hem treballat, doncs endavant”.
I a les eleccions municipals del 2027, què? “No ho sé. De moment, la prioritat és acabar aquest mandat fent les coses tan bé com pugui”.
