El maig passat es presentava per primera vegada com a cap de llista. Diria que se’n va sortir bé?
Sent sincera, m’esperava que ens anés encara millor. Tenia la intuïció que guanyaríem; ens avalava la feina, com treballem i ens movem, però confiava a mantenir la majoria absoluta. La baixada de participació va afavorir els partits menys votats. També ens vam ressentir d’una campanya molt bruta en contra nostra.
Va arribar a témer perdre l’alcaldia?
No. Amb en Gil [Codina, d’Ara Pacte Local] ens entenem molt bé. Confio en ell, i penso que ell en mi. Ja havíem parlat de la possibilitat de continuar junts, passa que va rebre moltes pressions i potser s’hauria d’haver quadrat més des de bon principi.
Una campanya bruta per part de qui? Junts?
Sí. Van ser molt destructius, exageradament crítics amb el projecte de la planta de biogàs quan al cap del temps, després d’haver-se assessorat, han passat a estar-hi a favor, amb excepció de les Masies. Van fer una campanya a través de WhatsApp de difusió d’imatges de fetges i intestins que considero molt desafortunada. Suposo que no es podien agafar a res més. Havíem treballat i treballem molt bé.
Per què no van anunciar el pacte amb Gil Codina fins al dia de constitució del nou ajuntament?
Vam passar un temps parlant de compaginar els dos projectes, però veníem de governar plegats. No era difícil: compartim la mateixa visió del municipi. En aquest aspecte diria que vam avançar ràpid, però també volíem evitar-li més pressions. No vam tancar el pacte internament fins al dijous abans de la presa de possessió.
Cedir un any d’alcaldia no és un preu molt alt?
És evident que a mi m’hauria agradat fer els quatre d’alcaldessa, però ell va treure un regidor molt valuós. A banda de pensar amb qui es veia governant més còmodament, va saber jugar les seves cartes.
Perdre vostès un regidor i que Junts creixés tant en vots com representació els dol especialment?
Suposo que sí, per aquesta campanya bruta. Un programa amb 150 propostes és inviable de complir en quatre anys, a part que n’hi havia que sobrepassaven les competències municipals, que afectaven particulars, que ja estàvem executant… En política s’ha de ser seriós. No s’hi val a córrer a última hora i no filar prim. Nosaltres potser no vam arribar a tot, com la pista a Conanglell, però som molt realistes respecte al que prometem.
L’oferiment d’entrar a l’equip de govern va ser més de cara a galeria que una opció que cregués que es podria materialitzar?
La setmana després de prendre possessió em vaig reunir amb Dolors Riera [Som Voltregà], com havíem dit en campanya i el dia de constitució del nou ajuntament, i li vaig plantejar aquesta proposta. Em va dir que personalment la veia bé, per aprendre i millorar, però que ho havia de consultar amb l’entorn. Uns dies més tard em responia que no. Amb el senyor Capdevila vam fer exactament el mateix, però ja d’entrada em va contestar que si l’objectiu era entrar a govern, no calia veure’ns. Per això dic que el tarannà del seu grup és anar a la contra sistemàticament. No estan fent una oposició constructiva.
Què és el que més la molesta?
Que parlin des del desconeixement. La planta de biogàs no és només un bon projecte per a les Masies, sinó per a tota la comarca, ens dona l’oportunitat de posicionar-nos com a referents. Quin problema hi ha? Que el promocionem nosaltres? Això és igual. N’haurien d’estar contents i tirar-ho endavant plegats.
Però amb les escombraries, per exemple, no els ha de donar la raó?
Les imatges de contenidors que difonen són reals, i tant que sí, ens hi trobem cada dia, però també val a dir que al migdia no en queda cap amb bosses a fora. No ens podem veure obligats a canviar el nostre sistema de recollida perquè altres municipis no fan els deures. L’incivisme no ve dels veïns i veïnes de les Masies, sinó de Manlleu, Sant Hipòlit… Cadascú ha d’actuar a casa seva. Sancionem tant com podem, però és evident que no podem tenir un policia a cada contenidor.
Amb Sant Hipòlit havien avançat molts anys de bracet. Ara fa la sensació que cadascú mira cap a la seva banda.
Arrosseguem un rifi-rafe des de la moció de censura. I és evident que ens equivoquem si cadascú organitza per compte propi una sortida a Portaventura o el Waterworld. Amb en Gerard [Sancho, l’alcalde de Sant Hipòlit] hi estem treballant, mirant de solucionar-ho. També és cert que som municipis amb necessitats i dinàmiques diferents.
Què podrien compartir?
El vigilant de nit ja el compartim, però podríem sumar molt més en serveis, ocupació, comerç… En urbanisme i empresa ho veig més difícil.
Quant fa que no es reuneix amb Gerard Sancho?
Hi vaig parlar dimecres. I havíem dinat junts tres setmanes abans.
Verònica Ruiz es tornarà a presentar el 2027?
Hi ha dies que penso que sí i d’altres que no. Les ganes i la quantitat de projectes m’il·lusionen, però també és cert que a vegades cremen. Ara per ara no m’atreveixo a contestar.
Busca sovint consell en l’exalcalde Sergi Vilamala?
És amic meu. Poder treure profit de l’experiència i saviesa dels seus anys a l’Ajuntament és una sort.
La paraula per definir les prioritats d’aquest mandat seria energia?
Probablement. Des de la planta de biogàs fins al canvi d’enllumenat a tot el municipi, les plaques fotovoltaiques… Però també estem treballant intensament en habitatge, ocupació o turisme, fires i el mercat.
