Després de vuit anys, plega. En més d’una ocasió havia dit que l’ideal per a un alcalde eren dos mandats i que plegaria. Ho compleix.
Compleixo. Entenc la política municipal com una etapa a la vida i un període de vuit anys és suficientment llarg per haver pogut iniciar projectes, finalitzar-ne i deixar-ne d’engegats per al futur. Hi he reflexionat molt perquè de ganes i de projectes engrescadors n’hi ha. Però aquesta etapa es tanca en aquest mandat.
Marxa amb més coses per fer de les que voldria?
És evident que hem patit els dos anys d’aturada global per la covid. No hem pogut fer moltes coses que volíem. Sí que és cert que n’hem pogut accelerar d’altres d’importants. De projectes pendents sempre en queden per fer perquè el poble és viu.
Un d’aquests és la residència d’avis. Marxa amb un tros feta. S’ha anat tard?
Sí i no. Els projectes i els tempos no són com ens agradaria. Ara es finalitzarà la primera fase i marxem amb el finançament i probablement la licitació feta de la segona fase de la unitat de convivència. Aquest objectiu me’l marco com a complert. Ens hauria agradat anar abans, però anar més tard ens ha donat l’oportunitat de poder rascar subvencions.
El que s’està fent és el mateix que s’imaginaven al principi? El 2015 es parlava d’una residència i ara d’unitat de convivència.
El 2015 ens plantejàvem una residència com les que hi ha a la majoria de pobles. L’evolució i el contacte amb el sector de serveis i residències ens ha fet veure que el model plantejat era caduc, antic i no s’adaptava al que volem per als nostres avis. Volem que estigui centrat en la persona i que el model de construcció sigui el més semblant a una llar. Serà de les primeres unitats de convivència que es construirà a Catalunya centrat en aquest model.
El 2015 va dir que treballarien perquè Borgonyà es convertís en una entitat municipal descentralitzada (EMD). No s’ha avançat.
No, la llei no ho permet perquè no té la dimensió ni les característiques adequades per ser una EMD.
On sí que s’ha avançat és en la construcció del carril per connectar els tres nuclis.
S’ha avançat més per la part de la Vall del Ges en la connexió amb Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere. Ens queda una mica de circumval·lació fins a Vila-seca, tot i que hi ha camí per on es pot transitar perfectament. L’objectiu gran està bastant complert.
Un dels projectes del primer mandat va ser la portada d’aigües. El servei està enllestit i garantit?
Sí. La primera fase va ser la construcció de la potabilitzadora d’Osona Nord-Voltreganès, i el 2017 va finalitzar la segona amb la connexió des del dipòsit de Puig-robí fins al de Sant Vicenç i fins al de Borgonyà. Això garanteix que si els nostres pous patissin sequera, tibaríem d’aquesta potabilitzadora. És una doble garantia per al municipi.
Parlant d’aigua, com a conseller del Cicle de l’Aigua del Consell Comarcal ha posat en marxa l’empresa pública. Com ha anat l’engegada?
Complexa, però de mica en mica estem agafant experiència. Avancem cap a aquest model que volem d’empresa pública d’aigua al servei de les persones i més democràtica. Ara ens falta acabar de millorar aspectes del dia a dia. Estem contents d’haver engegat una empresa pionera des d’un consell comarcal i que pugui estendre’s a altres municipis de la comarca.
Encara hi ha molta part externalitzada.
Sempre s’havia plantejat així. El Consell Comarcal i Onaigua no tenen volum suficient. De mica en mica s’aniran internalitzant serveis. L’objectiu final és dotar-la de musculatura perquè pugui anar sola i no depengui de contractes externs.
Com a alcalde, una de les problemàtiques que ha tingut han estat els sorolls i pudors de l’escorxador. Està solventat?
Al 100% no. Vam apostar per implementar mesures a través de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, que és qui estava donant llicències d’activitat a l’empresa. Ha millorat, tot i que és persistent perquè està molt enganxat al nucli. La problemàtica l’hem entomat nosaltres i ho faran els pròxims.
Un dels altres problemes ha estat no tenir metge.
Gairebé tots els municipis han patit la falta de recursos humans durant i després de la pandèmia. Malauradament se’ns ha enganxat una jubilació amb una substitució, amb una baixa molt llarga. Hem pressionat tant l’ICS com Salut perquè complissin el que pertoca. A més, tenim un consultori petit a Borgonyà, que fins fa poc estava buit. Hem aconseguit tenir una infermera cada 15 dies, però volem recuperar el que teníem.
Serà a temps de deixar el projecte acabat de la Casa del Metge de Borgonyà?
Sí. S’hi ha destinat mig milió d’euros per a la rehabilitació interior, el projecte de museïtzació i ara tenim el de la part del consultori que s’ha recuperat.
A Borgonyà hi començaran a fer el porta a porta. Per què no s’havia fet fins ara?
Quan es va implantar el porta a porta a Sant Vicenç i Vila-seca, es va determinar que els contenidors existents de Borgonyà encara tenien una vida útil. Per tant, es va decidir posposar-ho. Ara que han arribat a la finalització és lògic que tot el municipi vagi amb el mateix sistema. A més, el sistema de recollida de l’orgànica serà amb xips a tot el municipi.
Abans de ser alcalde, havia treballat a Mafriges. Això ha complicat o ha facilitat la relació?
No ha suposat cap canvi. Vaig decidir plegar per dedicar-me en cos i ànima a servir el poble des de l’alcaldia.
No va demanar cap excedència. Què passarà a partir del juny?
S’obre una nova etapa a la meva vida que encara no tinc clara. Estic acabant el grau de Dret. M’ha agradat molt la política, però també m’ha agradat la part tècnica de funció pública i segurament ho encaminaré cap aquí. Es tanca una porta i s’obre una finestra. Mai se sap on s’acabarà.
L’etapa política acaba aquí?
L’etapa de política municipal queda tancada perquè els vuit anys són suficients. Hem complert els objectius que ens havíem marcat. En política mai se sap. Aquesta porta no es tanca mai, però no és una intenció propera.
A l’inici deia que el més agraït de ser alcalde és el contacte amb la gent. Continua pensant-ho?
Sí. Poder ajudar les persones és una cosa que m’omple i m’ha fet créixer personalment durant aquests vuit anys.
Ha rebut pressions?
Les que es pugui trobar qualsevol alcalde. El veí que li has de dir que no, s’enfadarà, o algú que necessiti alguna cosa més ràpid, et pressionarà més. No m’he sentit pressionat, només per mi mateix per poder tirar les coses al més ràpid possible.
Què és el que més valora d’aquests vuit anys?
M’enduc una motxilla d’experiència increïble de servei públic, de poder servir el poble allà on visc. També tota la gent que he conegut i els nous amics. M’enduc una experiència de vida perquè en aquest càrrec de responsabilitat aprens coses que no aprendries en cap altre àmbit.
Com ha estat la relació amb l’oposició?
Inexistent. No hi ha gaire rèplica i després ens surten amb escrits. De fet, sabem què pensen perquè ho publiquen posteriorment. Amb aquest tipus de tarannà no ens hi hem trobat a gust i tampoc hi ha hagut cap apropament.
Marxa amb una cosa que li sàpiga greu no haver pogut fer?
Moltes. Al poble passen tantes coses i n’hi ha tantes a fer! Marxem sense haver-ne pogut arreglar algunes, però l’equip que vingui empenyerà en aquest sentit.
El 2019 van presentar-se com a Sumem-AM amb els regidors provinents d’ERC i del PDeCAT. Ha funcionat la fórmula? Repetiran?
Ho vivim i sentim com un tema de persones. Ens hi vam sentir comodíssims i vam decidir mantenir aquest projecte. Els que entraran també van més enllà de les sigles. Per nosaltres el partit és una eina, que ens serveix per donar més coses al poble que probablement sense aquest paraigua no tindríem. El projecte es manté vigent i és de persones.
Ha costat trobar relleu?
Ha costat perquè els canvis sempre són complicats, però tindrem relleu. Un equip molt potent de persones amb moltes ganes i súper implicades amb el municipi.
Ens pot avançar qui encapçalarà la llista?
Encara no. Calculem que aquesta setmana ja podrem anunciar-ne el nom i de mica en mica tota la llista.
{{ comment.text }}