Un municipi tradicionalment convergent com ho ha estat Sant Joan, tal com es constata en les eleccions catalanes o estatals, pateix una estranya mutació cada vegada que hi ha les municipals. Els resultats que durant aquest segle ha tingut el partit nacionalista i les seves mutacions durant l’última dècada han estat d’una tendència descendent que va culminar fa quatre anys, quan ni tan sols va tenir presència en les eleccions.
Quan ja semblava que es repetiria l’escenari de bipartidisme entre ERC i MES, ha aparegut com un far providencial la figura d’una jove de 25 anys, Íngrid Moreno, que ha tingut la valentia d’assumir el paper que els simpatitzants històrics de Junts no han volgut entomar. Malgrat ser activista en diferents entitats culturals tant santjoanines com ripolleses, aquesta és la seva primera incursió política amb l’objectiu de trencar la dualitat que s’ha instal·lat al consistori. “Òbviament, no aconseguirem l’alcaldia, però volem recuperar la representació a l’Ajuntament amb l’ànim de consensuar, pactar i sumar”, diu la candidata, que es presenta amb l’epígraf d’Avancem per Sant Joan – Compromís Municipal. És conscient que la tasca que inicia ara té l’horitzó final d’aquí a quatre anys, quan hagi tingut temps de ser coneguda. De moment els altres candidats, Ramon Roqué i Sergi Albrich, ja l’han felicitada per la iniciativa, tot i que probablement els restarà vots a tots dos. Els seus partits porten la paraula esquerra al nom, i s’enfrontaran a una dona que refusa ser considerada l’opció de “dretes”. La seva voluntat és “fer poble” més enllà de futures aliances. De fet, l’antagonisme entre els dos contendents actuals li garanteix, en cas d’aconseguir regidoria, de ser la frontissa ideal.
{{ comment.text }}