Han costat de pair els resultats electorals?
Va anar tot molt seguit. Després de les eleccions, les converses sobre els pactes. Tinc la sensació que és ara que ho començo a digerir.
ERC passa aquest mandat de nou a quatre regidors. Què no ha anat bé?
Feia 20 anys que governàvem. Això passa factura, és comprensible que hi hagués gent amb ganes de canvi. Més enllà de l’autocrítica necessària, però, també hem de fer una reflexió al voltant de l’abstenció. Em preocupa molt que la ciutadania no exerceixi el dret a vot a l’hora de decidir qui governa la seva localitat.
Autocrítica en què?
Vist amb perspectiva, potser anàvem massa confiats. Un canvi de candidat sempre afecta, i teníem clar que baixaríem i ens caldria arribar a acords amb altres partits, però després de 20 anys no ens esperàvem passar a l’oposició. Ens va faltar demostrar que érem un grup renovat que també plantejava un canvi.
I Junts, per què va guanyar les eleccions?
El seu lema [anem per feina] em va sorprendre: compartíem govern des de fa quatre anys, és a dir que eren a dins, tenien capacitat de canviar coses. Tot i això, van incidir molt en el missatge de renovació i esperit d’equip.
El mateix dia al vespre va anar a felicitar Arnau Rovira. En persona.
Havíem estat companys durant un mandat sencer. I jo soc així: en comptes d’una trucada, la proximitat del cara a cara.
Creu que ell hauria fet el mateix?
No ho sé. No és fàcil. En aquell moment estàs enfonsat, però si no també m’hauria quedat la recança de no haver-ho fet.
És un gest que no han sentit correspost quan ha tocat parlar de pacte?
Són dues coses diferents. D’una banda, el dia de les eleccions ells eren els guanyadors i nosaltres sentíem que els havíem de felicitar. De l’altra, pensem que l’acord amb el PSC estava parlat d’abans. Hi ha molts detalls que ens porten a pensar que mai van tenir voluntat real de pactar amb ERC.
Però van ser vostès que van descartar l’aliança a tres bandes, no?
Sí, i Junts ens va dir que el PSC també. Ho vam tenir clar des d’un primer moment: si el mandat passat havíem treballat sent 13, per què ampliar fins a 16 l’estructura del govern? Això implica més despesa per a l’Ajuntament, i reunions que és complicat que siguin operatives. Ens van plantejar una alternativa de dos regidors a govern i dos a fora, però ens semblava molt estranya.
El problema, per tant, no era el PSC?
No. D’entrada ja vam fer aquesta reflexió que era un equip de massa gent.
Els va agafar per sorpresa l’acord? ERC i Junts venien de governar plegats.
Molt a l’inici de campanya justament en vam fer una reunió de valoració. S’hi va parlar de falta de comunicació, la necessitat d’haver posat més temes en comú… Però en cap moment es va valorar que el pacte hagués sigut un desastre i no hi haguessin opcions de tornar-nos a entendre. Per això ens van sobtar les maneres de després: podíem prioritzar temes diferents, divergir en programa… Però van tardar a fer-nos arribar la proposta, costava de parlar-hi… La sensació és que ja estava tot molt avançat amb el PSC.
Hi havia unanimitat a dins d’ERC?
En la idea de pactar amb Junts sí, però a mi personalment hi havia aspectes que tampoc em convencien. S’ha plantejat una estructura molt jeràrquica i nosaltres, que som de transversalitat, em sembla que tampoc ens hi hauríem trobat còmodes. A la darrera reunió els vam dir que fossin sincers, que si estàvem perdent el temps i el pacte ja estava tancat ens ho diguessin. La resposta va ser que sí. Per això considerem que hi havia poca voluntat d’entendre’s amb ERC.
Qui manarà en aquest equip de govern? Arnau Rovira o Marta Moreta?
La divisió en àrees farà que tothom tingui part del comandament, però entenc que al capdamunt de l’estructura hi ha l’alcalde i, per tant, l’Arnau.
I ERC? Quin paper vol jugar aquest mandat?
Fiscalitzar i estar molt al cas. Anys de govern equivalen a informació, estem al dia dels projectes i el pressupost. Seguirem de prop què canvia, ja que ens fa por veure un gir cap a la dreta o que es retalli en drets socials. I volem treballar fent una oposició constructiva: no es tracta de criticar o atacar perquè sí. Si les coses es fan bé, estarem contents.
Hi ha marge per arribar a acords puntuals?
De moment el que demanaríem és més transparència. Estem a l’espera de la convocatòria del ple de cartipàs i a mitja setmana encara no ens havien arribat oficialment les dedicacions i responsabilitats. La nostra voluntat és anar a totes per millorar Manlleu, però amb el govern en majoria veurem fins on allarguen la mà.
El dia del ple d’investidura va dir que és de valents no baixar del vaixell quan van maldades. En algun moment es va plantejar plegar o no assumir l’acta de regidora?
Jo no, però els resultats sí que em van saber greu per tot l’equip. Vulguis que no, d’entrada et planteges si has decebut. Amb els dies entens que no, que no és una cosa personal ni culpa de l’Eva Font, però en un primer moment sí que et passa pel cap si hauria anat diferent amb un altre candidat o candidata.
En té ganes, d’aquest mandat?
Necessitava uns dies de standby, per pair-ho. No ha estat només no sortir d’alcaldessa, sinó acomiadar-me de la Regidoria de Cultura, que me la sentia molt meva. I ara ja ens anem situant, sí. D’entrada jo vull vetllar sobretot per les polítiques feministes i què passa amb l’àrea d’igualtat. Estic segura que des de l’oposició continuarem demostrant com ens estimem Manlleu.
I ERC per quin moment passa? Hi ha caliu de grup?
Sí, però necessitem més organització i comunicació. Aquests quatre anys ens hem posat de deures explicar-nos de portes enfora i que la gent entengui quin model desitgem per a Manlleu.
{{ comment.text }}