Li està resultant fàcil el primer tram d’alcaldia en la qual es va estrenar ara fa un any i mig?
M’hi ha ajudat haver estat regidor des de 2005. Suposa una responsabilitat molt gran, però és una experiència fàcil gràcies a la tasca de cada regidor en la seva àrea, i l’assessorament extern. La nostra feina consisteix a copsar les necessitats del poble i buscar finançament per fer-les realitat. De fet, és el que ens passa a tots els pobles petits. Depenem molt de les subvencions perquè amb el pressupost que tenim moltes obres no serien possibles. La gestió és sobretot de secretaria que porten el dia a dia. Nosaltres ens encarreguem de la part política, i la gent, per sort, ens ho posa fàcil.
En algun moment la complicada situació econòmica d’Ogassa va suposar un llast, i fins i tot es va insinuar l’adhesió a un municipi de més dimensions. Hi ha encara aquest perill?
Estàvem en un endeutament del 400% i ara mateix estem al 153%. El 2027-28 ja sortirem del pla d’ajust que tenim, on no podem accedir a línies de crèdit, amb hisenda controlant l’endeutament, i havent de fer el pagament a proveïdors inferior als trenta dies. Tot això ho complim, però ens fa renunciar a subvencions amb bestreta. Per això fem una política de despesa mínima, invertint en projectes de futur del poble, com l’escola i l’habitatge. Estem arreglant dos pisos per a famílies amb nens en edat escolar. Ara mateix l’escola no perilla, però la volem per molts anys més. Hem de mirar a què destinem cada cèntim. La prioritat és el servei de guarderia per no haver-nos de desplaçar a Ripoll, Sant Joan o Sant Pau.
S’havia parlat que una opció era ser absorbits per Sant Joan.
Quan la Diputació ens va explicar el pla d’ajust que havia fet una empresa per la viabilitat de l’Ajuntament, ens van concedir un crèdit ICO a 10 anys en què havíem de pagar uns 100.000 euros anuals. Aleshores vam fer una reunió amb tot el poble explicant la situació, que consistia a apujar els impostos, però tenim una població envellida amb molts sous que són pensions petites. Posteriorment, ens van canviar el crèdit i el van posar a 20 anys havent-ne de pagar uns 46.000 anuals. Aquest ja era més assumible. Així i tot, hi havia el perill que si no complíem els requisits el poble quedava intervingut, i podria haver estat incorporat per algun municipi veí. Si hagués estat així Sant Joan quedava com a primera opció per la proximitat dels serveis. Ara mateix estem lluny d’aquest supòsit. Vam vendre cases que estaven en runes i que l’Ajuntament no tenia possibilitat de rehabilitar. Això ens va permetre eixugar altres crèdits i quedar-nos només amb l’ICO.
Al final de l’últim mandat hi va haver un episodi de tensió, que des de fora semblava enfrontar gent d’Ogassa de tota la vida i nous residents. Creu que es va sortir de mare?
Sí. En política de vegades sembla que tot s’hi val, però hi ha línies vermelles en temes personals que no s’han de creuar. En pobles petits ens coneixem tots, pares, avis i la història de tota la família. I amb l’alcalde Josep Tremps, que havia fet una molt bona feina, es van passar aquestes línies. Ell va agafar el poble amb un endeutament d’1,3 milions d’euros, i entre tots el vam salvar. Fins i tot vam tornar rebuts de les factures de grans companyies elèctriques, per poder fer front al gasoil de la calefacció de l’escola. En Josep va arribar a posar diners de la seva butxaca perquè treballadors municipals poguessin cobrar la paga doble. No es mereixia que una persona que semblava que tenia voluntat d’ajudar comencés a fer reclamacions amb l’objectiu d’entrar d’alcalde. Es va fer una associació de veïns que al cap d’un temps només tenia l’objectiu de fer-nos perdre la confiança de la gent d’Ogassa. Buscava posar-nos la gent en contra, però per sort el poble ens coneix de tota la vida i van votar-nos perquè tenien la confiança que s’havia fet una bona feina i començàvem a sortir d’aquell forat tan negre. Potser si els plens no s’haguessin endurit tant, en Josep hauria continuat d’alcalde, però el van cremar amb atacs contra la seva persona.
Els resultats electorals van ser un alleujament?
En ser llistes obertes, vam presentar-ne quatre i els Independents també quatre. Carles Mercader, que n’era l’impulsor, va acabar setè, i dos dels seus candidats van haver de renunciar a l’acta perquè ell pogués entrar a l’Ajuntament. No entenc amb quin objectiu, però nosaltres no ho vam veure net. En un poble petit queda lleig, perquè votes la persona que vols que et representi. Si haguessin entrat els que tocava, els hauria ofert una regidoria de govern, perquè són gent de confiança, però ara governem els quatre que ens vam presentar en coalició.
Els plens s’han pacificat en aquest mandat?
Sí, perquè responem amb transparència a l’oposició i no ens amaguem de res. Com que veníem de plens durs, ara fem els mínims que toquen per evitar aquesta tibantor. Hi ha hagut alguna discrepància, però si l’oposició és en positiu també fa que l’Ajuntament funcioni. Si hi ha voluntat d’aportar, benvingudes siguin les propostes. Però sap greu que cada vegada que hi hagi alguna col·laboració es reivindiqui no en nom del poble sinó del partit Independents per Ogassa. Jo treballo pel poble com un més, soc l’Albert d’Ogassa de tota la vida.
El turisme és la taula de salvació on ha d’agafar-se Ogassa per encarar el futur?
És complicat. El turisme està canviant molt. N’hi ha molt de furgoneta, que venen a fer el Taga i dormen a una àrea d’autocaravanes. Els restauradors es queixen que deixen pocs diners a caixa. Encara tenim el restaurant Can Costas que funciona molt bé, i també la Cooperativa Surroquina com a local social. Disposem de cases rurals i les segones residències. Però el turisme requereix donar serveis. Hem de veure si funciona el pla d’habitatge, perquè el que volem és primera residència, i que s’obri un altre negoci al poble. Que es creïn llocs de treball perquè la gent pugui viure al Ripollès, que és un objectiu global de comarca. No podem convertir-nos en una comarca de caps de setmana i que la resta de dies hi hagi els negocis tancats.
La Ruta del Carbó és el millor que li ha passat a Ogassa en els últims 25 anys?
Potser si no hi hagués les últimes pujades que t’exigeixen ser gairebé professional, ho seria més. És molt més assequible la via verda de Sant Joan cap a Ripoll o a la Vall de Camprodon, sobretot per a les famílies. Molta gent no arriba a Ogassa. El que ens posa molt en el mapa són les caminades cap al Taga, Sant Amand o Puig Estela, que agraden als senderistes. També tenim moltes visites al Museu del Miner. L’any passat vam fer més de mil quatre-centes visites guiades i aquest any les superarem. Estem treballant per fer el museu més accessible a tothom, perquè inicialment es va crear gràcies als voluntaris que hi van posar moltes hores. Digitalitzarem continguts, per atraure públic d’altres zones. A més hi ha el rocòdrom, que és el millor del Ripollès, o el pavelló, que després de molts anys tancat ara acull tres equips del CB Campdevànol per fer-hi entrenaments i tres cops a l’any hi ha estades de patinatge. Es tracta que cada poble pugui vendre el que té i aconseguir que els visitants del Baix Ripollès puguin fer una estada de cinc dies amb diversitat d’opcions, perquè les dues valls ja en tenen tants com volen.
Coll de Jou és un petit secret a preservar, per allò de no morir d’èxit?
Ho coneix molta gent per internet. Volem un turisme que ens cuidi la natura. Tothom és lliure de venir, però ha de ser conscient que hi ha persones que viuen de les muntanyes, i cal respectar el medi ambient. No obrir tancats, no abandonar deixalles, ni aparcar cotxes a llocs de pas.
Ha arribat a l’alcaldia per quedar-s’hi més d’un mandat?
Si m’hi volen, sí. És un pas que m’ha costat de fer, i ERC m’ha ajudat moltíssim. No sabia si seria capaç de portar-ho endavant, però ara ho veig diferent.
Per aquest primer mandat, quines feines li agradaria deixar tancades o embastades?
Sobretot l’escola, i també poder fer venir gent que es quedi a viure al poble. Aquest últim any hem tingut vuit o nou empadronaments més. Falta habitatge a tot el Ripollès, però amb el Consell Comarcal, la UIER i l’Agència de Desenvolupament treballem per aconseguir aquesta fita i que hi hagi feina per poder tenir més primers residents.
