L’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom (Assemblea pel Municipi-AM), va estrenar-se a mig mandat passat agafant el relleu a Eva Boixadé i a les passades eleccions municipals va encapçalar l’única llista que s’hi va presentar. Aquesta setmana va ser una de les entrevistades al programa Angle obert d’EL 9 TV.
Quin balanç fa de la feina feta fins ara?
Penso que estem fent molta feina, ja amb l’equip de govern que vam començar amb l’Eva i amb el que continuem ara. Hem fet un munt de posades al dia i crec que no queda cap edifici municipal que no l’haguem reformat, des de l’escola bressol fins a l’ajuntament, el local social, l’estudi de Lluçà, el magatzem municipal o ara els vestidors. A part hi ha hagut altres projectes que no havíem previst, però que hem entomat perquè ens venen de fora o perquè n’hem vist l’oportunitat.
Com es porta això de no tenir oposició?
Quan no n’hi ha, surt d’una manera natural internament dins l’equip de govern. I és bo perquè en realitat diuen que les millors decisions es prenen quan has escoltat el màxim de punts de vista diferents sobre aquell tema. A part, fem com a mínim dues assemblees municipals anuals, obertes a tota la ciutadania, i donem peu que es puguin qüestionar o plantejar coses, i per tant aquesta visió dels habitants també és una manera d’enriquir les decisions que es prenen.
Quins són els principals projectes que tenen previstos per aquest mandat?
S’estructuren al voltant de quatre objectius estratègics i que són guanyar en sostenibilitat, tant pel que fa a l’energia com l’aigua; fomentar l’agricultura familiar i el relleu generacional; impulsar l’habitatge, i vetllar pels drets digitals en llocs tan rurals com el nostre.
Comencem pel primer.
Tenim una depuradora pendent i un projecte executiu que estem valorant amb l’ACA. Pel que fa a l’abastament d’aigua, tirem endavant una bassa lateral que pot ser a la riera Lluçanesa, com a pla B en cas que el pantà tingui problemes de qualitat d’aigua. També estem estudiant la ubicació d’una recloradora i la possibilitat de canviar la potabilitzadora de lloc, que està en zona inundable, per posar-la al costat del dipòsit on tenim la distribució i dotar-la d’una tecnologia millor. Per últim, que en el sanejament separem molt bé les pluvials de les fecals i que les pluvials puguin arribar a ser un pla C en cas de sequera extrema. Quant a residus, volem mirar d’ajuntar tots els contenidors en una àrea de residus amb entrada intel·ligent i amb els contenidors de rebuig també amb entrada intel·ligent per veure qui no està reciclant, i tenir compactadors de paper i envasos per reduir els dies que venen a fer recollida. En el cas de les energies, hem posat quatre plaques fotovoltaiques i tenim un projecte d’una coberta per a la pista poliesportiva, on també n’hi hauria si trobem finançament.
També han impulsat la prevenció de la contaminació lumínica per tenir un cel nocturn de qualitat.
Ens vam trobar un projecte de canvi d’il·luminació i es va veure que estàvem alineats en tenir la màxima protecció lumínica. No ho hem fet pel distintiu perquè fa temps que el podríem tenir.
El segon eix té a veure amb el nou centre d’estudis i recursos de la transhumància?
Sí, volem dinamitzar la transhumància i donar suport als pastors. Voldríem que, a més a més, fos un suport més explícit al sector primari i als joves del municipi que s’hi volen incorporar o que s’hi han incorporat.
Les explotacions familiars i la ramaderia en extensiu són majoritàries. Costa, però, que hi hagi relleu?
Hi ha un cert relleu, però hi ha moltes traves. Ens agradaria poder-los ajudar més, però s’escapa de l’àmbit municipal. A vegades sembla que no vulguem que hi hagi relleu.
Quant a habitatge ja han arreglat una de les cases dels Mestres.
Amenaçaven ruïna i vam haver de desocupar-les. Una entrarà en lloguer en breu i l’altra, a l’assemblea de veïns que tenim aquest diumenge, decidirem què se’n fa. Si ho volem com a edifici de serveis del municipi o si volem fer una altra aposta pel lloguer social. Després estem intentant impulsar un habitatge cooperatiu en un terreny de l’Incasòl. També estem fent una revisió del catàleg de masies per adequar-nos a la normativa actual, obrir usos que eren limitants i afegir-n’hi 22 més, que es van treure el 2015 perquè semblava que no tenien la teulada o estaven en ruïnes per mirar de tenir més habitatge.
I sobre l’últim eix, el de les telecomunicacions?
Estem en contacte amb les empreses que han guanyat el concurs del Ministeri i que ens haurien de fer arribar fibra a la gran part del municipi, que ara no en té.
Els problemes de cobertura de telefonia mòbil els han pogut millorar?
Ho hem vetllat, però no tenim massa retorn. Sí que la Generalitat ens va assessorar de demanar que si ens posen 5G no perdem la cobertura del 4G, perquè sembla que el 5G dona més velocitat però menys cobertura.
I la riera Merlès, com la tenen? L’any passat va ser l’indret on els informadors ambientals van registrar més incidències.
El 2008 es van aprovar les ordenances i el 2020 es va començar una guarderia compartida entre els municipis. És complicat en l’àmbit burocràtic perquè som de diferents comarques i províncies, però hi ha compromís de fer pinya i estem fent una revisió d’ordenances.
El Lluçanès està d’actualitat aquests dies després de la consulta d’Olost. L’han sorprès els resultats?
Hi ha dues valoracions. Personalment hi ha un sentiment, suposo que compartit per molts dels meus conciutadans, de tristesa, ràbia i fins i tot de vergonya aliena, però com a equip de govern tenim clar que volem continuar treballant per la Mancomunitat i el futur Consell Comarcal de 13 municipis. Per tant, intentarem que hi hagi més municipis i ens preguntem per què allà on va sortir el no no repeteixen la consulta. Nosaltres treballarem perquè ens sembla que és una aposta interessant pel territori.
Poden continuar endavant, però, sense el segon municipi en població?
Això s’ha de parlar, no hem fet encara cap reunió, per tant ho veurem amb calma, però hi ha una comarca que és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya i això de moment és vigent. Més aviat serà Olost que haurà de mirar com pot portar a terme les seves intencions. De moment hi ha un camí, un full de ruta traçat i nosaltres el seguirem.
És cosa de picabaralles entre Prats-Olost o entre polítics el que ha fet que no funcionés?
La veritat és que no t’ho sé respondre. Són els protagonistes els que ho poden dir, però sempre com més petits són els llocs més coses hi ha de rivalitats. No sé, però, si és aquest el tema. Nosaltres, de totes formes, mirem de transcendir aquestes històries i pensem que el que hem de fer com a administracions és treballar per donar bons serveis i el més propers i adequats al territori.
Com està sent el treball amb la Mancomunitat aquests mesos per definir el nou Consell Comarcal?
Ha estat interessant, no ha estat pas dificultós. Sí que hi va haver unes al·legacions per part d’Olost que van endarrerir una mica l’aprovació, però s’està sobre el previst. El que passa és que són procediments molt feixucs i que s’allarguen moltíssim i encara falten dos municipis que han d’aprovar per ple els estatuts de la Mancomunitat.
Vostè també és diputada adjunta de l’Àrea d’Educació de la Diputació. Què els ocupa en aquesta àrea?
Hi som per donar suport a les escoles municipals, que són les bressol, les d’educació especial, les de música i arts i les d’adults. Ens hem marcat afavorir la inclusió en l’etapa de 0 a 3, evitar l’abandonament escolar prematur, finançar el transport de l’etapa no obligatòria i incrementar el suport al català a l’etapa 0-3 i als extraescolars.
De la crisi dins el partit del qual formen part, Esquerra Republicana, què en pensa?
Nosaltres som afins a Esquerra Republicana, però som independents com a municipi i jo com a externa mantinc una posició de respecte. La meva contribució és ajudar a mirar-m’ho des de lluny i a poder tirar endavant un projecte catalanista i d’esquerres passi el que passi.
