Segurament mai s’havia parlat tant de Moià al ple de Vic com aquest dilluns. El motiu va ser la consulta del diumenge abans per decidir l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs. A la sessió plenària de Vic, el punt més polèmic de l’ordre del dia va ser el de no admetre a tràmit la petició de consulta popular de la plataforma CAP-Caputxins. Concretament, proposaven preguntar a una part dels veïns si volien que es reformés l’edifici de la plaça Divina Pastora per continuar com a centre de proximitat. Aquest s’ha de tancar un cop hi hagi en funcionament el nou al solar de l’antic mercat municipal, d’aquí a uns cinc anys.
L’alcalde, Albert Castells, argumentava el no basant-se en l’informe jurídic. Al text, s’oposa a la consulta perquè proposa una pregunta sobre “una competència de la qual no és titular l’Ajuntament de Vic sinó la Generalitat de Catalunya”. Com era d’esperar la majoria de grups de l’oposició van carregar contra el govern per manca de “voluntat política”.
Des d’ERC, Viqui Terricabras apuntava que s’havia arribat fins aquest punt per “incapacitat de diàleg i negociadora”. “Independentment de les interpretacions jurídiques, hi ha un clar caire polític”, deia la republicana, argumentant que, malgrat ser una competència de la Generalitat, sí que és competència municipal decidir en quins solars es preveuen els serveis públics. En aquesta línia, apuntava que també s’hauria pogut replantejar la pregunta o perfilar-la: “Amb voluntat política s’hauria pogut subsumir la consulta”. Més enllà d’això, recordava que la consulta no té cap tipus d’efecte vinculant. O sigui, només serveix per saber l’opinió de la ciutadania.
“El govern ha decidit que no vol conèixer l’opinió dels vigatans”, etzibava en la mateixa línia Quim Soler, de la CUP, mentre criticava la contundència de l’alcalde a l’hora de no acceptar la ZBE en comparació amb la submissió per acceptar les qüestions sobre el CAP. Subratllava que l’Ajuntament ha de tenir veu en l’assumpte. A part d’això, també va apuntar que Santpedor, per exemple, havia consultat als veïns si estaven d’acord que es construís un nou CAP.
Des de Som Identitaris (SOMI), Josep Anglada també atribuïa la no acceptació de la consulta a una “falta de voluntat”. “L’única cosa que es pretén és fer sentir la veu dels veïns”, afegia. Per això, com els republicans, també proposava que es podria reformular la pregunta i “possiblement” demanar-ho a tota la ciutadania i no només als barris més propers. “Quina por té l’Ajuntament de fer una consulta?”, els preguntava.
“No només estem debatent sobre una consulta popular, sinó com encarem la participació ciutadana”, deia Arnau Martí, dels Comuns. En aquesta línia apuntava que era una contradicció que pràcticament a vegades es persegueixi la gent per participar, però “quan la ciutadania s’organitza i demana opinar la resposta que rep és un no rotund”. També lamentava que es fes una lectura del dret “restrictiva i interessada” fent servir sentències del Tribunal Constitucional que han limitat l’autogovern de Catalunya. Segons Martí, el missatge que s’envia és “participeu només quan us ho demanem”.
AMB ELS VOTS A FAVOR DEL PSC
El no a la consulta va prosperar amb els vots a favor del govern, format per Junts i Ara Vic, i els del PSC. La resta va votar-hi en contra. La nota discordant de l’oposició va donar-la el PSC. De fet, els socialistes ja van ser els únics que van votar a favor per la cessió del solar de l’antic mercat municipal a Salut per aixecar-hi el nou CAP. Sobre la inadmissió de la consulta, Josep Pou argumentava que plantejar una qüestió sobre la qual no és té competència és “fer volar coloms”. A més a més, seguint amb la línia de la consulta de Moià, va dir que en aquest cas sí que era competència municipal. A part d’això, tampoc veia amb bons ulls que a la consulta sobre el CAP només hi fossin cridats a votar els veïns d’uns barris i prou.
Des del govern, Xavier Farrés, portaveu d’Ara Vic i soci de Junts, remarcava que “ens emparem als informes dels serveis jurídics”. A més a més, considerava que aquesta consulta era tirar “pantalles enrere” perquè ja s’havia fet la cessió de l’espai. L’alcalde Castells va demanar a l’oposició actuar amb “responsabilitat”. Els preguntava, de fet, quina alternativa proposaven: “Què fem amb els informes jurídics en contra? Prevariquem?”. Qüestió que la major part dels partits de l’oposició van respondre-li que s’havia tirat endavant altres dictàmens amb informes desfavorables.
Sigui com sigui, Castells va tancar el debat remarcant que l’informe “no nega el dret a la participació, diu que la consulta l’ha de fer la Generalitat”. En aquest sentit, doncs, va comprometre’s al que li demanaven molts grups de l’oposició: acceptar-la si finalment la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat considera que és competència municipal i, per tant, s’ha de celebrar. Així mateix va passar a Moià. La plataforma ja ha anunciat a xarxes que recorrerà la inadmissió. A veure què hi diu la Generalitat.
Clam unànime per tenir una oficina de la Generalitat a Vic
Les mocions van capitalitzar la resta del ple i també la formació que va presentar-les: els Comuns. El regidor i portaveu, Arnau Martí, va presentar-ne dues, una de freda i una de calenta. No va prosperar la que proposava que Vic s’adherís al Pacte pel Padró a Catalunya. Entre els acords, que no van veure amb bons ulls ni govern ni SOMI, es demanava garantir l’accés universal al padró de tots els que viuen a Vic amb independència de la seva situació administrativa o del títol jurídic sobre l’habitatge. Martí criticava el vincle entre el padró i el col·lapse a Vic que ha fet darrerament el govern.
En la seva intervenció, la regidora de padró, Núria Homs (Junts), va defugir la confrontació i va reivindicar que a la ciutat “sempre fem les coses ajustades a normativa” i va demanar “suport a les administracions supramunicipals en la gestió del padró”. Només van donar-hi suport els grups d’esquerra (9 de 21).
Per contra, sí que va prosperar la moció que instava la Generalitat a implantar una oficina d’atenció ciutadana (OAC) a Vic. L’executiu n’ha desplegat 11 arreu del país, entre les quals hi ha Girona, Tortosa, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Puigcerdà i Manresa. Aquesta darrera és l’única a la Catalunya Central. Per això el text demana que se’n posi una a la capital d’Osona tenint en compte el pes territorial, demogràfic i funcional de Vic. Tal com relatava Martí, això aproparia l’administració a la ciutadania d’Osona, reduiria desplaçaments innecessaris, complementaria l’atenció municipal i supramunicipal i garantiria una atenció presencial efectiva a col·lectius amb més dificultats. La moció va aconseguir tots els vots a favor. Des del govern, Anna Alemany (Junts) celebrava la proposta i recordava que estan treballant per aglutinar tots els serveis de la Generalitat al futur barri de Can Garrofa.
