La decisió de l’Ajuntament d’Olost de convocar una consulta als volts de l’estiu per decidir si el poble ha de continuar formant part o no del Lluçanès ha estat un segon gerro d’aigua freda des que el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de la comarca el 3 de maig de 2023.
El primer ja havia estat arran de les eleccions municipals d’aquell mateix any, quan el nou equip de govern de Sant Feliu Sasserra, i d’acord amb el que era un seu compromís electoral, va decidir fer-se enrere i tornar a formar part de la comarca del Bages. El Lluçanès la conformen ara mateix 8 dels 13 municipis del seu territori: Prats de Lluçanès, Olost, Alpens, Lluçà, Oristà, Perafita, Sant Martí d’Albars i Sobremunt,
L’anunci de la consulta per part de l’alcalde d’Olost, Gil Salvans, al programa Angle obert d’EL 9 TV, ha creat una preocupació afegida entre la resta d’alcaldes de la comarca, que van des del respecte malgrat el desencís fins als retrets per la seva “insolidaritat”.
Tots confien que l’anunciada consulta i la resposta que hi donin els veïns no acabi fent trontollar el projecte –Olost, amb 1.200 habitants, és la segona població més gran de la comarca–, i s’hi pugui continuar avançant amb la màxima coordinació possible.
La clau, i un dels arguments esgrimits per Olost per justificar les seves reserves, està en la definició d’un futur model comarcal eminentment administratiu i el màxim d’operatiu i àgil per a un territori sobretot rural i amb només 8.000 habitants.
“És que ha de ser així”, apunta l’alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, Jordi Bruch. I destaca que fins ara els ajuntaments han estat treballant “colze a colze” amb aquest esperit en els estatuts de la Mancomunitat del Lluçanès, l’òrgan que ha de regir l’etapa de transició fins a la constitució del futur Consell Comarcal, després de les eleccions municipals de 2027.
El problema és que l’actual marc legislatiu no dona marge per adaptar-se a la realitat més acotada d’una comarca com el Lluçanès, “que es pot fer extensiva a les de muntanya, per població i per característiques” i per a les quals Bruch demana una legislació específica. “Tenim el compromís de la Generalitat de treballar-hi. I aquest és el repte i la idea compartida amb tots els ajuntaments de la comarca.”
Per la seva banda, l’alcalde d’Olost, Gil Salvans, retreu que respecte a la Mancomunitat “vam aprovar uns estatuts que la Generalitat ens ha tombat per acabar-los imposant, com fa un any ens va imposar la llei de creació de la comarca”. Per ell, el risc que des del Lluçanès no es pugui acabar decidint “pot portar que al final ens trobem amb una cosa que no sabem si ens agradarà”.
Que Olost convoqui ara aquesta consulta “no és una bona notícia”, admet l’alcalde d’Alpens, Toni Prat. Sobretot perquè la lectura que se’n fa és que s’està qüestionant la mateixa raó de ser de la comarca. “El que ja sap greu d’entrada és que no hi siguem tots 13. Aquest hauria de ser el repte: créixer, i no pas haver d’evitar fer-nos encara més petits”, diu.
És també l’opinió de l’alcalde de Perafita, Joan Compta. Per ell, un dels motius que pot haver portat a aquesta incertesa “és que entre les consultes sobre la comarca i el reconeixement han passat vuit anys”. Però ell n’és un ferm defensor: “El que hem de fer és continuar fent passes endavant”.
Ho comparteix l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, que davant d’EL 9 TV admetia que “si Olost surt del Lluçanès ja no sé què haurem de fer”, per la qual cosa davant del moment es mostra escèptic. “Segur que quan vam votar per ser comarca era per ser-hi tots”, diu.
Des de Lluçà i Sant Martí d’Albars arriben els comentaris més crítics amb l’alcalde d’Olost, a qui retreuen sobretot la seva “insolidaritat” amb la resta de pobles. “La gent va votar per ser 13, però si volem posar remei al problema, no se soluciona marxant i que en siguin set”, apunta l’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom. “Em sembla contradictori. És el nostre compromís i el que toca és construir.”
És del mateix parer l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós. “Ha fet tard. La comarca ja és llei, i el que no pot fer ara és posar bastons a les rodes”, cosa que ja d’entrada pot implicar, segons ell, posar en perill “un ajut de 200.000 euros d’aquest 2024 per destinar a serveis de la Mancomunitat”. Padrós assenyala que la posició de Salvans és “política, com a relleu d’un alcalde que ja no volia la comarca”.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Sobremunt, Esther Ordeig, prefereix no pronunciar-se sobre el tema abans de parlar-ne directament amb el mateix Salvans.
Un recorregut de més de 20 anys
El reconeixement del Lluçanès com a comarca administrativa va arribar el 3 de maig de 2023 per part del Parlament. Algunes dates clau en aquesta història han estat aquestes:
Gener de 2001. Arrenca la campanya popular “El Lluçanès és comarca”, en ple debat sobre la reordenació territorial de Catalunya.
Octubre de 2010. Una delegació d’alcaldes lliura al govern la sol·licitud perquè el Lluçanès sigui comarca.
Juliol de 2015. Procés par-ticipatiu avalat per la Gene-ralitat a tots els municipis del Lluçanès per aprovar la nova comarca. Participació mitjana del 55% i victòria del “sí” a 9 dels 13 munici-pis. A Olost, participació del 38% i un 63% a favor del “sí”. Tot i no ser-ho legal-ment, els ajuntaments la fan vinculant.
Maig de 2016. El Parlament inicia els tràmits per a la llei de creació de la comarca del Lluçanès.Maig de 2023. El ple del Parlament, amb els vots d’ERC, Junts, Comuns i CUP, aprova la creació del Lluçanès.
Juliol de 2023. El nou consistori de Sant Feliu Sasserra decideix tornar a la comarca del Bages.
Març de 2024. Olost anuncia una consulta a l’estiu per decidir si continua formant part del Lluçanès.
.
