Encara que sembli mentida, l’Ajuntament de Vic va impulsar una mesura per frenar la proliferació de caixes, bancs i immobiliàries en algunes zones de la ciutat, com el centre o el passeig de la Generalitat. A petició dels mateixos comerciants, el consistori va elaborar un Pla d’Usos Comercials el 2008, que no va entrar en vigor fins al 2010.
L’objectiu de la proposta no era per anar en contra de les entitats bancàries o immobiliàries, sinó reforçar la continuïtat comercial dels carrers o posar limitacions a la instal·lació de nous negocis a les plantes baixes que no tenien aparador de cara al públic o estaven tancats en horaris comercials. Ho basaven en estudis d’experts que assenyalaven que el trencament de la continuïtat de l’entramat comercial anava en contra de l’atractiu potencial de determinades botigues.
Deu anys després, el 2018, l’Ajuntament va aixecar aquestes restriccions. Ja no tenia cap mena de sentit. La pressió d’obertura d’aquesta mena d’establiments va pràcticament desaparèixer per la crisi econòmica, la reconversió del sistema bancari i el tancament d’oficines. De fet, d’oficines, cada vegada en tanquen més. Darrerament, la més sonada ha estat la del Banc Santander, a tocar de la plaça Major, just al principi del carrer Verdaguer. Aquesta va abaixar la persiana ara fa una setmana, el 19 d’abril. També ho va fer, fa més setmanes, l’oficina del CaixaBank que hi havia a la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins.
