Sant Agustí, Sant Bartomeu i Sant Boi es ‘despengen’ de la futura comarca del Lluçanès

El consell executiu va aprovar dimarts el projecte de llei pel qual es crea la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. De la proposta inicial n’han caigut quatre: Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Boi de Lluçanès, que en les darreres setmanes han aprovat per ple desvincular-se del projecte de la nova comarca com ja havia fet Santa Maria de Merlès (Berguedà). Són quatre dels cinc municipis on va guanyar el “no” a la consulta de 2015. El cinquè en discòrdia és Sant Feliu Sasserra (Bages), que en un moment encara amb moltes incerteses sobre el futur de la comarca han optat per no fer cap pas i esperar a futurs esdeveniments. “No cal córrer a entrar o sortir”, diu el seu alcalde, Josep Romero (ERC). El text aprovat pel govern defineix el Lluçanès com un espai geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, que comprèn territoris de les comarques del Bages i Osona. La capital de la nova comarca serà Prats de Lluçanès, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern. Com ja havia avançat setmanes enrere el secretari de Governs Locals, David Rodríguez, el projecte de llei estableix que el Consell Comarcal del Lluçanès s’haurà de constituir després de les eleccions municipals de 2027. Fins aleshores, “els municipis implicats que ho acordin de forma voluntària hauran de crear, abans del 31 de desembre de 2023, la Mancomunitat de municipis de la comarca del Lluçanès, a qui correspondrà amb caràcter transitori la representació i gestió dels interessos de la comarca”. Ara, el projecte de llei passa al Parlament, on arribarà “en les properes setmanes”, segons la diputada republicana Alba Camps, i s’acabarà sotmetent a votació pel sistema de lectura única. La rapidesa amb què en les darreres setmanes s’ha accelerat un projecte de comarca que estava aturat des que es va consultar la població, el juliol de 2015, ha fet reaccionar de diferent manera els ajuntaments. Sobretot, els que va sortir “no” a la consulta. Primer va ser Santa Maria de Merlès (Berguedà), que se’n va despenjar i fins i tot va sortir del Consorci. En les darreres setmanes Sant Bartomeu (8 de març), Sant Boi (14 de març) i Sant Agustí (15 de març) han aprovat per ple desvincular-se de la comarca. “Demanem que no se’ns inclogui ja d’inici”, diu l’alcalde de Sant Bartomeu, David Puyol (IxSBG), tot explicant que “havíem de fer un exercici de responsabilitat i assumir el resultat de la consulta”. En la mateixa línia han actuat a Sant Boi i Sant Agustí. “Crec que respectar la veu del poble és el millor que podíem fer”, assegura Josep Pujol (Junts), alcalde de Sant Agustí. “Sant Boi va dir ‘no’ a la comarca i s’ha de respectar. Això no treu que si el dia tot estigui en marxa es pugui tornar a consultar la població i fer el que diguin les urnes”, segons l’alcalde de Sant Boi, Marc Parés, que posa sobre la taula el cas d’Aiguafreda per recordar que sempre es poden sol·licitar canvis de comarca. “Aquests municipis tenen un marge de temps per gestionar el resultat més endavant i si es replantegen la possibilitat o no de formar part d’aquesta comarca i lliurement i legítimament podran o no integrar-s’hi definitivament”, deia dimarts la portaveu del govern, Patrícia Plaja. A diferència de Merlès, aquests tres municipis d’Osona es mantenen al Consorci. L’alcalde d’Oristà, i president del Consorci del Lluçanès, Marc Sucarrats (Junts), partidari d’un pla pilot per fer una comarca amb menys estructura, veu bé la solució que s’ha adoptat, de crear la Mancomunitat. Sucarrats, però, admet que hi ha dubtes sobre si el Consorci ha de continuar actiu en paral·lel a aquest nou òrgan o com s’ha de dur a terme el que preveu el projecte de llei. A Sant Feliu Sasserra han optat per una altra via. La de mantenir-se en el projecte i que sigui l’Ajuntament sortint de les eleccions del 28 de maig el qui decideixi si es mantenen a la Mancomunitat o en surten. Tant per entrar-hi com per sortir-ne hi ha aquest marge de quatre anys. “En aquests moments encara no està clar com serà la Mancomunitat o si continuarà el Consorci. No tenim prou dades per definir-nos i per això no ho hem fet”, diu l’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero. El projecte de comarca també té en compte que el govern doti la Mancomunitat del Lluçanès dels recursos econòmics “necessaris per al seu funcionament” i preveu que a les futures lleis de pressupostos s’hi destinin gradualment diferents assignacions econòmiques per un import total d’1,1 milions d’euros.

Sant Agustí, Sant Bartomeu i Sant Boi es ‘despengen’ de la futura comarca del Lluçanès

La pedregada porta Sant Pere a aprovar al pressupost municipal més alt de la història

Vic reclama recursos per afrontar la realitat dels 50.000 habitants

Protesta pel canvi de format en les activitats de Nadal a Manlleu

La petita nevada anunciada que ha emblanquinat alguns punts d’Osona

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

L'icònic hotel Les Clarisses de Vic inaugura una nova etapa

Més de 17 quilòmetres de cues a la C-17 en sentit Vic

Segon dia de cues a la C-17 per arribar a Osona

Un conductor de Vic acaba detingut després de ser aturat pels Mossos tres cops en un dia

Vic posa en marxa els tres radars de velocitat

Embarrancats per la neu a Toses

Tres empreses concentren un terç de la facturació de tot Osona

Dispositiu conjunt de Mossos, Policia Nacional i policia local en dos establiments de Ripoll i Campdevànol

Condemna unànime dels capitans de l'OK Lliga a l'agressió de Sant Hipòlit

La neu i el vent han fet tancar per precaució la circulació de trens de Ripoll a Puigcerdà