La imatge que publicava en portada EL 9 NOU el divendres 30 d’agost va més enllà de l’acord entre dos grups municipals, Junts i Sumem (PSC), que uneixen esforços per abordar l’enderroc i la construcció d’un nou pavelló a Sant Hipòlit.
Conscients o no de la transcendència de la imatge, l’encaixada de mans de Gerard Sancho (Junts) amb Mercè López i Jaume Codina (Sumem-PSC) marca un punt d’inflexió. Aquestes dues formacions, que durant dècades no havien arribat a un acord per governar plegats, històricament havien estat enfrontades. De fet, crispació i enfrontament serien dos adjectius que definirien les relacions entre les dues formacions.
A Sant Hipòlit, els independents (que posteriorment passarien a ser l’IPMO i més endavant PSC) van governar, amb Jordi Gallifa com a alcalde, des del 1979 fins al 1995.
Concretament, Gallifa va ser alcalde fins al 1994, quan va cedir el relleu a la seva mà dreta, Josep Tió, per aplanar-li el terreny de cara a les eleccions de l’any següent.
Durant aquests quatre mandats, els independents van batre a les urnes CiU en un consistori marcat pel bipartidisme. Amb Gallifa a l’alcaldia –al primer mandat regidors de CiU sí que van tenir carteres de govern– es van viure enfrontaments amb el municipi veí de les Masies de Voltregà, en mans de CiU.
L’alcalde de Sant Hipòlit va proposar l’any 1993 suprimir la Mancomunitat del Voltreganès, que s’havia creat vuit anys abans, el 1985, per compartir serveis. I va encendre els ànims amb la proposta d’agregar les Masies a Sant Hipòlit. La fusió, tema que després reapareixeria, té les arrels en aquest moment.
La irrupció l’any 1995 d’ERC va trencar aquest bipartidisme, però no va servir per calmar l’ambient. Al contrari. Els resultats d’aquelles eleccions van deixar un empat a cinc regidors d’IPMO i CiU. Els primers, amb Josep Tió de cap de llista, van aconseguir només 11 vots més que la candidatura de Ramon Trabal (CiU). ERC, amb un sol regidor, tenia, per tant, la clau del govern. Un jove Lluís Xandri es va decantar per Ramon Trabal (CiU).
El govern de CiU i ERC no va ser un camí de roses. L’any 1997, dos anys després de les eleccions, Xandri va anunciar que trencava l’acord i se sumava a IPMO per fer una moció de censura. El regidor d’ERC va rebre pressions per totes bandes, fins i tot va denunciar amenaces de mort, i finalment va presentar la seva renúncia.
La moció de censura no va prosperar i, amb Salvador Baroy ocupant el seu lloc, ERC va mantenir l’acord amb CiU fins a final de mandat. ERC tenia la paella pel mànec però l’alcaldia se la continuaven disputant CiU i IPMO, dues forces que sempre es miraven de reüll.
Ramon Trabal, que va acabar sent alcalde durant 12 anys, va guanyar les dues següents eleccions (1999 i 2003) en un consistori en què només hi tornava a haver les dues formacions rivals: CiU i PSC, sigles hereves d’IPMO.
ERC, després dels problemes interns arran de la moció de censura, no es va presentar. Un dels principals cavalls de batalla va ser el tancament de les sis granges amb bestiar que encara hi havia l’any 1998 a dins el nucli urbà i que provocaven queixes i denúncies de veïns.
Entre aquests propietaris hi havia l’exalcalde Gallifa. Les disputes entre uns i altres van arribar als tribunals. Especialment tens va ser l’últim mandat de Trabal (2003-2007) quan en un consistori amb sis regidors convergents i cinc socialistes, una regidora de CiU,
Neus Pardo, va abandonar el seu grup per desavinences i va passar a ser no adscrita. El govern de Trabal estava en minoria i el PSC va collar fort CiU en la recta final del mandat. Trabal no va encapçalar la llista a les eleccions de 2007.
Després de tres mandats, el PSC va recuperar l’alcaldia el 2007 amb Xavier Vilamala com a candidat. La victòria va ser mínima, sis regidors socialistes per cinc de CiU en un nou consistori amb dos partits. El PP s’havia presentat a les dues últimes convocatòries però no va obtenir mai representació. El 2011 els resultats van ser calcats: Vilamala d’alcalde amb 6 dels 11 regidors.
El 2015, de nou la irrupció d’una llista associada a ERC, Som Voltregà-AM, que tornava a parlar de la fusió amb les Masies de Voltregà, va suposar un moviment a la política voltreganesa.
PSC i CiU van empatar a quatre regidors i els tres de SOM Voltregà van tenir la clau. Van donar l’alcaldia al socialista Xavier Vilamala. Al revés del que havia passat anys abans amb ERC, que l’havia garantit a CiU.
De nou la política va ser d’alt voltatge. El portaveu de CiU, Joan Turró, va presentar la dimissió després que es fes públic que havia presentat una moció (que finalment va acabar retirant) en què demanava que no es pagués el sou als funcionaris de l’Ajuntament contraris al procés d’independència.
L’1-O va acabar de provocar un nou sisme en un dels pocs ajuntaments d’Osona governats pels socialistes: SOM Voltregà i CiU van presentar una moció de censura que va donar l’alcaldia al republicà Hipòlit Serra. El PSC va quedar a l’oposició.
Les ferides obertes per la moció de censura no es van tancar: “Es pot perdonar, però no oblidar”, deia Xavier Vilamala. A les eleccions de 2019 tornaven a empatar Junts i Sumem (PSC) a quatre regidors en un consistori on per primera vegada hi havia quatre formacions.
A més de SOM Voltregà (dos), la CUP va obtenir un regidor. Gerard Sancho va ser alcalde gràcies al suport de SOM Voltregà i la CUP. A la investidura, el PSC va lamentar que la política de blocs arran del procés també s’instal·lés a Sant Hipòlit. Vilamala renunciaria a encapçalar la candidatura del PSC el 2023.
En aquests darrers comicis, Junts, amb Gerard Sancho, va obtenir majoria absoluta (vuit regidors). Sumem, marca associada al PSC, n’obté dos i es queda a l’oposició. Som Voltregà-AM (ERC) n’assoleix un.
És en aquest context, i sense cap dels protagonistes de la política voltreganesa dels últims anys al consistori, quan apareix la necessitat d’abordar la demolició de l’actual pavelló i la construcció d’un de nou.
Junts demana ajuda a Sumem, força associada al PSC, partit que presideix la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Després de dècades, Junts i PSC posen a zero el comptador i governaran plegats a Sant Hipòlit.
