Som a la recta final del mandat. Com valora els dos anys i mig de presidència?
Molt positius. Des d’ERC vam pactar amb el PSC i la CUP. La clau era buscar un equilibri, tenir un caràcter dialogant i un tarannà obert, perquè tots poguessin participar del govern tripartit. Hi ha una bona relació de treball amb els grups.
Que el govern sigui a tres bandes el fa més ric, però, alhora, més incòmode? Tot s’ha de pactar.
No és més incòmode. Si es té una visió de comarca, sempre és més fàcil. Hi ha algunes diferències i qüestions a parlar i a discutir, però fins ara, sempre ens hem entès. Gairebé cada setmana fem la reunió del consell de govern i, abans, una comissió de coordinació.
En una entrevista a EL 9 NOU del juny passat, Sergi Albrich, vicepresident del govern, deia que hi havia un acord per compartir la presidència amb ell.
Això no es va plantejar mai en els acords de govern.
Mai?
Mai.
Es va parlar internament dins d’ERC?
En vaig parlar jo amb ell.
I què es van dir?
Va ser una conversa privada.
Quina és la relació amb l’oposició? En un organisme de segon grau com el Consell té sentit l’oposició?
Depèn. Pot ser que l’oposició digui no a tot, però quan hi ha un objectiu clar per millorar la comarca i tirar endavant una sèrie de problemes que ens afecten a tots, és més fàcil. La comarca és dispersa i hi ha molts colors polítics, però els problemes són comuns.
Hi ha més diàleg amb alguns dels partits de l’oposició?
Procuro parlar amb tots per igual. Tots mereixen el meu respecte.
Amb la presentació del nou mapa sanitari, la Vall de Camprodon tindrà de referència l’Hospital d’Olot i el Trueta de Girona, però Salut va dir que la gent podria continuar anant a Campdevànol. Aquesta divisió perjudica la comarca?
Com a alcalde de Llanars, no veig el problema. S’ha generat externament. La Mancomunitat de la Vall de Camprodon va prendre un acord que demanava poder escollir. Aquesta vall té tirada per anar cap a la Garrotxa per temes d’estudis, de compres o de negocis. I fins ara, no hi havia cap problema. En el meu cas, continuaré anant a Campdevànol i Vic. Com a president del Consell Comarcal, respectem la decisió de tots els pobles. Ara bé, tenim molt clar que l’hospital de referència és el de Campdevànol i li donem tot el suport. Hem de defensar-lo per tal de millorar la carta de serveis, per mantenir els treballadors… Farem una reunió amb la consellera a Barcelona, aquest dimarts, i li traslladarem que el protegeixi. No ens podem permetre el luxe de perdre un servei, perquè això ens garanteix l’arrelament de la gent al territori. Aprofitant el debat, cal solucionar temes com la governança de l’hospital.
“A l’equip de govern hi pot haver diferències, però sempre ens hem entès”
Hi ha d’haver canvis al Patronat?
Els estatuts s’haurien de revisar i actualitzar. Al Patronat hi hauria d’haver representants de la conselleria i de l’àmbit assistencial.
S’ha produït alguna tensió amb els socis de govern per aquest tema?
Tensió no, però intercanvis d’opinió n’hi ha hagut. Respectem totes les opinions. Repeteixo que el Consell Comarcal dona total suport a l’Hospital de Campdevànol perquè realment sigui un hospital important.
N’ha parlat amb l’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart? Què li ha dit?
M’ha traslladat que s’ha creat un problema on no n’hi havia, com penso que ha estat. Com a anècdota conec gent que ha anat a l’hospital d’Olot. En canvi, jo no hi he anat mai. I tots som de la Vall de Camprodon.
Parla d’entesa, però el Ripollès és una comarca que, a dins, té més d’una comarca?
S’ha volgut incidir en aquest tema. Aquesta polèmica en el dia a dia no hi és.
“Partir-nos la presidència no es va plantejar mai als acords de govern”
Si no fos el president del Consell diria el mateix?
Exactament el mateix.
Un dels temes que tenen entre mans és la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a les entrades de la comarca.
Estem en el procés de contractació del projecte d’enginyeria. Ho estem movent, però se’ns ha encallat. El finançament ens havia d’arribar per un costat, però no va ser possible i ho ha endarrerit. Les carreteres on aniran les càmeres són de titularitats diverses (Estat, Generalitat, Diputació) i s’ha de pactar una per una. A Ripoll van posar una càmera que gestiona la policia municipal. Ben fet i molt bé, però també és un contracte menor i és més senzill.
Per què les càmeres són una prioritat?
Perquè en un cert moment, va haver-hi una sèrie de robatoris a Llanars, Sant Pau de Segúries… Es va crear una mica d’alarma. Atenent que el Ripollès és una comarca que es pot acotar amb una desena de càmeres, creiem que és una bona solució. No és per tenir cap control…
… a vegades en pro de la seguretat es fan renúncies a drets personals.
No és això. El control serà dels Mossos. Si a les entrades de la comarca hi entra un cotxe que, per la matrícula, se sap que és robat saltarà una alarma. En aquell moment no se’l podrà detenir, però si surt per un altre punt es tindrà informació per resoldre-ho. Donem eines als Mossos. Volem deixar-ho enllestit.
“Com a Consell donem tot el suport a l’Hospital de Campdevànol”
La millora de l’escorxador comarcal sí que s’ha desencallat?
Des d’ERC ho estem treballant des de fa anys. Encara hi havia Elisenda Guillaumes de directora general d’Agricultura i Ramaderia. Tot i no ser una competència directa del Consell, és una activitat cabdal per mantenir els ramaders a la comarca. Volem que matin aquí i que puguem consumir producte del Ripollès. L’escorxador actual no està en condicions perquè les instal·lacions són antigues i falten certificacions. Pertany a l’empresa publicoprivada ERSA. Des del Consell hem impulsat un estudi i un projecte amb l’ajuda de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès. Tenim un pressupost d’un milió d’euros i, pràcticament, tots els diners. Hi ha una subvenció d’Agricultura, una ajuda de la Diputació i una part la posarem des del Consell. Ara volem participar-hi com a accionistes, ja que és una incongruència que no hi siguem. A més, volem convèncer tots els ajuntaments perquè en siguin partícips.
Canviem de tema. Vostè ha pilotat un pla de foment del català…
… vam fer una taula del català.
Com està aquest tema?
Hi treballem. Vam fer el pla i tenim la diagnosi. Solucionar-ho és molt difícil. Sí que hi ha accions que ja es fan i que es poden potenciar. Hi ha moltes entitats que fan coses que funcionen i, per tant, abans d’inventar-nos-en d’altres, volem aprofitar iniciatives que ja hi ha de la Plataforma per la Llengua, el Consorci de Normalització Lingüística, Òmnium o el pla de lectura del Consell mateix.
També van potenciar el Festival Cinc Sentits. Per què és important?
Ja es feien uns concerts, però hi vam donar una mica la volta i el festival, ara, engloba patrimoni, producte i proximitat. Parlem amb els pobles, ens diuen quin concert volen fer, busquem l’espai i es fa un tastet amb productes d’aquí. El primer any es va fer en deu pobles i l’any passat, als nou restants. Si tot va bé, aquest any esperem una subvenció i tornarem a començar amb els deu primers.
Parlant de pobles, a Campdevànol es va fer la segona sessió, perquè la primera va generar molta expectació i no s’hi cabia, per explicar el nou model de recollida que s’implantarà a tota la comarca amb contenidors tancats. Per què han optat per aquest sistema?
Cada poble tria el model que li sembla millor. A Sant Joan fan el porta a porta i ho fan molt bé. És el sistema més eficient. Això ho tenim clar. Però què passa? Que hi ha pobles amb molta segona residència. Aquesta gent marxa el diumenge, no marxa el dilluns, ni el dimarts, ni el dimecres. No poden deixar el residu perquè el recollim en un dia determinat de la setmana perquè no hi són. En pobles d’aquest estil és complicat el porta a porta. Altres com Vallfogona, Molló o Toses tenen compactadors. La raó, per tant, és que cada municipi és un cas particular, tot té avantatges i inconvenients però els contenidors tancats poden facilitar-ho. Des del Consell es gestiona tot això, es fan els estudis de costos i es fa la recollida.
“Posar càmeres creiem que és una bona solució. Donem eines als Mossos”
Aquest tema li preocupa que es pugui enverinar, per un tema de fons: els ajuntaments no han traslladat al ciutadà el cost real del servei i, ara, les taxes hauran d’augmentar.
Sí, però ens hem d’esforçar perquè la recollida sigui eficient. I com més bé es faci, més barata serà. Hem canviat tots els contenidors de la comarca de paper, vidre i envasos. A final d’aquest any canviarem també els de rebuig i els d’orgànica. I després, ara ho estem provant a Ribes, farem el tancament.
La selectiva pot ser un maldecap, però dur-ho a l’abocador també era car.
Tenim un abocador a les Llosses clausurat des de l’any 2006 on l’any passat encara vam haver d’invertir un milió d’euros.
Pels lixiviats.
Aquest any que hi ha hagut tantes pluges encara filtra més i surt aquest líquid que s’ha de tractar. Abans ho baixàvem fins a unes plantes del Baix Llobregat i ens costava 400.000 o 500.000 euros anuals. Per evitar això vam fer una planta per tractar-nos-ho nosaltres.
“El Ripollès pel turisme està molt de moda, però tenir indústria també va bé”
Abans ha parlat del tema turístic. El Ripollès té massa dependència del turisme?
El Ripollès s’ha anat fent com a comarca turística. La indústria ho té més difícil. És lluny de les rutes de transport. Això encareix el producte. I s’ha incentivat el turisme. El Ripollès està molt de moda. I no només a l’hivern. Núria és un motor tot l’any per tota la Vall de Ribes i Vallter també pot ser-ho més enllà de l’època d’esquí. Això fa que molta gent intenti fer negocis a partir del turisme: monitoratges, guies de muntanya, el Parc d’Animals de Molló… Tenir indústria també va bé. És un bon complement.
Amb què afecta el turisme a l’habitatge? El de l’habitatge és el principal problema del Ripollès?
Que hi hagi turisme vol dir que la gent compra pisos i compra cases. Això fa que pugin els preus i que la gent de la comarca ho tingui més difícil per accedir a un habitatge.
I amb els pisos turístics com s’ha d’actuar?
Depèn de cada Ajuntament. Es poden fer moratòries perquè no se’n posin més. Des del Consell vam donar suport a un estudi dels pisos buits a tots els pobles i veure com es pot actuar: n’hi ha que es poden rehabilitar, que es poden llogar, que estan més bé, més malament… Hi ha molta casuística.
El suport als ajuntaments és el que dona sentit al Consell?
Des del primer moment hem tingut clar que el Consell té com a objectiu donar suport als pobles i especialment als pobles petits. Volem crear una oficina de suport que podria agafar habitatge, energia i diferents àrees.
“El projecte de l’escorxador és important. Volem entrar-hi com a accionistes”
Seria al Consell?
Sí.
Quan parla de la comarca ho fa dels pobles i dels pobles petits, però les capitals sempre són un motor. Té la sensació que Ripoll rema a favor del Consell?
Per nosaltres tots els pobles són iguals. Donem el mateix suport i el mateix tracte a tots els ajuntaments de la comarca. Dit això…
… li preguntava si rema a favor.
Sí, sí. Depèn dels temes. Mantenim una relació cordial i podem anar desencallant temes. Això no vol dir que sigui fàcil. Però el que sí que li puc dir és que podem parlar de les coses i ho podem anar tirant endavant.
Li preocupa l’ascens d’Aliança Catalana?
Hi haurà gent que li agrada i altra que no. Com a president tinc una relació normal amb tots els alcaldes perquè representen una gent que els ha votat. Que personalment em preocupi o no és una altra qüestió. No vull ficar-m’hi.
Vostè és alcalde des del 2015. Es tornarà a presentar?
M’agradaria acabar projectes començats. Si féssim un equip, podríem presentar-nos i pactar una transició. En cas de guanyar, continuar d’alcalde dos anys i passar el relleu.
Hi ha algun nom?
No. No n’hem ni parlat.
I al Consell? Hi ha projectes que requereixen tres mandats: en un es planifica, en el segon s’executa i en el tercer s’inaugura.
D’aquí un any i mig sortiran nous consellers i hi haurà una composició molt diferent de les possibilitats de governar la comarca. Aleshores és quan s’haurà de parlar i fer els pactes. No entra als meus plans ser-hi.
