Pep de la Mora va agafar el relleu a Carles Banús a l’alcaldia de Tavèrnoles el setembre del 2022. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, repassa temes d’actualitat municipal, com ara la legalització de Fussimanya o el projecte per dotar el poble de quatre apartaments de lloguer assequible.
Ja acostumat a portar les regnes de l’Ajuntament?
Aprenent-ne. Vaig arribar a l’alcaldia per accident i hi ha una diferència bastant important amb quan era regidor.
Què vol dir amb això d’accident?
El mandat 2019-2023, em van proposar sumar-me a la llista perquè treballo al Club Natació Vic i els faltava aquest perfil més esportiu. El meu partit, Tavèrnoles Actiu, ens vam presentar en coalició amb Junts. L’acord era que en Carles [Banús] i la Judit [Fàbregas] es partirien l’alcaldia, que ja tocava una alcaldessa a Tavèrnoles… A ella li va arribar, però, una proposta professional que no podia desestimar i em va tocar a mi.
De ganes no en tenia?
No m’ho havia plantejat mai. Sempre he set de col·laborar amb el poble, però no tenia cap aspiració d’arribar a alcalde. El Nadal del 2022, vaig parlar amb els treballadors de l’Ajuntament, per saber si la dedicació que podia oferir era compatible amb el càrrec, em van dir que sí, ho vam parlar amb el grup i aquí estic.
El van haver de convèncer?
Cua per anar a davant no n’hi havia; però equip, sí. Vaig encetar aquest projecte després d’haver-ho valorat també amb els meus tres fills i la parella.
El preocupava molt no arribar a compaginar-ho tot. Se n’està sortint?
No diré que soc molt organitzat, perquè els que em coneixen riurien, però em moc bé dins del caos. Que avui en dia es puguin fer tantes gestions amb el telèfon mòbil ajuda molt. També destacaria tant la solidaritat de l’Ajuntament amb temes de la meva feina com al revés.
Són set regidors: cinc a govern i dos d’ERC a l’oposició. Hi ha pau?
A Tavèrnoles, el daltabaix important va ser a principis dels 2000, amb una moció de censura i, després, l’adaptació de tot un POUM per a una escola de la qual al final no es va saber res. Aquestes circumstàncies trenquen els pobles petits. Llavors era molt jove i ni estava en política, però me’n recordo. Els darrers anys tot ha anat a menys. Hi ha una pau que esperem que perduri. Amb els dos regidors d’ERC discrepem en alguns temes, com és lògic, però en d’altres estem totalment alineats. La relació és molt bona.
Junts i TAV es van presentar el mandat passat com a coalició. Ara ja són un sol grup?
En Carles [Banús] va ser alcalde 11 anys, i durant bona part d’aquest temps va fer de la política la seva professió. Tenia uns coneixements brutals de l’administració pública, va ser conseller comarcal, vicepresident del Consell… Aquesta experiència va valer a Tavèrnoles per aconseguir moltes coses. La meva dedicació no és la mateixa que la seva, perquè tinc una feina que ni puc ni vull deixar. Malgrat que estic al cas de tot, els regidors s’encarreguen de molts temes i tenen plena autoritat per decidir.
Però són de TAV, de Junts o de tots dos partits?
Ni ens ho plantegem. Des del mandat passat que ens vam convertir en un sol grup. A les eleccions ens vam presentar amb la marca blanca de Junts, però no som molt militants. Ens centrem en els temes del poble. A l’equip de govern hi ha dues professores, una persona jubilada del ram sanitari, un aparellador i un coordinador de piscina i entrenador. Cap tenim aspiracions polítiques.
El 2025 no apujaran l’IBI, però bé que la vida s’encareix…
És cert, i així ens ho van advertir des de secretaria i intervenció, però ja l’any passat vam veure que, si ens hi posàvem, aplicant contenció podem no tocar l’IBI. Estalviem en el superflu i mirem d’apostar fort per polítiques com les ajudes a les famílies.
Amb la taxa d’escombraries sí que no han tingut opció.
La normativa europea fixa que a partir d’ara el cost del servei s’ha s’absorbir íntegrament amb cànons i la taxa que paga la ciutadania. Per sort, tots els habitants del poble llencen les escombraries en un sol punt, la qual cosa implica que el camió no ha de voltar. Els tres restaurants i la casa de colònies ho notaran més, però hem mirat de ser flexibles amb la quota variable i que no hagin de pagar tant si fan una bona tria de l’orgànic.
Tavèrnoles va acollir el cap de setmana passat La Plana Gravel. La va seguir?
Vaig ser-hi. La meva professió inclou l’organització de proves esportives, i hi estic familiaritzat. Juntament amb una altra persona fèiem de bici escombra a la cursa llarga. Als alcaldes de pobles petits ens toca una mica de tot.
Fa quatre dies havien celebrat també el raid hípic i, abans, la festa Remences i Sant Galderic…
Tavèrnoles és un poble de molta activitat. La cursa de Sant Galderic la fem sempre a l’octubre, mirant de no coincidir amb el Trail del Bisaura. De duatló aquest any no n’hem tingut, però vam mantenir el raid hípic tot i que ens va enganxar un dissabte de molta pluja. Els organitzadors van treballar-s’ho molt per tirar-ho endavant. La Plana Gravel, que havia de ser el dia següent, es va ajornar per motius de trànsit. Vist amb perspectiva, quina sort. Els 250 participants van quedar molt contents, no només de Tavèrnoles, sinó de tot l’entorn d’Osona. És una prova amb molta projecció. Quan vaig entrar en política no sabia per a què servia la Diputació. Ara sense ells no hauria estat possible, com moltes altres coses.
Pel que fa a Nadal, els veïns han decidit que s’engeguin els llums el 13 de desembre. Vol dir que cal sotmetre això a participació ciutadana?
Per què hem de prendre la decisió només set persones si tenim a l’abast una gran quantitat d’eines digitals, a banda de poder votar a l’Ajuntament? La mida del poble ens ho permet, i intentem treure a consulta tot el possible, tant temes més banals com el que va suposar al seu dia la torre de telecomunicacions. Vam començar amb un Google Forms gratuït i molt senzill i ara hem passat a un sistema més estandarditzat de la Diputació. Avanço, això sí, que no hi haurà res especial per a l’encesa de llums, no farem com Vigo o Badalona [riu].
El camí que enllaça Tavèrnoles amb Folgueroles s’ha de convertir en carretera. Sap quan?
És un tema que depèn i que porta directament la Diputació. A l’última reunió ens van dir que estava previst començar el 2025. Folgueroles és la nostra escola, el nostre comerç… Ens preocupava quedar tallats i haver d’anar a voltar per l’Eix, però en principi es donarà pas alternatiu al mateix camí. Una de les al·legacions que vam presentar al projecte, compartida amb Folgueroles, és que al costat s’hi faci un carril per a ciclistes i vianants.
Tenen plans parcials que podrien desenvolupar si volen créixer en habitatge. Fa falta?
D’interès pel poble és evident que n’hi ha. El nucli està a només vuit quilòmetres de Vic, i amb bona carretera. Els estudis de la Diputació ens diuen que allò lògic seria unir la zona de l’església i la del Roquet, és a dir, créixer pel carrer Pirineu. D’altra banda, però, prevèiem que Fussimanya guanyarà habitatge i totes dues coses no ens semblen compatibles. No estem disposats a doblar la població. Sí que tenim avançada una promoció d’habitatge per al jovent.
Ens en dona detalls?
A Tavèrnoles hi ha una franja important de població de 16 a 24 anys, però dels 25 als 34 ens desapareix. Amb el sou d’una primera feina és impossible comprar-se una parcel·la de 1.400 metres quadrats. Per això n’hem activat una de municipal del costat de l’ajuntament. Ens hi surt una casa amb quatre apartaments de 60 o 65 metres quadrats. Confiem posar la primera pedra aquest mandat.
Amb quin finançament?
Gràcies als diferents equips de govern que han passat per l’Ajuntament, tenim el municipi totalment sanejat i prou múscul financer per tirar nosaltres el projecte endavant. Tot i això, sabem que hi ha ajuts de la Diputació que ens aniran molt bé i ja hem fet contactes amb la Generalitat per encaixar la proposta al pla de construcció de 50.000 habitatges públics que va anunciar el president Illa. Ens juga a favor no disposar només del sòl, sinó tenir el projecte. Pensem sobretot en jovent, però els apartaments, que tindran lloguers molt raonables, també poden ser una sortida per a gent gran que viu en masos i que en un determinat moment els pot necessitar.
La legalització de la urbanització de Fussimanya és una eterna patata calenta?
Des de fa molts anys, però jo, potser perquè soc nou, soc optimista. Ens vam posar a plena disposició de l’òrgan rector de Fussimanya i estem acabant de preparar una assemblea on explicarem punt per punt els projectes i pressupostos de reparcel·lació i urbanització. Esperem fer-la abans de Nadal, detallant les accions a executar, els costos i els terminis. Seran els mateixos veïns, que es van organitzar com a junta de compensació, qui decidiran què volen fer.
Es podria desencallar aquest mandat?
Me la jugo i dic que sí. Els processos administratius són molt complicats, però esperem resoldre-ho i que Fussimanya surti en breu de les urbanitzacions catalanes amb dèficits urbanístics.
