“Tirarem la comarca endavant amb el cap molt alt i orgullosos”

Ramon Padrós (Junts) va revalidar el juny passat l’alcaldia de Sant Martí d’Albars, després d’haver debutat en el càrrec fa quatre anys. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert, parla sobre la comarca del Lluçanès i la sequera, que ha catapultat el poble al focus mediàtic. Els alcaldes de pobles petits els veiem molt de tant en tant a la televisió, però vostè se n’ha fet un fart. Està tip que li truquem per parlar d’aigua?T’hi acostumes. El primer cop sobta i el segon, també, però a partir del tercer… Cap problema. Contents d’atendre a tothom. Amb aquest tema, té la sensació d’estar al capdavant d’una llista negra?Potser al principi, al mes de març. Des que ens han separat el consum ramader som a darrere de tot, dels que gastem menys. És important explicar-ho bé. Les dades no diuen el mateix.Per consum humà, a Sant Martí gastem 18 metres cúbics al dia, uns 200 litres per habitant. Està molt bé. En fase d’excepcionalitat com ara se’n permeten 230. El factor distorsionant són les granges de porcs.Molts altres pobles es troben igual. No és un problema. El bestiar sempre hi ha sigut, no hi podem anar en contra. Estic una mica enfadat, entre cometes, perquè la manera com es fan les estadístiques transmet una imatge irreal. És lògic que, si som pocs habitants i tenim molta ramaderia i indústries importants, en conjunt el consum sigui elevat, però l’activitat és important per al poble i per a gent de la comarca del Lluçanès, d’Osona i del Berguedà que hi treballa. Ens dona vida, fa créixer la població. Davant de la sequera, què pot fer un ajuntament com el seu?Trucar a cada ramader i dir-li que intenti gastar el mínim, però és difícil: a un porc no li pots demanar que begui menys. També hem parlat amb els industrials, els que tenen serveis i pel grup de WhatsApp del poble insistim a fer un consum conscient. Ha funcionat?S’ha notat. Estem gastant poc, equilibrats amb el que demanen l’ACA i el Consell Comarcal. Pateix per possibles sancions?Som 140 habitants, tenim molta ramaderia, donem feina a gent i alimentem les ciutats. Confio que l’ACA tindrà sentit comú. Estan intentant recuperar el pou de la Blava. Pot ser una empenta important?Ens donaria sis metres cúbics d’aigua a l’hora. No ho arreglaria tot, però déu-n’hi-do. Amb aquest tema estic una mica molest. L’ACA ens diu que hem anat tan ràpid que no podem accedir a cap línia de subvenció. Hi hem invertit 7.000 euros i em sembla absurd que per haver-nos mogut de pressa no els puguem recuperar. És el món al revés. Els diners que van avançar per la depuradora de la Blava els els han pagat?Ho faran, però de moment continuem a l’espera de 110.000 euros. L’altra, la conjunta de Sant Martí i Beulaigua, en quin punt està?L’ACA la té programada, però val uns 500.000 o 600.000 euros. Confiem en les administracions superiors i esperem que ens la facin. És de les obres importants d’aquests quatre anys?Sí, juntament amb les plaques solars a la pista esportiva. La vam estrenar el mandat passat i ens agrada especialment la coberta de fusta. Posar un contenidor d’oli, arreglar camins, llums solars… D’actuacions no cridaneres també en van tirant endavant.Sí, és imprescindible. Els camins, si no els tens en condicions i hi ha forats, s’aixeca pols… No són de bon passar. També destacaria que hem invertit 60.000 euros a fer arribar la fibra òptica a tot el poble. On no era possible hi hem posat wifi i ara tothom pot dir que té una bona xarxa d’internet. Preveuen un mandat més de manteniment que no de projectes estrella?El projecte estrella és la depuradora nova, perquè, a més a més, els col·lectors els farem passar pel camí que va cap a Sant Martí d’Albars. La depuradora com a tal anirà a càrrec de l’ACA, però nosaltres, si aconseguim els diners, pagarem el clavegueram i ho aprofitarem per ampliar el camí i fer-hi un carril bici. Estem engrescats. A Sant Martí tornen a ser els mateixos habitants que l’any 1940. És notícia. Als pobles petits normalment pateixen de despoblament.Estem en un lloc estratègic, al mig del Lluçanès i amb la C-62 que ens connecta a la perfecció. El 2022 vam pujar un 12%, fins a 119 persones, i a data d’avui som 141, un 32% més que fa dos anys. Hi ha secret?El que dèiem. Ve gent a treballar en una granja; si a casa són quatre o cinc i n’omples cinc, de seguida en fas 25. Amb algun empadronament més te’n vas a la trentena. Des de l’Ajuntament hem posat fibra òptica, estem arreglant camins i som un poble dinàmic. Organitzem cinc celebracions a l’any de gran àpat, que vol dir cinc dinars o sopars per a 100 persones. No es fa igual a tot arreu i sabem que agrada. El cap de setmana passat es van avançar a La Marató.Fa uns 13 anys que la celebrem. A vegades ens fa patir que no tingui seguiment, però que d’un poble tan petit n’hagin sortit de mitjana 16 euros per habitant és de celebrar. Deia que estan comunicats a través d’un grup de WhatsApp. Com funciona?Un grup de seguretat. Si veiem gent sospitosa que pugui robar, s’hi apunta la matrícula. Si veiem una vaca al mig de la carretera, també; el missatge que no es consumeixi aigua desproporcionadament… Però és un grup de seguretat, no de debat. Seria capaç d’explicar-nos ben ràpid la història de la Vila Romana del Collet de les Moles?Va començar un dia anant a caminar, que vam trobar una peça rara, una totxana que feia corba. La vam ensenyar a l’arqueòloga d’Oristà Àngels Pujols i ens va dir que era romana. Va resultar formar part de la teulada d’una vila imperial dels segles I, II, III després de Crist. Què més en saben?Ocupava sis hectàrees, que és molt, amb diferents estaments per als esclaus, dipòsits, sitges, forns i la casa senyorial. També hem trobat algunes totxanes sospitoses que hi haguessin termes. Va estar activa del segle I al VII d.C., 700 anys d’una vila romana al mig de Lluçanès. Hi continuaran excavant?És propietat privada i tenim molt bona sintonia amb la família a qui pertany, però les campanyes d’excavació valen molts diners. Ens hi han d’ajudar la Generalitat i la Diputació. És dels projectes que deu ser un caramel, no?Sí, la veritat és que no sols trobar una vila romana caminant per una margera. Hem de confiar que ens arribin diners. Ens ho plantegem com un projecte a mitjà termini. Voldríem muntar una sala d’exposicions amb plafons, com la que hi ha a Ullastret, a l’Empordà, que acaba amb un audiovisual. Fumanya s’ampliarà o no?Pel que ens consta, amb el rebuig social que va haver-hi no està avançant. Va haver d’entomar aquest tema en el seu primer mandat. És dels maldecaps grossos quan mira enrere?Si et fiques en un ajuntament ja saps que et tocarà de tot. Si no hi estàs disposat, millor no entrar-hi. El va agafar per sorpresa la constitució del Lluçanès la primavera passada?No. Era evident que s’havia de solucionar. No podia ser que hagués guanyat el sí a la consulta però a efectes pràctics fos com que no. Si una cosa la pressiones, acaba sortint. Li agrada la fórmula de la Mancomunitat que s’està bastint?Sí, ens hi troben còmodes. Ara queden els últims serrells dels estatuts. Si llegim llibres de Josep Pla, que havia fet guies, el Lluçanès sempre surt com d’una etapa dels carlins de derrota; doncs no: tirem la comarca endavant amb el cap molt alt i orgullosos. Quina sintonia política hi ha ara?Bona. Tant ERC com Junts com els independents estem bé. Millor que abans?No és que abans hi hagués mala sintonia, sinó que hi havia diferents velocitats respecte a la comarca. Per això fa quatre anys les eleccions al Consorci van anar com van anar. Ara estem en una altra fase. Tenim la comarca, hi ha acord i esperem que s’hi puguin afegir els altres. Vostè vol una comarca sencera, no de vuit?És un tema pel qual penso que tampoc ens hem de rascar les vestidures. A la baronia de Lluçanès ja no eren els pobles que hi ha actualment. A la sotsvegueria, tampoc. Ara podríem dir: i per què no reclamem Salselles a Borredà i Santa Eugènia de Relat a Avinyó. No cal. Som vuit? Doncs endavant.

“Tirarem la comarca endavant amb el cap molt alt i orgullosos”

Corea del Sud accepta acotar el veto a les exportacions només a l’àrea de 20km de la pesta

Gil Pratsobrerroca, el fenomen literari del moment, al ‘… i bona lletra’ d’EL 9 TV

“La producció audiovisual serà cada cop més global, tecnològica i diversa”

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic