Pels quatre partits que es troben a l’oposició a Centelles –Ara Junts, Fem Centelles, JxCat i Centelles per la República–, la convocatòria d’un ple extraordinari significava “l’últim recurs” per denunciar una situació de manca de transparència per part del govern. Per contra, des del govern municipal –amb el PSC i el regidor de la CUP, Víctor Barquer–, la celebració de la sessió representava “l’obertura de la campanya electoral”. Aquesta polaritat de visions va sobrevolar en tot moment un ple que es va fer en un horari poc convencional –un dilluns a les 2 del migdia– i que va comptar amb una desena de persones de públic, més del que és habitual quan es fan a les 9 del vespre.
Precisament la convocatòria d’un ple extraordinari per part dels partits de l’oposició –és un dret que tenen reconegut– va motivar el primer estira-i-arronsa. L’alcalde, Josep Paré, va lamentar que no s’hagués aprofitat un ple ordinari per fer les demandes, i va apuntar que convocar-lo en dates en què s’està immers en l’organització del Cau de Bruixes i el Carnaval “evidencia la desconnexió de la resta de grups amb el municipi”. Giol (Ara Junts) va emfatitzar “la situació excepcional de la convocatòria”, i va afegir que facilitar informació tal com demana l’oposició “ha sigut una pedra a la sabata d’aquest govern des que en soc regidor”.
En l’ordre del dia hi havia quatre peticions: la primera era lliurar a tots els grups polítics l’estudi sobre el mercat municipal. Dolors Calm (Fem) va desgranar “les instàncies, correus electrònics i visites a secretaria i alcaldia” per aconseguir sense èxit l’estudi. El regidor de Comerç, Josep Arisa, va apuntar que “no hi ha falta de transparència, però entenc que volen la documentació física”. El punt es va aprovar per unanimitat. Un debat similar es va viure en el segon punt, que reclamava lliurar a tots els grups polítics els comptes de la Fundació Osona Formació i Desenvolupament. També es va aprovar per unanimitat, igual que el quart punt, en què la petició era convocar reunions per tractar temes urbanístics. Aquí, el debat va ser més dur i el regidor d’Obres, Josep Castells, va retreure a l’oposició “la manca d’interès i de propostes” en aquest tema. Giol li va contestar que per fer aportacions “necessitem saber què vol fer l’Ajuntament i els propietaris” i que si hi hagués aquesta informació “de ben segur que estaríem d’acord en moltes coses”.
El darrer punt de l’ordre del dia el va defensar Úrsula Serradelarca (Centelles per la República) i s’hi demanava que l’Ajuntament pagués els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya. La regidora va recordar que es tractava d’una petició de la Taula per la Democràcia, “i que compta amb el suport de més de 300 signatures”, i la gestió –que fan altres ajuntaments– “no pot considerar-se ni il·legal ni dubtosa, però és una aposta política”. Josep Arisa li va respondre que “com a independentista” ho faria “si no hi hagués un informe que diu que no és possible”. El regidor de la CUP, Víctor Barquer, va reconèixer que el 2016 “vaig ser jo mateix qui va defensar aquesta gestió”, però va qualificar el tràmit a dia d’avui com a “fer volar coloms. Té una eficàcia nul·la”. El punt no va prosperar ja que els sis regidors del PSC i Víctor Barquer hi van votar en contra.
La conclusió del ple també va anar en línies paral·leles segons la veu. Ho van exemplificar bé Giol i Barquer. Des d’Ara Junts creien que la sessió havia servit “perquè ens donin la raó” i que per rebre la informació que volien “ha calgut un ple per desencallar-ho”. Barquer puntualitzava que l’oposició “té dret a la informació”, la diferència “és que la volen rebre d’una manera concreta”.
