Josep Coma (Junts), geògraf i professor d’universitat, viu el seu quart mandat com a alcalde de Molló. En aquesta entrevista, parla sobre serveis públics, relacions amb la Catalunya Nord i política ripollesa.
A punt d’arribar a mig mandat, està content amb l’assoliment d’objectius que es va plantejar a l’inici?
En general. sí. Tot i que hi ha diversos projectes bastant alentits sobretot per la burocràcia administrativa.
Periòdicament, Molló és notícia pels problemes de llum i telecomunicacions. Tenen l’esperança que es resolguin definitivament?
Ho veig francament complicat. Som un municipi amb moltes cases disseminades, i això fa que costi que tant la xarxa elèctrica com les telecomunicacions arribin a tot arreu. Algunes instal·lacions tenen dèficits d’inversió importants, i quan hi ha mal temps ens quedem sense llum o cobertura. No crec que a curt termini millori la situació.
La resposta de les companyies és més paraules que fets?
En primer lloc, ja és bastant dificultós posar-s’hi en contacte i parlar amb algú amb capacitat de decisió, malgrat fer-ho en nom de l’Ajuntament. Necessitaríem una major inversió, i no preveiem que hi hagi canvis significatius al respecte.
Hi ha el perill que la Tria de Mulats d’Espinavell acabi morint d’èxit, tenint en compte la massificació de públic?
Ja fa dècades que hem arribat al límit de capacitat, i no crec que es pugui massificar gaire més. Els accessos són els que són i l’Ajuntament ja està prenent mesures per regular l’accés de visitants. La tria té molt èxit, sobretot al moment que baixa el bestiar. Però després ja marxa tothom. Al migdia i la tarda només queda la gent més propera.
La restauració s’ha convertit en el principal valor per posar el municipi al mapa?
Sí, és important per mantenir un servei bàsic, tant per als visitants com per a la gent que hi vivim. El problema és que per dinar és fàcil trobar establiments oberts, però per sopar es complica. Al vespre molts són tancats, i seria important revertir-ho per garantir la qualitat turística i també el dia a dia dels mollonencs. El repte és desestacionalitzar aquesta restauració a totes hores.
Que sovint s’utilitzi la carretera de Coll d’Ares per a manifestacions o protestes és un greuge per a Molló?
Els últims anys n’hi ha hagut de vinculades al sector de la pagesia. Però el trànsit té característiques molt locals entre el Vallespir i la Vall de Camprodon, i tampoc han provocat gaire molèsties en mobilitat laboral. Malauradament és un pas molt poc transitat, sobretot de caràcter turístic o de tipus local entre les dues valls.
El fet de ser una carretera menor i l’ús que en poden fer persones que hagin comès algun delicte converteix en imprescindible tenir-hi càmeres?
Som conscients que hi ha un trànsit de caràcter més internacional, i n’hi ha una part que hi circula per evitar els passos més freqüentats de la Jonquera o Puigcerdà. Està bé controlar el pas de persones que poden haver comès algun delicte, encara que no s’acabin produint ni al municipi ni a la Vall. De vegades els veïns ens comenten que a altes hores de la nit hi ha trànsit que no respon a la població local, ni d’una banda ni de l’altra.
Què ha representat l’arribada de la banca mòbil?
Doncs que la gent que tenia problemes per desplaçar-se a Camprodon té un servei financer més a prop. Ens ha donat independència, sobretot a gent gran que havien de demanar a veïns que els traslladessin. Ens agradarien més hores, però n’estem contents.
L’accés a l’habitatge seguirà sent la pedra a la sabata d’aquest mandat a Molló?
Segurament sí. Ja fa anys que el tenim detectat. Ens costa molt solucionar-ho, per la manca de personal tècnic i financer. Avancem a poc a poc. Construir habitatge és car, i les subvencions no permeten fer-hi front. Les polítiques d’habitatge general estan destinades sobretot a municipis tensionats. Els que responem a una tipologia més rural veiem que no som una prioritat, tot i que tenim solars disponibles.
La gestió de les escombraries és una altra complicació?
Es generen moltes deixalles i costa que la gent recicli. Les tones de rebuig són complicades de gestionar, i cada vegada és més car. Per això insistim a reciclar, però estem bastant aturats per sota del 50%. Caldrà proposar noves mesures per convèncer la ciutadania que és necessari fer-ho per garantir la sostenibilitat ambiental i econòmica.
Està satisfet dels vincles amb els pobles veïns de la Catalunya Nord?
Sí, molt. Som pràcticament germans amb Prats de Molló, i els últims anys ens hi hem relacionat molt, sobretot després de la constitució de l’Agrupament Europeu de Cooperació Territorial que ens agermana amb la resta dels municipis del Vallespir. Es tracta de fer vincle. Entendre els problemes que tenen a l’altra banda, i que no deixen de ser els nostres: envelliment, desenvolupament socioeconòmic, infraestructures… Amb aquesta relació també hem aconseguit molt finançament de la Unió Europea, com el camí de la retirada o la reforma de la plaça Major.
Vostè és un dels alcaldes més longeus del Ripollès. Aspirarà a la reelecció i a arribar a les dues dècades al càrrec?
Estem a l’equador del mandat. Abans de la primavera de 2027 prendré la decisió, segons les ganes que hi hagi, l’equip, el projecte i els temes pendents. Sempre he tingut aquest posicionament pel que fa als temps en la política local.
No tenir rival a les eleccions és un descans o preferiria enfrontar-s’hi, per allò del joc democràtic?
A les últimes convocatòries hem sigut l’única llista. En municipis petits és beneficiós, perquè llista única no significa pensament únic. Som set persones amb les seves postures. El que opina la majoria és el que s’acaba acceptant. Dues o més llistes poden significar divisió del poble, mal ambient, problemes i crispació, segons quina mena d’oposició es plantegi.
A les eleccions catalanes, Aliança Catalana es va situar com a segona força a Molló, triplicant els vots del PSC. Li fa por això?
La gent vota el que més li convé. Alguns postulats d’Aliança no encaixen en el cas de Molló. Pràcticament no hi ha delictes, robatoris ni immigració. El seu discurs respon més a qüestions generals del país que no pas locals.
El 2023 vostè va ser a la roda de premsa de Junts on es va fer fora Joaquim Colomer de l’Ajuntament de Ripoll. Vist en perspectiva, ho considera un error?
Hi havia una pèrdua de confiança per part de l’alcalde cap a aquest regidor, i va decidir expulsar-lo. Al partit hi vam donar suport, perquè a més a escala comarcal hi havia translació, ja que en aquell moment Colomer era president del Consell. Error o no, no puc dir-ho. No ho tinc apamat i desconec com estan les relacions polítiques a Ripoll.
Ha estat a l’equip de govern del Consell Comarcal. Actualment el presideix un altre alcalde de la Vall, el llanarenc Amadeu Rosell. Com valora el mandat, ara que en torna a ser conseller?
Els municipis petits tenim molts vincles amb el Consell, per la delegació de serveis que ens ofereix. És un organisme sobretot de gestió i amb poc marge de maniobra per fer polítiques pròpies. He notat pocs canvis. Malgrat la nova presidència, hi ha continuïtat. A més a més, l’Amadeu, en tant que alcalde de Llanars, és sensible amb els petits municipis.
La Mancomunitat de la Vall de Camprodon s’ha convertit finalment en una eina útil per als municipis que en formen part?
És un organisme de caràcter voluntari format pels sis ajuntaments de la Vall. I com el Consell Comarcal és eminentment de gestió, sense recursos propis. Es podrien mancomunar més coses, però els ajuntaments tenim un problema de finançament que es trasllada a la Mancomunitat. Així i tot, hem aconseguit gestionar l’Oficina de Turisme de la Vall, i diversos projectes que serveixen per agrupar reptes gràcies a ajudes europees. Ens va bé perquè posem en comú problemes i és més fàcil conèixer solucions que s’han aplicat en altres municipis.
