Enderrocar la casa de pagès de Can Manyosa per fer-hi la residència és l’atac més gran al patrimoni de Seva des de 1936, com va dir vostè en l’últim ple?
És una afirmació gruixuda, però jo, com a ferm defensor i persona que m’estimo el patrimoni de Seva, ho entenc així. Des d’una història més recent cap aquí no hi ha hagut cap atac des de l’administració com aquesta de destrucció per complet d’una casa emblemàtica del nucli històric del poble.
Tots els organismes de la Generalitat hi han donat el vistiplau, al pla especial. Són còmplices d’aquesta “pàgina negra”, com la descrivia vostè?
Totalment. Que s’hagi donat llum verda a aquest pla especial ve condicionat a les directius donades des de l’Ajuntament…
Com?
L’equip de govern s’excusa que l’edifici no està protegit, però jo sempre els dic que això és fer trampes al solitari. És veritat que al catàleg de béns protegits del municipi no hi consta la paraula Can Manyosa, però en la foto que il·lustra la fitxa de la Cooperativa Sevense hi apareix tant la imatge de la masia com els seus murs. En el planejament es parla d’una antiga masia al nucli històric –no n’hi ha cap més– i parla dels seus murs. La Cooperativa Sevense no ha estat mai una masia ni ha tingut murs.
Si governessin canviarien el projecte i la ubicació?
A veure, pel que fa a la ubicació sempre hem defensat que ha de ser una residència integrada al centre del poble. I el nucli antic és un bon lloc. Però ara ens veiem condicionats per l’espai que tenim. Quan es va fer el projecte dels consultoris ja defensàvem que s’havien de fer en un edifici de nova planta i no aprofitar cap de les parts ja existents de Can Manyosa, precisament perquè ens farien falta aquests metres per a la residència. Què ens trobem ara? Que els falten aquests metres i han hagut de fer una redistribució de la residència. No és el model que nosaltres preferiríem, però ara, quan ja està tot enfocat aquí, canviar-ho seria complicat. Defensem que es pot fer exactament igual, però mantenint la casa de Can Manyosa, si més no la façana i la fesomia actuals.
I presentaran un contenciós contra el pla especial.
Sí. Ells ja sabien des d’un primer moment que nosaltres no ens quedaríem de braços plegats. De fet, és la queixa que hem fet sempre. Es va tirar endavant aquest pla especial sense tenir en compte la nostra opinió, sent conscients que nosaltres érem molt contraris al que volien fer. Potser si hi hagués hagut una mica més de diàleg s’hauria evitat d’arribar a un punt d’acord…
Vostè sempre ha insistit a demanar mà estesa a l’equip de govern, però el to d’aquests primers plens del mandat torna a ser molt agre. No és un peix que es mossega la cua?
Potser sí. Però sempre dic que portem tant temps sentint-nos menystinguts que a vegades la frustració acaba manifestant-se als plens, l’únic espai on tenim l’oportunitat de verbalitzar el que sentim i el que pensem. Precisament en l’últim ple, en el torn obert al públic, diverses persones van reclamar a l’equip de govern que ens tingués més en compte, i ens van demanar, a uns i altres, de ser capaços d’entendre’ns per treballar plegats alguns grans temes. Vam recollir el guant i al cap d’un parell de dies vaig demanar a l’alcalde poder fer una reunió amb tots els regidors dels dos grups per mirar de trobar punts d’entesa i concòrdia. Estem en aquest punt. Hem de mirar de desencallar aquesta situació una mica enrocada que hi ha últimament. Al capdavall, tots volem treballar pel bé del poble i hem d’intentar, en els grans temes, ser capaços de treballar plegats.
El seu model d’oposició no els ha servit fins ara per accedir al govern.
No, potser no, però hem intentat fer l’oposició que hem cregut més adient en cada moment. En certs moments potser ha estat dura, però perquè la situació així ho ha requerit. Potser no ens ha portat un rèdit electoral, però fem l’oposició que creiem millor pel poble, no per a nosaltres ni partidista.
Les dues últimes majories absolutes d’ERC, ara Sumem, venen a dir que el poble està valorant la seva feina…
Suposo que a ulls dels seus votants deu ser que sí, però tampoc vull desmerèixer els nostres quatre regidors, que també són molts vots i molta gent que ens dona suport.
Sempre diu que els falta “mirada llarga”, a l’equip de govern.
I potser de tant queixar-nos i de ser pesats amb això, al final han acabat veient que teníem raó. I s’està veient en temes com l’aigua, el parc dels Roures…
Hi ha alguna prioritat que no s’estigui atenent?
Hi ha un tema que l’equip de govern no té sobre la taula i que nosaltres portàvem al programa, que és la necessitat d’una revisió del POUM. L’actual és de 2006, però ha quedat antiquat i ens hi hem de posar a treballar ja, igual que en una revisió de la normativa urbanística. Seva està creixent molt i cada dos per tres hem d’estar fent modificacions. I aquí també ens agradarà dir-hi la nostra. En aquest sentit, proposaria reunir tots els alcaldes i regidors d’Urbanisme que han passat per l’Ajuntament fins ara, asseure’ns i mirar cap on hem d’anar. El tema requereix un consens absolut.
Aquest és el seu tercer mandat, sempre a l’oposició. Hi haurà un quart intent?
Això ara queda molt lluny i no és una decisió que hagi de prendre jo sol. Ara estem molt motivats per aquests quatre anys que tenim per endavant, amb un equip de regidors i de gent nova al darrere amb molta il·lusió i ganes de fer coses pel poble.
No hauria estat possible un govern d’unitat?
Això no depèn de mi. Si se’ns hagués plantejat no ho sé, i per què no? Si mires els programes electorals d’un equip i de l’altre m’atreviria a dir que el 80% el compartim. Tan allunyats no estem ideològicament. Treballar conjuntament no hauria estat una cosa tan difícil i surrealista.
{{ comment.text }}