Enric Sitjà Rusiñol (text) / Pau Cortina (visualització)
“Entre la vella política i la nova política, la gent tria la bona política”. L’aleshores portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Marta Pascal, va celebrar així el 21 de maig de 2016, l’anomenat ‘Superdissabte’, que un 70 % de la militància optés per abaixar la persiana convergent i crear una nova formació. 10 anys després, i amb nombroses veus reivindicant un “retrobament” de l’esperit de CDC dins de Junts, tant l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias com el secretari general de Junts, Jordi Turull, veuen la maniobra com un “error”. L’expresident Artur Mas creu que la decisió d’enterrar les sigles se la podrien haver “estalviat”, si bé la defensa atesa la voluntat de “salvar el projecte” convergent.
L'”embolic” del 2016
Ara fa 10 anys, la nau convergent creuava la tempesta provocada el 2014 per la confessió de l’expresident Jordi Pujol sobre una herència a Andorra no declarada i acabava de viure l’enèsim cop de timó en la ruta cap a la independència: l’aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont, havia estat investit a principis d’any en substitució de Mas, que va fer un pas al costat després del ‘no’ reiterat de la CUP a donar-li suport. A més, CDC carregava la llosa de les retallades durant el primer Govern de Mas, entre 2010 i 2012.
Turull i Trias, en entrevistes a l’ACN, comparteixen la diagnosi sobre el final de CDC. El secretari general de Junts recorda que ell mai va ser partidari de matar el partit. Aquella va ser una “decisió estructural” dictada per unes “circumstàncies conjunturals”, en al·lusió a l’impacte dels ajustos pressupostaris o l'”assetjament per possibles casos de corrupció”. Sobre la primera carpeta, Turull creu que les retallades “no es van explicar com s’hauria d’haver fet” i van repercutir en l'”ànima social”, que va quedar “molt afectada”. I, sobre la segona, assenyala el paper de les clavegueres de l’Estat. L’exalcalde de Barcelona també és crític amb el full de ruta que va desembocar en l’extinció de CDC. “Ens vam ficar en un embolic”, sosté, perquè “a molts partits els han passat coses més sonades” que a l’espai convergent i “no han tancat”.
“Hi havia molta gent que va quedar disgustada perquè era pujolista i vam quedar en una situació d’una certa orfandat”, lamenta.
Precisament, Mas enarbora el llegat pujolista en el seu argumentari per justificar la decisió d’acabar amb CDC. La qüestió era trobar la manera de “salvar” el projecte convergent, “que era el de Pujol”, encara que fos prescindint d'”un instrument”, les sigles. En una entrevista a l’ACN, Mas qualifica la confessió de l’expresident com una “inundació d’aigua freda” contra el partit, que també havia de canviar de direcció atesos els vents que bufaven a Catalunya: “Havíem de passar d’un partit que sempre havia actuat en clau autonomista a un que ho fes en clau sobiranista i independentista, que no era la tradició de CDC”. Així, l’expresident nega que, en ple 2016, fos una equivocació sacrificar CDC. “Ara, vist amb perspectiva i havent anat les coses com van anar, potser ens ho podríem haver estalviat. No ho sabrem mai del tot”, afegeix.
El part “tortuós” del PDeCAT
Turull defineix com a “tortuós” el naixement del PDeCAT, que ja comptava amb “molts defectes de fàbrica”. Un d’ells, que l’aparell del partit “es resistia a una dinàmica que havia agafat el país” cap a l’independentisme. Menys de 18 mesos després, se celebraria el referèndum unilateral de l’1 d’octubre de 2017. Per afrontar aquell moment, el secretari general de Junts defensa que calia una “eina molt forta” que el PDeCAT no va arribar a ser.
Trias sobrevola els esdeveniments que van marcar el partit, des del trencament amb Junts -que es va constituir com a formació el juliol del 2020- fins a la seva dissolució el 2023 després de nombrosos revessos electorals: va ser “una mort anunciada” que va deixar part de la militància “disgustada”.
Mas assenyala que van faltar dues peces clau dins l’engranatge del partit hereu de CDC: “unitat interna” i un lideratge com al que l’espai estava “acostumat”, a l’estil de Pujol o el mateix Mas. De fet, l’expresident es retreu a si mateix ‘haver deixat, una mica, aquest buit de lideratge” dins de la família convergent durant el seu trànsit cap al PDeCAT. “Jo ara m’acuso de no haver-me mantingut més a la primera línia aquells mesos primers”, diu, perquè s’hauria d’haver implicat “molt més” en la construcció de la nova formació.
Els ingredients de l'”esperit convergent”
Els tres entrevistats coincideixen en la definició de l’esperit convergent: és una “manera d’entendre el país, de ser i de fer que s’empelta amb els valors del catalanisme”, per Turull; significa trobar com “s’ajunta el màxim de gent possible” per treballar per una Catalunya “sobirana” i “no dependent” de l’Estat, per Trias; i vol dir “una manera de fer i de ser amb èxit”, per Mas.
L’exalcalde barceloní, que va farcir la seva última campanya electoral -el 2023- de referències a l’herència convergent, subratlla que a CDC hi havia gent tant de dretes com d’esquerres que remaven per construir un “projecte comú”. Turull afegeix a la barreja la “cultura de l’esforç” i la visió de Catalunya en “conjunt”. I si bé coincideixen que el terreny de joc és l’independentisme, mostren certes discrepàncies en com hauria de ser la política d’aliances des d’aquest prisma convergent.
Trias, tot i que reconeix el seu enuig pel pacte del PSC amb el PP i BComú perquè Jaume Collboni fos batlle de Barcelona, creu que el candidat de Junts a les pròximes eleccions municipals “ha de tenir clar quins problemes té la ciutat”, especialment en habitatge, i “marcar” polítiques adients i fetes “en col·laboració” amb el PSC. Contraposa, però, que el discurs i l’actitud dels socialistes “que manen ara a Catalunya” ho posen “difícil” per l’entesa amb Junts.
Turull considera que la “voluntat d’acord” sempre ha d’estar present en política. “Les dinàmiques locals són molt diferents”, afegeix. Això sí, no vol dir “renunciar” als objectius propis ni “ser la crossa de ningú”. “Arribar a acords amb uns socialistes absolutament submisos a Madrid i acceptar aquesta submissió, no ho farem mai”, assevera.
En aquest debat, Mas recepta a Junts, amb la voluntat de ser una formació “central”, que pugui arribar a acords “a dreta i esquerra”. “Un partit central sempre posa la ideologia en segon ordre, mai és l’excusa per negar pactes amb altres”, constata. Així mateix, demana “combatre” els adversaris, des d’Aliança Catalana als Comuns, la CUP o el PSC, si bé això no vol dir “odiar, aïllar-se o impossibilitar qualsevol pacte”. A més, creu que, si hi ha un “gran objectiu nacional”, és vàlid “sacrificar la ideologia” pròpia, però no “per sempre”.
El “retrobament” i el “repte” del 2026
En ple 2026, Trias considera que l’ecosistema convergent té la “voluntat de retrobament” -sobretot impulsada des del món local- dins de Junts. De fet, el partit de Puigdemont ha tancat pactes amb formacions de l’òrbita de CDC per concórrer als comicis locals del 2027, com Convergents -de l’exconseller Germà Gordó-, i el 2024 va integrar Demòcrates, escissió independentista de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya, a la seva direcció.
Turull constata que dins el partit “hi ha molt d’esperit” convergent, tot i que amb una “evolució” cap a les tesis del segle XXI. “El 80 o el 90 % dels militants de CDC van acabar a Junts i, igual que CDC, tenim la vocació d’apilar”, subratlla.
Mas comparteix l’anàlisi del secretari general, però recorda que Junts va néixer sense la recepta convergent com a “nexe d’unió principal”. “S’hi ha anat tornant, i jo crec que encara no ha arribat al 100%. La prova, que és molt evident, és que no tothom que se sentia convergent avui és a Junts”, rebla.
Malgrat això, creu que el partit de Puigdemont és l’únic que pot encarnar l’esperit de CDC, i se sabrà si ho ha aconseguit quan es “confirmin” el “projecte” de Junts, “l’estructura de gent” i els seus “lideratges”, tres elements bàsics per “definir una acció política”.
“El repte que té ara Junts no és gens fàcil: com poses al dia un projecte que va ser de gran èxit, però que ara costa de tornar a visibilitzar en el seu conjunt, entre altres coses perquè hem anat cap a una fragmentació de la política catalana molt més gran”, conclou Mas.
