Vic ha incorporat als últims quatre pressupostos fins a 30 milions de romanent

Construir la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, millorar places i carrers o concedir subvencions per donar un cop de mà a ciutadania i empreses en plena pandèmia. Són exemples del que han pogut fer els ajuntaments amb els seus estalvis gràcies als canvis normatius que va aprovar el govern espanyol arran de la covid-19. Una flexibilització dels usos del romanent de tresoreria que durant els últims quatre anys ha permès a Vic destinar més de 30 milions d’euros a inversions i, a Manlleu, uns 2,3, però que arriba a la seva fi amb l’inici d’aquest 2024. Això vol dir que els consistoris retornen a un tauler amb les regles de joc d’abans del coronavirus, és a dir, que els diners que resultin de les liquidacions anuals dels seus pressupostos queden altra vegada circumscrits a pagar factures, amortitzar deute o executar les anomenades inversions financerament sostenibles, actuacions que serveixin per reduir la despesa municipal, com ara col·locar plaques solars o substituir llumeneres d’antics fanals per tecnologia LED. Des de Vic, la regidora d’Economia i Serveis Generals, Núria Homs (Junts), destaca que poder tibar de romanent “ha anat molt bé”, sobretot per la pujada sobrevinguda de les factures energètiques i les matèries primeres. També ha ajudat que “l’administració estigui més sanejada”. I és que tal com detalla, sense deixar d’executar obres, han pogut amortitzar anticipadament uns 6,5 milions d’euros en préstecs: 2 milions el 2020, 2,5 el 2022 i 2 més el 2023. Hi afegeix, això sí, que la incorporació de romanent no és gratis, en el sentit que demana múscul: “Se’t deixa gastar el que vulguis, però igualment necessites estructura per fer tota la gestió, activitat o control. Pots dir anunciar un nou carrer nou, però s’ha de redactar un projecte i això vol dir mans, recursos humans”. En el cas de Manlleu, l’Ajuntament va ser dels primers a activar el 2020 subvencions per sufocar els efectes de la pandèmia. El govern liderat per Àlex Garrido (ERC), ara ja exalcalde, va llançar ajuts directes a empreses i particulars que el maig de 2021, en qüestió de mesos, ascendien a gairebé 735.000 euros. Això va fer que una vuitantena de consistoris d’arreu de Catalunya es posessin en contacte amb Manlleu per beure del seu exemple i prendre mesures similars. Com a Vic, part dels diners de les subvencions van sortir de romanent. Una palanca que també va activar Ripoll, on el 2020 es va destinar prop de 157.000 euros a aplanar la petjada de la pandèmia, incloent-hi tant ajuts a particulars i empreses (124.517 euros) com mesures generals de reactivació econòmica (32.000). La regidora d’Hisenda de Tona, Judit Sardà (ERC), explica que en el cas del seu municipi amb el romanent de 2023 s’ha asfaltat carrers, millorat el clavegueram, amortitzat préstec i, entre altres, pagat una part de les obres de remodelació de la plaça Major. En exercicis anteriors, els estalvis havien permès instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades d’edificis públics, o posar parquet a la segona pista de pavelló. “Tenir un bon romanent i poder-lo utilitzar amb llibertat ens anava bé per avançar pagaments i aprofitar oportunitats: ens podíem beneficiar de subvencions importants assumint la part de l’Ajuntament de forma còmoda”, destaca Sardà. Amb el retorn a les regles fiscals d’abans de la pandèmia, “a Tona podrem continuar igual gràcies al baix percentatge d’endeutament, però no tindrem tantes facilitats. Estem més acotats”. Taradell representa un exemple en cas contrari, ja que quan ERC va accedir a l’alcaldia, l’any 2019, es va trobar que no hi havia estalvis. “L’Ajuntament tenia en marxa una gran inversió, com els pisos tutelats (600.000 euros)”, apunta la titular d’Hisenda, Núria Arau (Fem Taradell). Tant és així que, a diferència dels municipis anteriors, “malgrat la covid no vam poder fer ús del romanent. El teníem en negatiu de 45.000 euros”. Segons la regidora, l’equip de govern ha fet mans i mànigues des de llavors per reduir l’endeutament, continuar prestant els mateixos serveis i, alhora, fer front a l’augment del cost de l’energia, els combustibles i les matèries primeres: “Hem demostrat que sabem fer el pressupost de forma equilibrada, dedicant els diners necessaris a cada partida i amb la voluntat que els projectes s’executin en la seva totalitat. Intervenció i comptabilitat han treballat molt per revertir la situació que teníem”. QUÈ CANVIA EL 2024?El romanent de tresoreria són els estalvis dels ajuntaments, o el que és el mateix, els diners que resulten en tancar els comptes d’un any. No aflora, però, a 31 de desembre, sinó quan es tanca l’exercici per complet i es paguen, per exemple, factures endarrerides. A causa de l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi que en va derivar, amb les corporacions municipals fortament endeutades, govern espanyol i institucions europees van receptar mà de ferro i, a partir del 2012, la normativa –dura– limitava l’ús d’aquests diners a retornar préstecs o portar a terme inversions que rebaixessin la despesa municipal. Des del punt de vista de Guillem Díaz, economista per la UAB i professor a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, aquesta política va llimar “l’autonomia dels pobles i ciutats i la seva capacitat financera. A partir d’un cert moment, però, tothom va entrar a la dinàmica. Se sabia que calia complir”. La irrupció de la pandèmia, l’any 2020, obria un nou capítol. Més flexibilitat. I, en concret, que els consistoris tinguessin màniga ampla a l’hora de decidir a què dedicar els estalvis. Tal com recull la taula, a més a més de subvencions per pal·liar els efectes del coronavirus, durant quatre anys això ha permès a Vic, Manlleu o Ripoll tirar endavant actuacions molt variades, fins i tot renovar material informàtic o pagar obres. EL 9 NOU havia demanat les mateixes dades a Torelló, però a l’hora de tancar l’edició d’aquest dilluns no havia estat possible obtenir-les. La flexibilització, molt aplaudida al seu moment, s’ha anat aguantant per disposar de diner davant la inflació i l’encariment de les matèries primeres a causa de la guerra d’Ucraïna, però el govern va avisar ja el 2023 que l’Estat espanyol retornaria aquest gener a l’escenari normatiu del 2012. A l’entendre de Díaz, pels consistoris que hagin fet els deures i estiguin sanejats, o amb un endeutament moderat, no representarà un daltabaix, però sí que pot suposar un revés per als que hagin desplegat aquesta política a mode de comodí. “L’administració local és la que ha fet més bona feina de sanejament els últims anys, extraordinària, molt millor que l’Estat o la Generalitat”, assegura l’expert. No obstant, “això va per barris. Els ajuntaments amb poc deute i ingressos i despeses compensats no tindran cap problema, però els que han viscut a expenses del romanent es trobaran una situació delicada”. Des de Tona, Sardà diu que “és una pena que els que demostrem que ho fem bé i realitzem una bona gestió del romanent no puguem continuar com fins ara”. La vigatana Núria Homs apunta en la mateixa direcció, malgrat que també destaca com una comptabilitat sanejada equival a vent a favor: “No podrem incorporar quantitats de la mateixa manera, però sí de més petites i fer el que es feia”. L’alcalde de Centelles, Josep Paré (PSC), coincideix a celebrar mesures extraordinàries com la que es va activar a partir del 2020, però advoca per treballar sempre bé: “La clau és que el pressupost ja garanteixi els serveis que oferim, i la priorització dels projectes. Si als ajuntaments ens donen llibertat, treballem de forma responsable”. Això no treu, però, que els electes locals –i també Díaz– lamentin que els ajuntaments són l’administració “més infrafinançada”, en part perquè estan en contacte directe amb la ciutadania –política de quilòmetre zero– i miren de resoldre les seves necessitats malgrat que impliqui assumir competències que pertocarien a la Generalitat o l’Estat, com es va veure, per exemple, amb l’avançament de les quotes de les escoles bressol. És en aquest sentit que regidors com la taradellenca Arau aprofiten el retorn al constrenyiment dels estalvis per reivindicar un finançament just: “Si volem mantenir els serveis, les administracions supramunicipals i superiors ens han de donar més suport. S’ha arribat a un punt difícil d’assumir”.

Vic ha incorporat als últims quatre pressupostos fins a 30 milions de romanent

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar l’ajut europeu de 2,7 milions d’euros per la nau del Pla de Ripoll

Alba Riera i el Vic-ETB, protagonistes a la cloenda del ciclisme català 2025

Arnau Lledó presenta a casa el seu projecte per al Dakar

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”