Les xarxes socials, una nova escletxa per a la propaganda electoral

Cartells i banderoles que apareixen de la nit al dia ocupant places i carrers dels municipis. Bústies on sobresurten fulletons amb les propostes de les diverses opcions polítiques de cada població. I carpes i estands en fires i mercats des d’on els candidats i candidates reparteixen material de propaganda, encaixen mans i demanen el vot als ciutadans. Aquest és l’escenari clàssic d’una campanya electoral. En el cas de les eleccions municipals del proper 28 de maig, la cursa fins arribar a les urnes va començar aquest divendres amb la tradicional enganxada de cartells arribada la mitjanit. Des de fa uns anys, però, als mitjans de difusió tradicionals –cartells, banderoles, anuncis en premsa, ràdio i televisió, etc.– s’hi ha unit un espai multiplicador del missatge, i gairebé infinit –es pot utilitzar la imatge, animacions, veu, so, i una llarga llista de recursos multimèdia– pel que fa a les possibilitats d’explicar propostes polítiques. Es tracta del món digital i en especial les xarxes socials, un dels grans canals de transmissió de missatges que hi ha en l’actualitat. I és que en un àmbit, el de les campanyes electorals, on el Tribunal de Comptes controla fins l’últim cèntim perquè els partits no superin el límit de despesa que tenen assignada, les xarxes socials suposen una nova escletxa per fer propaganda electoral. El cert, però, és que no hi ha barra lliure ja que les eines digitals que suposen un cost econòmic o són de pagament –comptes oficials, promoció i posicionament o bàners, per exemple– també s’han de comptabilitzar com a despesa electoral. Tot i això, feta la llei feta la trampa, i per exemple un vídeo de creació pròpia que faci un candidat i llanci al seu perfil personal o faci córrer a través d’aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp escaparà al control de despesa, però generarà tan o més impacte que les banderoles i els cartells que es pengen al carrer. Que el món digital representa una nova arena política és una evidència, i així ho reconeixen representants d’ERC, Junts, Independents, la CUP i el PSC. “Permet arribar a perfils de població molt concrets”, destaca l’alliberat de la CUP i regidor a Torelló Jordi Casas. Això provoca que, tot i que tots els partits busquin el seu espai a les xarxes i s’hi aposti, es continuï mantenint la cartelleria i propaganda tradicional. “Hi ha un sector de la població que no té accés a internet”, diu el coordinador de Junts a Osona, Enric Roca, tot reconeixent que per ells “el més efectiu per fer arribar el missatge és el de tota la vida”. Perquè, quant poden gastar i quan reben els partits polítics en campanya electoral? Segons la disposició general del Ministeri d’Hisenda publicada al BOE el 5 d’abril, pel que fa a les subvencions per destinar a propaganda política cada grup rebrà 270,90 euros per cada un dels seus regidors electes. També rebran 0,54 cèntims per cada vot que van rebre en les eleccions municipals del 2019, sempre que aquella candidatura acabés obtenint com a mínim un regidor. Així doncs, en la recerca d’ingressos, partits amb una elevada presència als ajuntaments catalans ara fa quatre anys –com pot ser el cas de Junts o ERC– rebran més subvenció que altres partits amb menys arrelament al territori. També es dona el cas de formacions històriques –com podria ser En Comú Podem a Vic i Manlleu– que al quedar sense representació al consistori ara fa quatre anys no rebin aquests imports. D’altra banda, un col·lectiu destacat en comarques com Osona com són les agrupacions d’electors independents es mostren crítics amb aquesta tipologia de subvencions: “Estan pensades per als grans partits”, remarca el coordinador dels Independents d’Osona, Pere Medina. De fet, tal com explica ell mateix, “no les demanem, perquè és un procés massa complex i no ens surt a compte”. Així doncs, el finançament per a les eleccions municipals surt “dels recursos generats per cada agrupació i l’aportació de militants”. D’altres formacions, com Junts, ERC, el PSC o la CUP –amb estructura nacional–, juguen amb les aportacions que arriben des de la matriu, i l’economia individual de cada secció local. Això es tradueix, per exemple a Junts, amb un material “comú” adaptat a cada municipi, i si una agrupació vol un díptic o un disseny diferent “ho ha de costejar aquella assemblea”, apunta el coordinador de Junts a Osona, Enric Roca. Si els ingressos estan regulats, la despesa que pot fer cada partit encara més. El límit queda marcat per l’operació de multiplicar el nombre d’habitants del municipi per 0,11. Això, tal com explica Jordi Casas, de la CUP, fa que en municipis petits sigui “impossible” fer una campanya amb aquell import. Per exemple a Calldetenes, on el 2022 hi havia 2.532 habitants, es podrien gastar 278,52. Aquí és important la variable que apunta que les formacions que es presentin com a mínim al 50% de les poblacions d’una mateixa demarcació podran gastar 150.301,11 euros més per cadascuna d’elles. En aquest context s’explica l’interès d’alguns partits per fer llistes fantasma. Aquesta segona línia de finançament permet fer equilibris, i fer créixer la despesa en municipis petits. Tal com apunta el representant d’ERC, Lluís Argemí, el gran gruix de la despesa electoral “és el que passa per la impremta i els mitjans de comunicació”. I és que per exemple una altra “escletxa” per cridar l’atenció de l’electorat “són les botifarrades o xocolatades”, ja que el menjar i el beure “no es considera material electoral”, encara que al lloc dels fets “hi facis el que sigui”. Una altra via per tenir visibilitat amb el mínim cost és la presència de polítics de l’àmbit nacional o estatal fent campanya pels candidats a les municipals. A Osona, “el PSC hi aposta fort”, i això es traduirà en el pas de diversos noms destacats, diu el primer secretari dels socialistes a la comarca, Antoni Poyato. Pel que fa a la despesa a impremta, els partits polítics també busquen maneres de reduir costos. A la CUP, per exemple, es proposa “una central de compres”, on les assemblees locals que ho volen s’afegeixen a una comanda a l’engròs de materials personalitzables segons cada municipi, i “amb força antelació” es fa la impressió “aconseguint d’aquesta manera un millor preu”, explica Casas des de la CUP. La campanya electoral no escapa dels efectes de la inflació, i això també es traduirà en menys material a disposició dels partits. Els preus de referència de la subvenció de l’Estat “no es revisen des de fa molts anys”, apunta des d’ERC, Lluís Argemí, per tant el vincle és evident: els mateixos diners per pagar productes que sí que s’han encarit és igual a menys quantitat o qualitat. És aquí a on de nou agafa rellevància el món digital, a on de ben segur en les properes setmanes hi circularan vídeos, imatges, discursos i tota classe de recursos perquè els candidats als Ajuntaments difonguin el seu missatge.

Les xarxes socials, una nova escletxa per a la propaganda electoral

La CUP veu “insuficients” les ajudes a la ramaderia i reclama garantir els llocs de treball

La Generalitat vol reduir a la meitat una població de senglars d’entre 125.000 i 180.000 caps

La febre per trobar el número de loteria de l’anunci d’un torró ha arribat fins a Tona

UP col·lapsarà l’Eix Tranversal el 29 de desembre per denunciar la gestió de la fauna cinegètica

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana