Preocupació al Lluçanès davant l’arribada del seneci, una planta tòxica que afecta pastures i bestiar

Se la coneix amb el nom de seneci del cap i és una planta invasora que va arribar a Catalunya fa més de 40 anys, procedent del sud del continent africà, embolicada en bales de llana d’ovella amb destí a l’Arieja. Des d’aleshores s’ha anat estenent però en els darrers anys s’ha convertit en un maldecap allà on creixia. Es propaga amb molta facilitat, envaeix les pastures, destrueix la flora autòctona i la biodiversitat d’algunes zones i a més a més és tòxica per al bestiar. “Els animals no la toquen”, explica Joan Moret, ramader del sector equí de Llanars, al Ripollès, on en el darrer lustre han vist com el seneci s’ha apoderat de pastures particulars i comunals, afavorit per la sequera dels últims anys. El bestiar si la veu no la toca, però hi ha el risc que dallant un prat algunes restes de seneci vagin a parar en una bala barrejada amb el farratge i algun animal l’acabi ingerint. “Treballa per acumulació i amb poca quantitat, si un cavall n’ingereix 60 grams, pot acabar morint”, afegeix el veterinari ceretà Pere Casas, que mesos enrere participava en una jornada sobre el seneci al Ripollès. La seva ingesta afecta òrgans com el fetge. El cas és que ara s’ha començat a detectar la seva presència en alguns vorals de carretera del Lluçanès i en molts llocs aquest és el punt de partida de la seva expansió, tal com recorda Moret. “Aquí va començar a les cunetes, no sabem si pel contacte de cotxes o tractors” procedents de zones infectades, perquè si una cosa té la llavor és que s’expandeix amb rapidesa, tal com apunten les diverses fonts consultades. Això va motivar que el Consorci del Lluçanès reunís el passat 18 de juny representants d’ajuntaments i la taula de la pagesia per abordar la problemàtica i donar instruccions per actuar als tècnics municipals, a partir dels coneixements d’ADEFFA (Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctona), amb seu a la Masia Comadoca de Santa Maria de Merlès. Núria Valls, biòloga d’ADEFFA, explica que el seneci està molt estès a la zona de Castellar de n’Hug, al Berguedà. “És una planta que si es talla, rebrota. S’ha d’arrencar, però s’ha de vigilar que en el moment de fer-ho no s’escampin les llavors”. Joan Moret, que fa molts anys que s’hi baralla, afegeix que “s’ha de tallar abans que grani”. El ramader de Llanars explica que es pot actuar “quan n’hi ha poc. S’arrenca i es crema” sota un estricte control. A més, afegeix el ramader de Llanars, floreix dos cops l’any, al juliol i la tardor. “Al Ripollès s’han fet proves de cremes de prats, però després encara creix més”, segons Pere Casas. “L’extracció manual és pràcticament impossible”, afegeix el veterinari. “En un prat, si hi ha herba no entra. Envaeix sobretot zones amb moviments de terres”. I Moret ho exemplifica en espais on ha entrat maquinària per fer treballs forestals ha propagat la planta. “Està colonitzant molts terrenys de pastura”, diu Guillem Pastoret, ramader d’equí de Molló. “Els francesos ja no dallen els prats on n’hi ha per evitar ensurts”, afegeix Moret. Explica que tant durant els anys de sequera, quan altres plantes pateixen més per sobreviure, el seneci del cap s’ha propagat amb facilitat perquè necessita poca aigua i hi ha prats on “n’hi ha molt. Hem demanat al Departament d’Agricultura que investiguin amb l’IRTA maneres de combatre’l, però no és fàcil”, admet amb certa resignació, tot explicant que “a l’Àfrica creix fins a 2.400 metres d’altitud”. Al Lluçanès s’ha detectat entre Alpens i Lluçà, segons explica l’alcalde d’Alpens, Toni Prat. “No l’he vist, però tenim constància que n’hi ha.” Ara comença l’època de floració i serà moment de veure l’abast del color groc de la flor d’una planta de la família de les margarides en algunes zones de pastura i vorals de carretera d’aquesta comarca. Des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica expliquen que el seneci del cap és una planta invasora que es troba en expansió a tot Europa. En la línia del que apunten ramaders i naturalistes, des de la Generalitat expliquen que és una de les espècies més difícils de lluitar-hi perquè fa desenes de milers de llavors que es dispersen molt fàcilment. S’estan fent programes pilot a diferents llocs i amb diferents entitats per buscar sistemes eficients per combatre-la, tot i que admeten que no hi ha solucions a cap país. S’ha treballat al Parc Natural del Montseny amb la Diputació de Barcelona, i Lliurona, entre la Garrotxa i l’Empordà, amb la de Girona. L’any 2022, Forestal Catalana ja havia fet una intervenció a l’entorn de diferents carreteres i zones de pastures del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ja se n’ha detectat al Pirineu i al Montseny El Departament de Territori i Transició Ecològica té delimitades les zones on s’ha detectat la presència del seneci del cap al Pirineu, el Cadí i el Montseny, tal com es pot observar en aquest mapa disponible al web de la Generalitat. S’han fet intervencions al Parc del Cadí Moixeró i, conjuntament amb les diputacions de Barcelona i Girona, al Montseny i entre la Garrotxa i l’Empordà. S’expandeix per diversos països europeus i costa de trobar mesures efectives per combatre’l, a causa de la facilitat de propagació d’aquesta planta invasora procedent de l’Àfrica.

Preocupació al Lluçanès davant l’arribada del seneci, una planta tòxica que afecta pastures i bestiar

Búfales de premi

Un cas de grip aviària a la Garriga posa en alerta les granges d’aviram

“Menys influencers i més pagesos”: els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

Els 170 quilos de nitrogen per hectàrea són suficients per als dos cultius anuals de cereal

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana