Entre un 20% i un 40% de les persones que se suïciden ja ho han intentat abans. De fet, per cada mort per suïcidi es calcula que n’hi ha 20 que s’han quedat en temptativa. I es calcula que el 20% dels que ho han intentat repeteixen abans que passi un any. Amb l’objectiu de prevenir el nombre de suïcidis, a finals del 2012 es va posar en marxa des d’Osona Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) un programa específic per fer el seguiment d’aquesta població de risc, la dels reincidents. Ara, un treball de doctorat que està elaborant Judit Pons, infermera especialitzada en salut mental, corrobora l’oportunitat i encert que està tenint la iniciativa.
L’estudi avalua el funcionament del programa entre els anys 2013 i 2017, a partir del perfil de les 306 persones que hi van ser ateses. I les primeres dades són positives. Un 12,4% d’aquests pacients van intentar, efectivament, tornar-se a suïcidar en l’any següent al primer intent, un percentatge inferior al 20% que marca la literatura universal. I un 1% d’aquests usuaris (tres persones) van morir durant aquests cinc anys, pel 2% de suïcidis consumats en l’any següent a la primera temptativa que marquen els estàndards generals. “Les xifres poden semblar baixes, però mentre hi hagi un únic mort, per mi ja és massa”, reflexiona Pons.
A partir d’aquí, el treball es proposa fer un estudi comparatiu amb altres programes similars, així com una avaluació qualitativa a partir de les opinions dels mateixos pacients, “per saber en què podem anar millorant”, apunta Pons. Tot plegat conformarà el corpus de la seva tesi doctoral, que té previst presentar d’aquí a dos anys. L’estudi va ser mereixedor d’una de les beques que l’any passat va concedir el Consultori Bayés, en el marc dels Premis Sanitat Osona.
Abans de posar en marxa aquest programa, a les persones que havien intentat suïcidar-se i eren ateses per lesions a l’hospital un cop se’ls donava d’alta se’ls aconsellava una visita psiquiàtrica, però no se’n feia un seguiment i se’n perdia la pista. Amb l’aplicació del programa, “ja se’ls dona preceptivament hora de visita”, remarca Pons. Aquesta primera visita enceta tot un any “d’acompanyament” des del mateix personal d’infermeria de Salut Mental. El pacient rep diverses trucades periòdiques, disposa d’un telèfon de contacte i se li ofereix la possibilitat de ser atès sense cita prèvia. Al cap d’un any –i d’un mínim de cinc “contactes”– se’ls fa una última exploració psicològica.
L’estudi ha permès fixar un perfil propi per a aquest grup de risc. Així, un 72% de les persones ateses eren dones –moren més homes de suïcidi, però ho intenten més dones–, amb una mitjana d’edat de 42 anys. Pel que fa a l’estat civil, un 44% eren casats, un 30% separats i un 21% solters.
Un 41% van al·legar problemes familiars i un 28%, conflictes específics amb la parella. Patir algun tipus de malaltia física o mental va ser el detonant d’un 24% dels intents, i un altre 20% arrossegaven problemes laborals o econòmics. “És clar que a vegades acumulen més d’un factor”, matisa Pons.
És significatiu que 8 de cada 10 casos tenien diagnosticat un trastorn mental previ, i un 70% havien estat atesos alguna vegada per aquest motiu. Tres de cada quatre intents de suïcidi es van materialitzar per ingesta de medicaments. I un de cada tres ja ho havien intentat, com a mínim una vegada, abans de la temptativa que els va incloure en aquest programa. Completat l’any de seguiment, un 7,8% dels pacients encara ho van tornar a intentar.
