L’Ajuntament de Manlleu va aprovar el desembre de l’any passat rebaixar a la meitat l’impost que havia d’abonar Prysmian amb motiu de la venda de l’antiga planta de General Cable. L’equip de govern insistia –i insisteix– que reduir la plusvàlua de prop d’un milió d’euros a 500.000 va ser clau per impulsar l’acord amb l’osonenca Electro-Jet i, per tant, possibilitar la reindustrialització de les naus. Ara, però, el consistori s’ha d’enfrontar a un nou revés. Divendres al migdia va arribar a l’Ajuntament un escrit d’al·legacions en què la multinacional italiana s’escuda en la sentència d’aquesta tardor del Tribunal Constitucional, anul·lant el mètode de càlcul de la plusvàlua, per esgrimir que no pagarà cap import. A l’hora de tancar edició la companyia no havia respost encara les peticions d’EL 9 NOU, però així ho va explicar l’alcalde de Manlleu durant el ple de dimarts, criticant el “tarannà miserable” de Prysmian i el que suposa incomplir l’acord al qual s’havia arribat. Preguntat pel socialista Antoni Poyato, Àlex Garrido (ERC-JfM) va assegurar que el consistori respondrà amb tots els mecanismes legals per garantir el cobrament de la plusvàlua, i no la rebaixa, sinó la xifra inicial: “Ara ja no hi ha bonificació que valgui. Estem analitzant com batallar. Després d’haver negociat i que fins i tot els serveis d’intervenció municipals ajudessin l’empresa amb els tràmits, això no és de rebut”. Poyato va insistir a l’equip de govern a treballar justament en aquest sentit, i va recordar que al seu moment el PSC ja havia expressat seriosos dubtes sobre la rebaixa de la plusvàlua, igual que la CUP, que hi va votar en contra.
La transacció a Electro-Jet no perilla, però pot ser un cop als comptes del 2022
Tot plegat no compromet el futur de l’osonenca Electro-Jet a les naus de l’antic Cordó, perquè la transacció ja està tancada, però sí que suposa un cop moral al consistori manlleuenc i, si Prysmian no acaba pagant, menys ingressos al pressupost del 2022. Els comptes justament van tirar endavant dimarts amb els vots de l’equip de govern (ERC-JfM i Junts) i el regidor no adscrit. Pugen a 23,1 milions d’euros, un 3% més que el d’aquest 2021. El regidor d’Hisenda, Eduard Robles (ERC-JFM), va destacar que s’incrementa la despesa a causa de l’augment del sou dels funcionaris, el manteniment d’equipaments, la implantació del sistema de recollida de residus porta a porta i, entre d’altres, un creixement de la despesa social, amb projectes com la reobertura de l’Oficina Local d’Habitatge o activar la fonda de Can Xaran perquè s’hi puguin quedar temporalment persones en situació d’emergència residencial. Pel que fa a inversions, hi ha prevista una partida de 700.000 euros per a la tercera fase del Teatre Centre, 500.000 per als vestidors del camp de futbol i altres imports de menys calat reservats al nou sistema de càmeres de videovigilància o els pressupostos participatius. Robles va insistir, a més a més, que el pressupost és “una eina viva” a la qual s’aniran incorporant projectes a mesura que estiguin a punt: “L’any que ve Manlleu ha d’esdevenir ciutat universitària, haurem de destinar recursos a fer efectiva aquesta voluntat. Arribaran fons europeus Next Generation, indústria al polígon del Mas i de nou a la planta de General Cable… Ens anirem adaptant a les noves necessitats i situacions”.
L’alcalde parla d’un “tarannà miserable” i avisa que “batallarem”
Malgrat les seves explicacions i alguns apunts de l’alcalde i altres regidors de govern, tant la CUP com el PSC van votar en contra del pressupost. Tots dos grups coincideixen que no es destina prou recursos a revertir la desigualtat, amb un “infrafinançament” especialment marcat en habitatge (100.000 euros). “Manlleu té una situació d’emergència social molt profunda, que s’ha agreujat amb la Covid-19”, va dir Albert Generó (CUP), “atur, necessitats bàsiques no cobertes, centenars de famílies que depenen del banc d’aliments… Això ha de ser la nostra brúixola. Poden arribar noves subvencions, però el problema està enquistat de fa anys i necessitem solucions que vagin a l’arrel”. També va lamentar que els comptes no s’hagin obert a la participació ciutadania, i que no incloguin cap partida per anar eixugant el deute amb la concessionària del servei municipal d’aigua, la qual cosa hauria d’obrir la porta a assumir-lo directament des de l’Ajuntament el 2024.
L’oposició, que d’entrada ja no ho veia clar, demana explicacions a l’equip de govern
El socialista Antoni Poyato va parlar, per la seva banda, d’uns pressupostos “de continuïtat, mancats d’ambició i que no defineixen les línies ni el projecte de ciutat que volem crear”. El PSC hi troba a faltar més finançament orientat a revertir les desigualtats per via de l’atenció a les persones, la reactivació econòmica i el manteniment de l’espai públic. Pel que fa als ingressos, va insistir que cal disposar de més recursos sense augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania i, per tant, que no es poden deixar escapar subvencions ni descartar col·laboracions publicoprivades. El regidor no adscrit, Paco Zambrana, va votar favorablement al costat de l’equip de govern, però demanant més inversió social i en l’àrea de la Policia Local.
