“Quan desapareguin els líders la humanitat serà més humana”

Des de les seves investigacions prop del Ter i el Freser quan era jove fins a la seva incansable recerca a Atapuerca, Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) s’ha convertit en un dels arqueòlegs de referència al país. Un home savi que ha buscat en la consciència i l’evolució moltes explicacions als comportaments dels éssers humans. I ara, també de la pandèmia. Quan vostè parlava d’un col·lapse de la humanitat en cent anys, algú podia pensar que es curava en salut amb un termini tan llarg. La pandèmia de la Covid-19 pot considerar-se’n un assaig?Quan parlo de col·lapse d’espècie m’estic referint a un coll d’ampolla evolutiu. Col·lapse no és sinònim d’extinció. Parlo de cent anys per referir-me a un segle com un temps d’esdeveniments suficientment llarg. La socialització de la revolució científico-tecnològica pot suposar aquest col·lapse si no es fan les coses bé. Necessitem repensar-nos com a humans. Aquesta podria ser la conclusió tal com funcionen les coses en aquests moments. Col·lapse, catarsi o extinció són moments crítics uns més que d’altres. En una extinció no hi ha retorn, són processos irreversibles. En canvi catarsi i col·lapse són processos amb reversibilitat. Manegar bé aquests conceptes ens pot ajudar a ser conscients com a espècie, manipular-los ens pot portar a una manca d’esperança en el futur de l’espècie. En imaginar-se aquest col·lapse futur pensa en una circumstància similar a la que estem vivint?Imagino una seqüència d’esdeveniments de tota classe que provoquin una incapacitat del sistema per solucionar situacions complicades i com a conseqüència la destrucció de la cohesió social. La Covid-19 podria ser un d’aquests factors. En desestabilitzar socialment i econòmicament el capitalisme pot afegir més llenya al foc a la seva incapacitat de continuar sent la formació social hegemònica en el planeta. Sembla clar que el sistema de relacions humanes al nostre planeta no funciona com hauria de funcionar. L’energia no es distribueix de forma eficient ni solidària. Ho estem fent malament, en comptes de compensar els desequilibris, el que fem es continuar descompensant. Els continus creixements exponencials han fet, com deia Marx, que “les forces productives entrin en contradicció amb les relacions de producció”. Quan això passa el sistema col·lapsa i en aquests moments de globalització el sistema és tot el planeta i des de la meva perspectiva ja estem col·lapsant. La ciència destaca que es tracta d’un virus en què conflueixen la seva alta propagació i la gravetat dels efectes sobre la salut. Existeixen precedents d’una pandèmia així?Efectivament, existeixen històricament pandèmies com aquesta. Després del pas de la cacera i la recol·lecció a la ramaderia i agricultura, fa uns nou mil anys, aquests canvis en els sistemes de producció i en les formacions socials provoquen una nova especialització i adaptació de l’espècie. Aquesta especialització, quan se socialitza, genera creixements demogràfics molt ràpids i a la vegada això provoca els moviments migratoris. En aquests fluxos d’espècie es produeixen les grans pandèmies de l’antiguitat. Conviure amb animals va provocar les primeres grans pandèmies, que només ara gràcies als estudis de paleogenètica en podem contrastar l’existència. Fa 5.700 anys, al final del neolític, el bacteri Yersinia pestis va provocar en alguns llocs l’extinció d’entre el 30% i el 60% de la població en zones centreeuropees. La pesta del segle VI anomenada de Justinià ja en ple moment civilitzatori provoca l’extinció d’entre el 13% i el 20% de la població de l’Imperi Romà d’Orient. La històrica que està documentada en plena època medieval, la del segle XIV, entre 1347-1353, on probablement Europa va tenir una descàrrega demogràfica d’entre el 45% i el 60%. Això per no citar més epidèmies pandèmiques, les anomenades pestes que hi ha hagut al llarg de la història de la humanitat. La globalització en forma sobretot de mobilitat d’una punta a l’altra del planeta n’ha estat el principal agreujant?Efectivament, ha estat la globalització i la mobilitat de l’espècie la que ha fet que aquesta molècula s’estengués per tot el planeta a gran velocitat. Sobretot el transport aeri, que en poques hores trasllada centenars de milers de membres de l’espècie a tots els racons del món, propagant d’aquesta manera la malaltia. Un món interconnectat té aquesta debilitat estructural. De fet, podem dir que aquesta ha estat la primera pandèmia que ha estat atacada de forma universal. Els humans ens hem organitzat per desafiar la selecció natural gràcies a la ciència i la tecnologia. És lògic que això passi en temps de la socialització de la revolució científico-tecnològica. La diferència amb pestes i pandèmies precedents és precisament la velocitat de contagi?Pensem que les civilitzacions antigues tot i la seva extensió territorial la immensa majoria de població no estava comunicada com passa ara. Era més difícil pels virus tenir hostes a prop uns dels altres i amb molta mobilitat. Només es movien a grans distàncies i si no hi havia crisis, els soldats i els mercaders. De tota manera, la pesta del regnat de Justinià va ser molt mortífera. En aquells moments els imperis ja tenien un cert grau de mobilitat i per tant de contaminació en els nuclis urbans, però la relació que existia entre la població als mercats i espectacles feien d’aquests llocs zones de contaminació com ha passat en l’actualitat amb la Covid-19, en manifestacions, concentracions o actes culturals i esportius. El problema de l’home del segle XXI és que hem dipositat tots els ous al cistell de l’economia i tot el que això ha comportat?Efectivament, la globalització amb peus de fang és un camí equivocat per a l’espècie. La uniformització i com a conseqüència la pèrdua de diversitat posen en perill el futur de l’Homo sapiens. Una economia per a l’economia i no per una economia social és un camí equivocat per a l’espècie. Uniformitzar és trencar la diversitat i la diversitat és el que ha fet que ens adaptéssim com a humans a través de diferents conductes, cultures i llengües. La diversitat s’ha de preservar per quan tinguem prou capacitat per integrar-la. No l’hem de destruir. Quines mesures caldria prendre per evitar que es reprodueixin episodis similars en el futur?Els humans hauríem de ser capaços de socialitzar la tecnologia i desenvolupar una consciència crítica que ens permetés planificar i anticipar-nos als problemes. En l’actualitat al planeta tot està monitorat, tenim tota mena de sondes a la hidrosfera, a l’atmosfera, fins i tot a la biosfera. Nosaltres també estem monitorats per telefonia mòbil. Sense perdre la llibertat i altament tecnològics podríem preveure i actuar al moment en aquestes crisis amb tots els sensors intercomunicats fent protocols d’actuació sincronitzats utilitzant el big data i la intel·ligència artificial. La socialització de la consciència crítica d’espècie evitaria el mal ús i l’apropiació que es pogués fer de les dades personals, que han de ser sempre protegides per tenir una individualitat col·lectiva d’espècie. Què hauríem d’aprendre d’aquesta crisi?Hauríem d’aprendre que la salut és el més important per a la supervivència de l’espècie. Que la reproducció dels humans no és possible si no estem sans. És fonamental per a l’Homo sapiens incrementar la seva sociabilitat i fer ús de la consciència crítica d’espècie. Per tant, en el canvi de rumb hauríem d’incloure-hi cada vegada més sistemes de salut i organització intel·ligents. I què no n’hem après, d’anteriors pandèmies?D’altres pandèmies hem après que són molt perilloses, i les respostes que hem donat encara són les mateixes que s’havien fet històricament: el confinament. La diferència és que en plena revolució científico-tècnica la capacitat operativa humana és exponencial, ja s’està treballant en més de cent vacunes i només fa uns mesos de l’emergència d’aquest virus. En un any hi haurà gran diversitat de remeis gràcies a la ciència, cosa impossible fa cent anys. Les civilitzacions del passat eren més curoses que l’actual a l’hora d’enfrontar-se a les pandèmies?Les antigues civilitzacions sense una tecnologia com la nostra prenien decisions i utilitzaven recursos que provenien de l’observació i com nosaltres les que provenien de l’assaig error. Els humans aprehenem del que fem a través de l’observació. Segur que hi ha altres espècies animals de les quals podríem extreure algun ensenyament útil davant de situacions extremes com aquesta...Existeixen espècies que tenen capacitat de reacció, però en general quan hi ha molta càrrega demogràfica actua la selecció natural. La pèrdua de diversitats també ajuda que hi hagi situacions com les que estem vivint. Si elimines la diversitat elimines els hostes als virus, de manera que en busquen de nous. Entre ells trobem els humans i les transmissions que els animals del nostre entorn poden fer-nos. La zoonosi ha existit des que els humans hem conviscut amb els animals de forma volguda o a conseqüència de les circumstàncies socials i econòmiques que així ho obligaven. Considera que les accions polítiques per aturar la pandèmia han estat prou efectives?Òbviament, no. No hi ha un protocol d’espècie i, per tant, estem molt lluny d’haver fet les coses com calia. Quan les coses es fan malament, tot va malament. Això ho hem d’acceptar com una llei de l’etnologia, està contrastat, per tant fer-ho bé és la solució. A part d’això, els interessos econòmics i la manca de responsabilitat de tots a l’inici de la crisi han passat factura. També s’hi ha d’afegir la manca de capacitat dels que han dirigit políticament la crisi i de l’oposició, que no han donat alternatives viables. Els líders és el pitjor que ens pot passar a l’espècie. Quan desapareguin, la humanitat serà més humana. Hem d’ajudar a la seva desaparició apoderant-nos com a individus conscients. Els homes del passat adoraven divinitats i tenien temors ancestrals. És normal que davant de malalties devastadores sorgeixin també persones que defensen teories conspiratives o fins i tot negacionistes de la pandèmia?És obvi que existeixin teories conspiratives. Els humans, entre d’altres coses, tenim molta imaginació, però el que passa és que fins i tot els humans fem coses inimaginables. És per això que aquestes teories són seleccionades socialment. Les teories conspiratives són moltes vegades la conseqüència de la no existència d’una informació clara i diàfana per part de qui l’ha de donar. És una conseqüència de la guerra de clavegueres i interessos que en diuen d’Estat, una hipocresia conscient que afecta sempre les classes excloses. Això genera un escenari en què les teories conspiratives es fan virals. Per tant, la meva opinió és que sempre necessitem proves, sense proves no hi ha teoria. Apuntar-se en aquests col·lectius que necessiten emocions és molt lloable, sempre que ells mateixos no es creguin les seves mentides. La Covid-19 ajudarà, ni que sigui parcialment, que els homes del present deixem de mirar-nos el melic i creure’ns el centre de l’univers?Probablement. I seria necessari que en aquesta crisi agaféssim més consciència crítica d’espècie. Diuen que els humans som els únics animals que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra. Això vol dir ras i net que no aprenem, però no és del tot cert. Els canvis d’hàbits costen molt si no hi ha consciència. Socialitzar la consciència d’espècie és una qüestió d’educació. És una qüestió de transferència de coneixement intergeneracional, i, per tant, necessita una tasca explícita dels que la tenen. Si no ho fem així, estem exposats a l’evolució aleatòria produïda per selecció natural, és com tirar els daus i esperar què surt. Si no ho fem bé, si no paletitzem la terra, si no parem la globalització uniformitarista, les coses molt probablement aniran malament.

“Quan desapareguin els líders la humanitat serà més humana”

El vigatà Jaume Casas guanya el VII Open Absolut Ciutat de Vilanova

Acte de “justícia” amb Josep Pujol, fundador de Vallter

Berta Prat entrenarà la Juventus de Torí

Motoret Sala s’imposa a les 12 hores de futbol Sala de Prats de Lluçanès

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

Una petita experiència gastronòmica

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Premi de gairebé 3 milions d'euros de la Bonoloto a Manlleu

Desallotgen un altre habitatge ocupat al carrer Sant Josep de Torelló