El sistema educatiu en general, ric en primers plans i segones intencions que ningú acaba d’escrutar del tot, diu que pretén formar persones, individus particulars.
Malauradament, no és així. Tal com la paraula selectivitat indica, és una separació entre diversos individus humans. I no es basa en qui podria ser millor per desenvolupar tal feina o tal altra, sinó simplement en un número.
Separen les persones i ho jutgen amb un número. Un simple número. Qui soc jo? 12.85. I tu qui ets? 8.9. És una bestialitat des del meu punt de vista, fins i tot denigrant. És evident que el sistema no crea individus ni persones, sinó que fabrica més productes, productes que classifiquem amb un número. Imaginem que coneixem algú en un sopar, un número seria suficient per definir-lo? No és molt més complicat? Potser ell és un 4 en matemàtiques, però potser té una gran habilitat per persuadir la gent, grans habilitats que queden fora i molt més enllà d’un número.
Els professors no haurien de fer créixer individus que han de ser diferents, no iguals? La intencionalitat del sistema és redimir qualsevol desig de ser diferent i únic, perquè si no obeeixes ell t’esprem. Per això puc treure notes molt millors en un examen com la selectivitat que al llarg del Batxillerat. Puc afirmar que amics meus han hagut de rebre atenció psicològica. Eren jutjats per un simple número i “eren tontos”. Tontos? Jo els veia, i els continuo veient, com persones increïbles que m’han ensenyat molt més que qualsevol professor. A apreciar la vida, a ser un mateix, a ser feliç, però el sistema fa que ho hagis d’anteposar tot. Com si no fos possible estudiar i gaudir de la vida.
Vull acabar convidant la televisió, la ràdio, els diaris… a entrevistar la gent pels valors que tenen i no pels resultats que obtenen. Hi ha molta gent digna de ser homenatjada. Cadascú pot aportar el millor de si mateix i cada cosa aportada és digna de ser admirada.
{{ comment.text }}