Quan Vic i El Montanyà van ser subseus olímpiques

Fa exactament 30 anys que, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, Jacint Codina, en aquells moments president del Consell Comarcal d’Osona, exhortava els osonencs a engalanar finestres i balcons amb la senyera, un gest que més enllà de reivindicar la identitat catalana posava de manifest com la flama de la torxa del 92 s’havia escampat per tot Catalunya i les seves espurnes havien arribat a la comarca d’Osona. Cal remuntar-se al 17 de juny de 1988, quan la ciutat de Vic va ser nomenada subseu olímpica després d’uns mesos d’incertesa. Ho explica Enric Castellnou, que durant la cita olímpica era tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic: “A principis d’aquell any la premsa de Barcelona descartava Vic com a subseu i l’oposició a l’Ajuntament va abraonar-se sobre Convergència i Unió (CiU), que governava a Vic.” Després d’unes negociacions en què Castellnou hi va participar amb la seva condició també de diputat al Parlament i en què es va negociar amb l’alcalde de Barcelona i president del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92 (COOB’92), Pasqual Maragall, a mitjans de juny, el COOB’92 va fer la confirmació oficial. L’èxit d’haver aconseguit portar l’hoquei a Vic va ser com una medalla per a l’Ajuntament, expressa Castellnou. Vic no va ser l’únic escenari olímpic de la comarca. El complex esportiu construït al voltant del restaurant El Montanyà va ser habilitat l’any 1992 per acollir proves d’hípica. Les proves es van disputar en terrenys del Brull i Seva, i per això no es va aconseguir la nominació de subseu. L’hoquei patins, que encara lluita per ser reconegut com a esport olímpic, als Jocs del 92 va ser esport d’exhibició. Així, durant els primers dies de competició, la fase prèvia del torneig d’hoquei patins es va disputar al Club Patí Vic, que va acollir 15 partits, i a Sant Sadurní d’Anoia, on va jugar la selecció espanyola, que va guanyar la medalla de plata. Un dels integrants d’aquell equip va ser el vigatà Josep Benito, primer medallista osonenc dels Jocs Olímpics. “Em va fer pena no haver jugat la primera fase a Vic perquè pel que es deia hi havia un gran ambient olímpic. Com que Sant Sadurní d’Anoia no tenia hotel per allotjar la delegació espanyola, vam dormir a Vilafranca, on no hi havia ambient d’Olimpíades perquè no era subseu’’, assegura Benito. Paral·lelament, a la instal·lació d’hípica de la urbanització El Montanyà van tenir lloc proves eqüestres com domadura, resistència i salt d’obstacle, en un concurs complet que va inscriure 121 cavalls de 25 seleccions nacionals. La competició es va desenvolupar sobre una superfície de més de 27.000 metres quadrats al camp de golf de la urbanització. Fent la vista enrere, Castellnou afirma que “els Jocs van potenciar la projecció de Seva’’. Alhora, també van ser un bon pretext per impulsar grans obres. El comitè organitzador, el COOB’92, va destinar uns 200.000 euros a El Montanyà, on es va quadruplicar la capacitat de les quadres. Pel que fa al pavelló del Club Patí Vic, s’hi van invertir 150.000 euros per adequar-lo a les necessitats dels partits de seleccions que va acollir. Una sala per als VIP, substituir la superfície del terra de la pista, ampliar els vestidors o millorar l’enllumenat són obres que es van fer perquè l’equipament estigués a l’altura del partit que va inaugurar els Jocs Olímpics a Osona i que va enfrontar el diumenge 26 de juliol les seleccions dels Estats Units i el Japó, en una jornada definida com “l’esdeveniment esportiu més important que s’ha disputat mai a Osona’’. Aleshores, el pavelló tenia una capacitat per a 1.700 espectadors, i les entrades es van exhaurir dies abans del partit. El preu per una sessió de tres partits diaris era de 1.250 pessetes als laterals (7,51 euros) i de 1.000 pessetes als gols (6 euros). “Eren dies de grans dosis d’il·lusió general, en especial per part de la gent del Club Patí i de tot el centenar de voluntaris’’, recorda Castellnou. En la mateixa línia, Benito destaca que “des de Sant Sadurní m’arribaven notícies que el pavelló era una festassa. Els Jocs van servir per revalorar l’hoquei en una època en què, dels quatre canals de televisió que hi havia, TV3 i RTVE retransmetien partits d’hoquei en horari de màxima audiència. Llàstima que, després de les olimpíades, en no formar part del programa olímpic, l’efervescència informativa de l’hoquei es va frenar’’. "L'èxit d'haver aconseguit portar l'hoquei a Vic va ser una medalla" D’altra banda, la disputa dels Jocs a Vic va representar un augment aquells dies de les dotacions policials a la ciutat. En un marc en què quinze dies abans s’havia produït la detenció per part del jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón de sis independentistes osonencs, Castellnou pensa que “des de Madrid es va enviar molta policia per por de la projecció internacional d’una Catalunya independent’’. Esportivament, el torneig va respondre a les expectatives despertades per la presència d’algunes de les millors seleccions del món, com Argentina o Itàlia. En l’àmbit logístic, Castellnou destaca que “l’organització al Club Patí Vic va ser modèlica’’. Es van trobar solucions a tot. Durant el partit d’Argentina-Estats Units disputat el 28 de juliol, el nord-americà Gibson, que estava assegut a la banqueta, es va aixecar de cop, aixafant el sostre de plàstic de la banqueta; l’endemà hi havia un plàstic nou. Amb tot, encara que ja es preveia que el públic fos majoritàriament osonenc, es respirava desencís per la falta de turistes i autoritats. Entre les personalitats més destacades que hi va haver al pavelló hi havia Faezeh Hashemi, filla de l’expresident de l’Iran Ali Akbar Hachemí Rafsanyaní. Hi era en qualitat de vicepresidenta del Comitè Olímpic d’Iran, i més tard va ser diputada. Entre els escassos polítics catalans, el més destacat va ser Antoni Dalmau, vicepresident del Parlament. En canvi, el concurs complet d’hípica d’El Montanyà, que va superar totes les expectatives de públic, va aplegar una gran quantitat de personalitats. La graderia de la masia de l’Estanyol, amb capacitat per a 4.000 persones, va estar plena de gom a gom. Sagi Raurell, que va cobrir la informació dels Jocs per a EL 9 NOU, destaca “l’allau de públic sobretot en la prova de resistència’’. Es calcula que aquell dia es van reunir al llarg del recorregut uns 20.000 espectadors, la majoria estrangers. Entre ells, hi havia la presidenta de la Federació Eqüestre Internacional (FEI), la princesa Anna d’Anglaterra, acompanyada dels seus fills, Peter i Zara. Vestida d’una forma senzilla i amb una discreta escorta que l’acompanyava, la presència de la filla de la reina Isabel II passava desapercebuda per a la majoria dels espectadors. Qui tampoc es va perdre la prova de resistència va ser la infanta Elena, aficionada a l’hípica, que va anar a El Montanyà en visita privada per seguir el recorregut com un espectador més. L’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall; el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, o el president de la Comissió Europea, Jacques Delors, van ser a les competicions d’hípica d’El Montanyà. “Són unes instal·lacions amb tota la qualitat necessària per competir’’, remarcava Delors. Fins i tot van anar a El Montanyà per seguir la prova de resistència el rei Constantí de Grècia o la princesa Beatriu d’Orleans. El dia 9 d’agost de 1992 la cerimònia de cloenda celebrada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys va posar el punt final a uns Jocs que dilluns farà 30 anys que es van inaugurar i que van passar per Osona durant cinc dies, del 26 al 30 de juliol. Segons Raurell, “la comarca va fer una valoració molt positiva de les proves que s’hi van acollir i que van requerir de setmanes prèvies de preparació per part de voluntaris’’. Al seu torn, Castellnou creu que “els Jocs van afavorir la projecció de la ciutat al món olímpic, reforçant la fama de ciutat cultural i turística de la capital osonenca mitjançant l’Olimpíada Cultural’’, un organisme que organitzava actes de tipus cultural. “Me’n vaig convençut de la qualitat humana que he trobat aquí.” Són les línies que va escriure el periodista Fabio Falco, del Diario de los Andes, periòdic veneçolà, en referència a la seva estada a Osona com a enviat especial. Al final de cada jornada la plaça Major de Vic esdevenia, segons Raurell, “una improvisada vila olímpica’’ que clamava per la convivència sota el lema “Amics per sempre”. Actualment, el pavelló Olímpic de Vic es veu afectat pel concurs de creditors del Club Patí Vic i les instal·lacions d’hípica d’El Montanyà estan abandonades. Queda lluny, 30 anys després, el record de com Osona va ser escenari d’uns Jocs Olímpics.

Quan Vic i El Montanyà van ser subseus olímpiques

Ambaixadors de cultura catalana a Suècia

999 Barber Studio, a Sant Joan: D’un favor a un projecte de vida

Aquests són els beneficis de beure cafè

El Govern licita l’estudi de la primera fase de l’Eix Transversal Ferroviari

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló