Ramaders en peu de guerra pel preu de la llet

En deu anys, els del període 2011-2021, les granges de vacum de llet a Osona s’han reduït a gairebé la meitat (de 192 a 97) i al Ripollès s’ha passat de 19 a 7. La dada va en consonància amb l’estadística catalana: de 921 a 490. Hi ha dos fenòmens que expliquen aquestes xifres: el tancament d’explotacions petites o familiars i la concentració del negoci en les més grans. I al darrere de tot plegat en la majoria dels casos hi ha el fet que la producció de llet ha deixat de ser un negoci. És a dir, que els ramaders que s’hi dediquen no s’hi guanyen la vida. La situació ha arribat aquest 2021 a límits insostenibles que han fet sortir al carrer els ramaders per posar el focus sobre les indústries de la llet i la distribució com els responsables de la situació. Comparant els lineals de tres cadenes de supermercats, aquesta setmana, el litre de llet de marca blanca es podia comprar a 65 o 66 cèntims i el de les grans marques, a 89 o 94 cèntims el bric de Leche Pascual, en funció del supermercat, o entre 79 i 82 cèntims el de Central Lechera Asturiana. No són gaire diferents dels preus del litre de Llet Nostra (0,92 euros) o Ato (0,89 euros). Aquest litre de llet al ramader li paguen de mitjana a uns 33,42 cèntims. El preu el fixa la indústria en contractes de llarga durada, però poden haver-hi factors que redueixin o eliminin el marge de benefici del ramader. Aquest 2021 ha crescut el cost de l’energia i també el de les matèries primeres com el cereal, afectant directament l’alimentació del bestiar. Les granges no són autosuficients i una part important del pinso l’han de comprar. Tot plegat ha portat alguns ramaders a tancar la granja, vendre’s el bestiar i jubilar-se en alguns casos o buscar noves línies de negoci en d’altres. Rere una jubilació, volguda o forçada per la situació, hi ha un factor important que és que la inversió a l’explotació ja està amortitzada i posar punt final a l’activitat és més lesiu emocionalment que econòmica. Els que encara no estan en aquesta situació no tenen més opció que renegociar finançaments i crèdits amb el banc o integrar-se en explotacions més grans. La indústria amb això també hi juga. A Osona hi ha dues cooperatives (Plana de Vic i Vaquers d’Osona) que aglutinen la llet d’una quarantena d’explotacions per posar-la al servei de la indústria. Quan un ramader té prou dimensió, però, la indústria el va a buscar directament. Segurament els preus no són els mateixos, però el ramader que treballa directament amb la indústria tampoc arriba als 37,41 cèntims que permetrien sufragar costos o els 40 que el sector consideraria just. És per tot plegat que aquest any el sector ha alçat la veu. Han fet mobilitzacions davant establiments de la cadena Mercadona o Lactalis. El primer, perquè amb un terç del mercat de la distribució de l’Estat espanyol té el poder per regular el preu de la llet de marca blanca, on els ramaders posen el focus; i el segon, perquè domina la indústria làctia espanyola i envasa bona part del mercat de marca blanca. La marca blanca enguany no baixa dels 60 cèntims i els ramaders han aconseguit apujar un parell de cèntims el preu que perceben, preu que encara queda lluny dels costos i del benefici, principi elemental de qualsevol negoci. La Generalitat fixarà un índex de referència per compensar de forma justa els ramaders La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, anunciava a principis de desembre en una visita a Osona que la Generalitat fixarà un índex de referència per calcular els costos de producció i compensar de forma justa els ramaders. L’eina serà d’obligat compliment per als signants del codi de bones pràctiques promogut per la mateixa Generalitat fa tres anys. Faltarà veure qui s’hi compromet i més tenint en compte que la Llei de la Cadena Alimentària queda lluny de les expectatives del sector. Mentrestant, Jordà anunciava dues mesures més: crèdits per als ramaders d’entre 15.000 i 50.000 euros d’un fons total de 10 milions i amb els interessos sufragats pel departament, i la creació d’un institut que promocionarà la llet i els seus derivats, però des d’un vessant científic i incidint en per què són aliments saludables i sostenibles. Tot perquè el vacum de llet continuï essent una activitat real a Catalunya i que el mercat no hagi de tendir a la importació, tal com vaticina més d’una veu del sector.

Ramaders en peu de guerra pel preu de la llet

Nani Roma, segon al Dakar

Els naturalistes d’Osona demanen poder conèixer el projecte de reserva d’animals de Sant Sadurní

Més afiliats (3,3%), menys atur (4,9%)

Gerard Farrés: “Abandonar el Dakar és com passar un dol: necessites temps”

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”