Ramaders en peu de guerra pel preu de la llet

En deu anys, els del període 2011-2021, les granges de vacum de llet a Osona s’han reduït a gairebé la meitat (de 192 a 97) i al Ripollès s’ha passat de 19 a 7. La dada va en consonància amb l’estadística catalana: de 921 a 490. Hi ha dos fenòmens que expliquen aquestes xifres: el tancament d’explotacions petites o familiars i la concentració del negoci en les més grans. I al darrere de tot plegat en la majoria dels casos hi ha el fet que la producció de llet ha deixat de ser un negoci. És a dir, que els ramaders que s’hi dediquen no s’hi guanyen la vida. La situació ha arribat aquest 2021 a límits insostenibles que han fet sortir al carrer els ramaders per posar el focus sobre les indústries de la llet i la distribució com els responsables de la situació. Comparant els lineals de tres cadenes de supermercats, aquesta setmana, el litre de llet de marca blanca es podia comprar a 65 o 66 cèntims i el de les grans marques, a 89 o 94 cèntims el bric de Leche Pascual, en funció del supermercat, o entre 79 i 82 cèntims el de Central Lechera Asturiana. No són gaire diferents dels preus del litre de Llet Nostra (0,92 euros) o Ato (0,89 euros). Aquest litre de llet al ramader li paguen de mitjana a uns 33,42 cèntims. El preu el fixa la indústria en contractes de llarga durada, però poden haver-hi factors que redueixin o eliminin el marge de benefici del ramader. Aquest 2021 ha crescut el cost de l’energia i també el de les matèries primeres com el cereal, afectant directament l’alimentació del bestiar. Les granges no són autosuficients i una part important del pinso l’han de comprar. Tot plegat ha portat alguns ramaders a tancar la granja, vendre’s el bestiar i jubilar-se en alguns casos o buscar noves línies de negoci en d’altres. Rere una jubilació, volguda o forçada per la situació, hi ha un factor important que és que la inversió a l’explotació ja està amortitzada i posar punt final a l’activitat és més lesiu emocionalment que econòmica. Els que encara no estan en aquesta situació no tenen més opció que renegociar finançaments i crèdits amb el banc o integrar-se en explotacions més grans. La indústria amb això també hi juga. A Osona hi ha dues cooperatives (Plana de Vic i Vaquers d’Osona) que aglutinen la llet d’una quarantena d’explotacions per posar-la al servei de la indústria. Quan un ramader té prou dimensió, però, la indústria el va a buscar directament. Segurament els preus no són els mateixos, però el ramader que treballa directament amb la indústria tampoc arriba als 37,41 cèntims que permetrien sufragar costos o els 40 que el sector consideraria just. És per tot plegat que aquest any el sector ha alçat la veu. Han fet mobilitzacions davant establiments de la cadena Mercadona o Lactalis. El primer, perquè amb un terç del mercat de la distribució de l’Estat espanyol té el poder per regular el preu de la llet de marca blanca, on els ramaders posen el focus; i el segon, perquè domina la indústria làctia espanyola i envasa bona part del mercat de marca blanca. La marca blanca enguany no baixa dels 60 cèntims i els ramaders han aconseguit apujar un parell de cèntims el preu que perceben, preu que encara queda lluny dels costos i del benefici, principi elemental de qualsevol negoci. La Generalitat fixarà un índex de referència per compensar de forma justa els ramaders La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, anunciava a principis de desembre en una visita a Osona que la Generalitat fixarà un índex de referència per calcular els costos de producció i compensar de forma justa els ramaders. L’eina serà d’obligat compliment per als signants del codi de bones pràctiques promogut per la mateixa Generalitat fa tres anys. Faltarà veure qui s’hi compromet i més tenint en compte que la Llei de la Cadena Alimentària queda lluny de les expectatives del sector. Mentrestant, Jordà anunciava dues mesures més: crèdits per als ramaders d’entre 15.000 i 50.000 euros d’un fons total de 10 milions i amb els interessos sufragats pel departament, i la creació d’un institut que promocionarà la llet i els seus derivats, però des d’un vessant científic i incidint en per què són aliments saludables i sostenibles. Tot perquè el vacum de llet continuï essent una activitat real a Catalunya i que el mercat no hagi de tendir a la importació, tal com vaticina més d’una veu del sector.

Ramaders en peu de guerra pel preu de la llet

“Ara estem tranquils”

Vic intensificarà la vigilància dels pisos ocupats a la ciutat

Els joves dediquen unes 40 hores setmanals a mirar el mòbil

‘La corona d’espines’ obre #Ambveudedona

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic