Les limitacions de la mobilitat, els confinaments i moltes de les mesures que s’han implantat per evitar la propagació del coronavirus han fet accelerar la posada en marxa d’eines que facilitin les relacions virtuals entre els ajuntaments i la ciutadana. La reducció de la presencialitat amb plens telemàtics, les cites prèvies per fer determinats tràmits i el fet que la gent no corri tant pel carrer per parar els alcaldes i alcaldesses ha suposat una barrera entre institucions i veïns. En alguns municipis com Vic o Torelló han creat nous canals de Telegram per donar informació als ciutadans, i en el primer cas aquest dijous tenien 2.268 usuaris i en el segon, 1.515. En d’altres han activat grups de WhatsApp, sempre unidireccionals, encara que en llocs com a Prats, on ja utilitzaven aquesta xarxa abans, també es responen qüestions, explica el regidor de Comunicació, Isaac Romero. En el cas de Vic, per exemple, també s’han creat comptes en xarxes noves, com un de Cultura i Centres Cívics a Instagram, i s’ha accelerat l’activació del servei OAC 360 per poder fer tràmits telemàtics des de casa –des del setembre s’hi han fet 1.469 assistències–. Altres consistoris treballen per accelerar la posada en marxa d’aplicacions mòbils per fer arribar incidències com és el cas de Santa Eugènia de Berga, explica l’alcalde, Xevi Fernández, un aspecte que tenen pressupostat per a aquest any.
El desenvolupament dels plens telemàtics amb els regidors per videoconferència des de casa es va iniciar ja el març de 2020 i n’eren pioners el Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Molló. Molts des de llavors no han canviat el sistema, d’altres com Vic, Manlleu o Roda n’han fet un o dos de puntuals presencials, ocupant més espai, amb distància i mascareta. Altres municipis els han fet sempre de forma presencial mantenint les distàncies. Amb tot, hi ha qui els ha començat a emetre per internet i d’altres que ja ho feien habitualment, com és el cas de Vic, que també es retransmeten per EL 9 TV. Des de l’Ajuntament vigatà diuen, però, que pel que fa a connexions via web han estat similars a les de l’any anterior. A llocs com Ripoll han buscat noves vies, com que l’alcalde atengui els veïns a través de les xarxes en directe, com va fer també al juny l’alcalde de Centelles, Josep Paré. En d’altres pobles opten perquè els veïns enviïn preguntes durant el ple o abans i les contesten també en línia al final de les sessions plenàries.
“Els nous canals es mantindran després de la Covid-19”
La doctora en Enginyeria Multimèdia i professora de la UVic-UCC Ruth Contreras, que treballa en un projecte europeu sobre plataformes e-Government que implanten en ciutats com París o Atenes, diu que amb la pandèmia “s’ha accelerat la implantació de sistemes de participació ciutadana de forma virtual i els que ja existien han mantingut la seva activitat”. Contreras parla del concepte e-Government en el sentit de “proporcionar informació però també formes actives de participació” sobre les quals ja abans de la pandèmia havien nascut noves pràctiques i que pretenen la interacció. Fa referència a plataformes que ho potencien, com la que utilitzen a Barcelona en què els ciutadans poden autoorganitzar-se, fer propostes, planificar estratègies i s’hi poden fer consultes, un aspecte que ha mantingut la part no presencial durant la pandèmia. Segons Contreras, darrerament ha augmentat el nombre de ciutadans que volen participar, i de fet “alguns utilitzen les xarxes socials per dir opinions”. L’experta creu que aquestes formes de relació entre les administracions i la ciutadania es mantindran després de la pandèmia, també perquè “molts han vist que poden tenir un altre tipus d’intercanvi”. Contreras afegeix que “la nova via digital ha captat nova gent que ho desconeixia” o que ara amb la pandèmia han augmentat el domini digital.
