“El Mèder era una claveguera a cel obert.” Així definia el riu que travessa la capital d’Osona el coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), Marc Ordeix, durant la presentació del projecte Riberes de Vic aquest dimarts al matí. Reforçava aquesta idea el regidor de Medi Ambient de la ciutat, Albert Castells (Junts), tot recordant que en un entorn industrial amb pelleries importants com Genís Antel i Colomer Munmany, “els abocaments es feien directes al riu fins a finals del segle XX”.
De fet, aquestes explicacions es van fer just al costat del Mèder i davant de les Adoberies. La imatge, però, era ben diferent de fa 30 anys, “quan la ciutat donava l’esquena al riu” i només l’utilitzava per deixar anar residus aigües avall. Més enllà de la memòria de molts vigatans, en queda el testimoni de les fotografies: imatges amb canonades que sortien directament de les empreses abocant líquids de colors variats i olors desagradables.
Ordeix va recordar el punt d’inflexió que va suposar la primera depuradora de Vic –inaugurada tot just l’any 1991– i com això va permetre “començar el rentat de cara de la riera”. La deslocalització de les indústries que flanquejava el Mèder va posar sobre la taula “el repte de restaurar el curs fluvial”. El primer gran resultat d’aquest procés va ser la creació, ara fa 10 anys, de l’anella verda.
Des del CERM, Ordeix va apuntar que els mostrejos realitzats en els últims 30 anys confirmen la millora dels indicadors, sobretot aigües amunt del Mèder i el Gurri. Amb una assignatura pendent: el Mèder al seu pas per la trama urbana. La conclusió des del CERM va ser que si no es canviava més a fons “la morfologia del riu”, –naturalitzant-la de nou–, la riera no patiria una millora important, “però per fer-ho ens calien força calés”.
En aquesta nova mirada cap al riu el “trasbals” que va suposar l’anul·lació del POUM l’any 2015 es va aprofitar “per redissenyar el planejament urbanístic”, fent del Mèder “un eix vertebrador de la ciutat”, explicava durant la presentació la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero. Això ja s’ha fet visible amb la instal·lació d’equipaments a prop del curs fluvial, com la Biblioteca Pilarin Bayés, l’actuació a les Adoberies o la futura Facultat de Medicina.
Ara, amb el projecte Riberes de Vic es fa un pas més en la transformació ecològica del Mèder. Així ho va explicar Victòria Pérez, representant de la Fundación Biodiversidad, l’entitat del Ministeri per la Transició Ecològica que, a través dels fons europeus Next Generation, aportarà gairebé 2 milions d’euros per desplegar tot un seguit d’accions i estratègies en un tram de riu de tres quilòmetres durant tres anys. Del cas de Vic –és una de les 37 ciutats espanyoles que rebran aquest tipus d’ajuda–, Pérez en va destacar que no serà “una inversió puntual”, sinó que és un pla de millora de l’entorn fluvial “que ve de lluny i té molt futur i recorregut”.
De fet, en l’horitzó ja hi ha la intenció de convertir en una gran zona verda l’antic solar de Genís Antel. Palmero va explicar que Riberes de Vic “ja inclou els primers metres d’aquesta parcel·la”, però al ser un espai molt gran –d’unes tres hectàrees– caldrà definir la intervenció en una segona fase d’actuació. En aquest espai també s’hi inclou la creació d’habitatge social a l’edifici abandonat al carrer Prat d’en Galliners i la recuperació del Molí d’en Saborit. Tot plegat amb l’objectiu d’anar passant del gris industrial i la brutícia de l’aigua, al verd de la ribera i la vida al riu.
