“El repte de la Fundació Impulsa ha de ser un repte de país”

Rosa Pujols (Berga, 1975) s’acaba d’incorporar a la direcció general de la Fundació Impulsa, un projecte promogut per set empresaris d’Osona fa deu anys amb l’objectiu de becar i acompanyar joves estudiants de formació professional en situació de vulnerabilitat econòmica i social. Pujols, diplomada en Ciències Empresarials amb postgraus en Gestió Gerencial Local i Funció Directiva i Estratègia i Competitivitat Regional, deixa enrere la gerència del Consell Comarcal del Berguedà, després d’una dilatada trajectòria també en empreses de la gran distribució alimentària. Ara assumeix el repte de fer arribar el projecte de la Fundació Impulsa a tot Catalunya. Lidera un equip de 17 persones, a banda dels mentors i ambaixadors territorials, que opera a nou comarques i compta amb un pressupost anual d’1,18 milions. De quina manera coneix vostè la Fundació Impulsa?La conec arran de la meva vinculació com a gerent del Consell Comarcal del Berguedà, perquè és un dels territoris en el qual està implementada la Fundació i, per tant, hi havia col·laboració, tant de dotació econòmica com de procés d’engranatge, amb els centres educatius que ens fessin la proposta de candidats. I què és el que la va atraure d’aquesta iniciativa?Em va semblar un projecte molt interessant, més enllà de l’acció social, per aquesta generació d’oportunitats que la Fundació Impulsa ofereix a aquests joves en situacions de vulnerabilitat, sigui socioeconòmica o d’entorn i demés, perquè puguin continuar els seus estudis. Em va semblar molt interessant veure també, venint de l’administració pública, el fet que la major part del finançament de l’entitat és privat. També em va cridar l’atenció la perspectiva de futur i veure que hi ha uns patrons i un equip implicats i compromesos amb la causa. S’ajuda joves que si no fessin això possiblement no continuarien els estudis. Vostè que té experiència primer en l’àmbit privat, més tard en el públic, ara es capbussa en aquest nou projecte. Quin vol que sigui el seu gra de sorra a la Fundació?Crec que puc aportar potser l’experiència en l’àmbit de la funció pública. Com poder fer aquesta col·laboració pública-privada. Tenim reptes com a país importants: Catalunya té una taxa d’abandonament escolar prematur molt per sobre de la mitjana europea i també un nivell d’atur juvenil molt alt. I, per contra, tenim empreses que busquen perfils professionals i no s’està cobrint aquesta demanda. L’objectiu d’aquest patronat i de l’entitat és créixer i ser el 2030, si no a tot el territori català, al màxim de comarques, perquè de necessitat n’hi ha i els números ho demostren. El projecte de la Fundació Impulsa és extrapolable a tot Catalunya?Estem demostrant que sí, que és extrapolable i escalable. El nostre és un mètode propi i innovador. Vam néixer el 2015 becant 15 joves a la comarca d’Osona i aquest curs 2024-2025 estarem becant més de 335 joves. Som presents ja a nou comarques i si ens estem expandint és perquè la gent va creient en el nostre projecte. Les dades avalen el mètode. Dels joves que passen per la Fundació, el 80% s’acaben graduant, davant el 50% dels catalans que acaben els estudis d’FP. La Fundació neix de la iniciativa privada, però quin rol hi ha de jugar l’administració pública?El nostre treball és en xarxa i a cada territori tenim entitats que ens hi col·laboren, entitats tant públiques com privades. Hem d’anar de la mà de l’administració, perquè és evident que aquests no són uns reptes només de la Fundació, són de país. Al final, crec que ha de ser una suma d’esforços. Quins han de ser els actors necessaris per aterrar a cada comarca?Ens convé un ambaixador, dins l’àmbit empresarial, que ens ajudi a generar una xarxa de confiança i de relació amb empresaris, entitats socials o entitats públiques. Les administracions ens ajuden a fer el vincle amb els centres educatius, perquè al final són ells els que ens fan la presentació de candidats i de joves a optar a la beca. I és evident que necessitem les dotacions econòmiques, perquè aquestes aportacions fan que ens puguem desplegar en un territori i arrelar-lo a tot aquest treball en xarxa. Quin és el mètode de selecció dels alumnes perquè siguin becats per la Fundació Impulsa?Seguim dos paràmetres. Un és la situació socioeconòmica. Fem una valoració de la situació de vulnerabilitat del jove i també una entrevista per valorar el grau de compromís del jove perquè el procés avanci. Valorem, sobretot, que hi hagi la motivació per continuar estudiant cicles de formació professional. I, alhora, al jove se li demana una sèrie de compromisos: que assisteixi a les formacions de creixement humà i d’habilitats perquè pugui seguir l’itinerari que se li proposa o que es trobi amb el seu mentor. Sempre tenim una tècnica de referència al territori per al jove i per al mentor. També es valora el compromís per part del jove, de continuar aquests estudis i que aprovi el 80% de les assignatures el primer any, per exemple. I, fins i tot, un dels compromisos que hi ha és que el jove ha de fer una acció de voluntariat en el seu territori. Així veu altres realitats i d’alguna manera retorna a la societat el retorn que està rebent. Tots els joves tenen un mentor?En principi, sí. I si no és un mentor, la tasca la fa la tècnica referent del territori. També pot ser que un mentor tingui més d’un jove, però normalment és un jove un mentor. Si en el seu moment un dels motius que porta els patrons a crear aquest projecte és la falta de professionals, al llarg d’aquests anys s’ha notat una millora?Em remeto als resultats, que ens avalen. Segons l’última enquesta Alumni que vam fer, el 84% està treballant, i d’aquest el 64% ho fa amb una feina vinculada als estudis que va fer. Veient la taxa d’atur juvenil que hi ha són resultats importants. De fet, un dels programes que hem anat desenvolupant també és el de les oportunitats laborals. Tenim itineraris personalitzats amb cada un d’aquests joves, que a mesura que van acabant els seus estudis, fem aquestes formacions de creixement humà i també d’habilitats per a la inserció laboral. I aquí sí que es fa aquest acompanyament. Ja sigui amb empreses podent fer speed datings, ajudar a fer un currículum o com passar una entrevista. Més enllà de l’aportació dels patrons, qui finança el projecte?La font de finançament bàsicament és privada, tot i que estem ampliant anant a veure altres fonts de finançament, també públic, tant d’àmbit local com autonòmic i estatal, i fins i tot fons europeus. I això és el que hem d’anar veient com podem anar-ho articulant. Sí que anem amb molta subvenció de concurrència competitiva i, per tant, aquí entrem dins el sac de totes les entitats que es presenten també a convocatòries d’ajuts. El finançament privat ve de les més de 200 organitzacions impulsores que tenim arreu del territori, que quan coneixen el projecte ens ajuden amb la dotació econòmica i altres iniciatives. Foto: Albert Llimós Comença el curs amb 84 joves d’Osona i 28 del Moianès La Biblioteca Pilarin Bayés va acollir dissabte la presentació dels mentors i alumnes becats en aquest curs. En total són 84 joves d’Osona i 28 del Moianès. Aquests dies s’estan fent totes les presentacions territorials. En total, la Fundació beca 335 joves de nou comarques.

“El repte de la Fundació Impulsa ha de ser un repte de país”

Tres sessions a l’institut Abat Oliba de Ripoll per crear vincles amb les empreses

Crida de la Fundació Impulsa per trobar mentors

La Fundació Impulsa arriba a un acord amb Foment per poder arribar a empreses de tot el país

La formació professional vinculada a la UVic celebra deu anys

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter