Una superfície de 43 hectàrees per col·locar plaques solars que podrien generar 20 MW d’energia en la que els promotors anomenen instal·lació fotovoltaica Terraverda i que se situaria a Sant Pere, a la zona de les Salines, a Sant Andreu de la Vola, a prop de l’Eix Transversal. És la darrera petició referent a Osona que ha rebut la Ponència d’energies renovables de la Generalitat, l’òrgan que analitza la viabilitat dels parcs fotovoltaics i eòlics. Es tracta d’un altre macroparc solar al qual el territori s’hi oposa, com la majoria dels que s’han presentat el darrer any i mig, per la magnitud i l’impacte al territori. “No el veiem bé perquè és un espai natural on hi ha zones de pastura”, diu l’alcalde, Jordi Fàbrega (Entesa-AM). Aquests són alguns dels arguments que inclou el consistori en els informes que ha fet sobre el projecte: “Per l’impacte ambiental i per ser el lloc que és”, on hi ha fondalades de roureda i alzinar i prats de pastura. Des de Sant Pere remarquen la importància de fer la transició energètica i l’aposta per parcs solars però “d’una magnitud que no sigui desproporcionada”. Per aquest motiu, en el marc del treball que fa temps que porten a terme i que ha comportat la creació d’una cooperativa energètica per instal·lar plaques encobertes, també busquen “un terreny més erm al voltant del poble” per fer un camp solar però de dimensions més reduïdes.
Aquesta és precisament l’aposta que fan tots els municipis d’Osona dins del pla de transició energètica que preveu crear 50 petits parcs solars en els propers sis anys. Malgrat aquest objectiu, però, tampoc s’avança ja que per ara no hi ha peticions de petits projectes a la ponència. Gil Salvans, responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, reconeix que “no s’ha avançat amb petits parcs”, tot i que no volen els grans i tampoc hi ha projectes sobre la taula. Només s’ha avançat en la creació de comunitats energètiques com la de Sant Pere a Balenyà i Olost i n’hi ha d’altres a punt de néixer. Salvans explica, però, que a finals d’octubre s’ha d’haver finalitzat l’estudi de potencials sòls no urbanitzables d’Osona “per veure el potencial i respectar els criteris ambientals” on poder ubicar aquests petits parcs fotovoltaics.
Pel que fa als macroprojectes pendents de resoldre, al qual s’hi inclou el de Sant Pere, Salvans recorda que fa mesos que la ponència no es reuneix a l’espera de la reforma del decret que ho regula que s’hauria d’aprovar al novembre. Llavors tots els projectes pendents haurien de tornar a iniciar els tràmits amb un canvi substancial, tenir al voltant del 80% d’acceptació per part de les propietats dels terrenys, un requisit que actualment no es té en compte i que fa que no en tinguin coneixement. S’haurà de veure, però, si es té en compte la llei vigent, que segons Salvans diu que si en tres mesos no s’ha informat, per silenci administratiu, es pot entendre que són viables.
Peticions per a 737 hectàrees a Osona i 49 al Moianès
La Generalitat ha rebut des del maig de 2020 sol·licituds per a 737 hectàrees de sòl on instal·lar-hi parcs solars a Osona. D’aquestes la ponència ambiental, que és qui analitza la viabilitat dels avantprojectes de parcs fotovoltaics i eòlics, n’ha desestimat la meitat. Algunes de les que s’han descartat són les 361 del macroparc entre Manlleu, Torelló i l’Esquirol que va fer saltar les alarmes ara fa un any. La resta, moltes aglutinades en cinc macroparcs de més de 40 hectàrees, estan pendents de resolució. Només les 46 de Folgueroles i tres petites instal·lacions que no arriben a 3 hectàrees a Tona, Prats i Olost s’han resolt favorablement. Al Moianès, se n’han demanat 49, de les quals són viables 26,5 a Calders i la resta s’han de resoldre.
