Junts per Taradell ha estat a l’oposició aquest mandat i amb una majoria absoluta d’ERC al davant. Hi ha fet fred a l’oposició?
A totes les oposicions hi fa fred. I més quan estàs acostumat a no passar-ne. I quan és la primera vegada que en passes potser es nota més. Ens va haver d’acostumar a entendre què volia dir ser a l’oposició, i com podíem fer aportacions per al poble des d’aquesta banda. I també vam haver de decidir quina oposició havíem de fer i quina ens deixaven fer.
I quina oposició han fet? Veníem d’un mandat anterior en què Junts tenia majoria absoluta, però que vam acabar amb pacte de govern perquè enteníem que calia sumar sinergies i esforços. Que és el que la gent espera d’un ajuntament modest com Taradell. En aquest mandat vam creure que allò adequat era quedar-nos a l’oposició, i que havíem d’aprendre a incidir des d’aquesta posició. I intentar ser molt propers a la ciutadania per transmetre al ple el que ens fan arribar.
En la majoria de temes han votat a favor del govern. Això és que ho fan bé?
Va ser un tema que es va parlar durant la campanya electoral, i és que tots dos partits portàvem un programa molt similar. Taradell és el que és, i els projectes que es poden portar a terme són els que són. I les diferències amb l’equip de govern les hem tingut en com es planifiquen les coses, com es financen, si ens hem d’endeutar més o menys, etc. Però quan un punt que tu també tenies al programa electoral arriba al ple, malgrat que potser l’hauries fet diferent en algunes coses, el que vols és que vagi endavant.
I com han pogut incidir i marcar la diferència?
Quan hem topat més ha sigut al principi del mandat, en temes com les retribucions i dedicació dels càrrecs electes. I sempre he dit que un ajuntament té dues parts importants: el curt i el llarg termini. El curt termini és el que li toca decidir a l’equip de govern, el dia a dia, i on la incidència de l’oposició no és rellevant. En els projectes a llarg termini és on cal incidir més des de l’oposició, i on la decisió afecta a tot el consistori. Són els projectes de poble. Realment, però, de projectes a llarg termini n’hi ha pocs que s’hagin engegat aquest mandat.
Com valora la gestió del govern municipal d’ERC?
Crec que han gestionat el curt termini a la seva manera, que és diferent a la nostra. I el llarg termini és més difícil de valorar, perquè no hi ha molts projectes que s’hagin engegat. A partir d’aquí, que tothom tregui les seves conclusions.
Li demano en concret per l’àrea de Cultura, que vostè va encapçalar el mandat passat. Com la veu?
Taradell és un goig per tota l’activitat cultural i per totes les entitats que hi ha. I en aquesta àrea s’han fet projectes a llarg termini. Per exemple, en l’anterior mandat es va fer un projecte fascinant i on vam posar moltes hores de despatx, que era el mapa de patrimoni. Desenvolupar aquest mapa ens ha portat tota una informació que ara en aquest mandat s’ha pogut desplegar amb rutes, coneixement i informació. Estic content perquè la població ha pogut gaudir de la feina que es va fer, però també trist perquè no l’he pogut executar jo com a regidor.
A les eleccions de l’any 2019 els resultats no van acompanyar. Amb el temps han analitzat què va passar?
Van coincidir el millor moment d’Esquerra a Taradell amb el pitjor de Junts al municipi. I es van trobar diversos factors: governar desgasta i ens trobàvem en un moment de canvi després de 12 anys amb Lluís Verdaguer a l’alcaldia. Junts vam tenir poc temps per preparar aquest relleu, i Esquerra va saber convèncer amb la seva proposta de canvi. I en lloc de canviar de Lluís Verdaguer a Santi Estragués, van apostar per canviar a Mercè Cabanas. Aquestes eleccions són les que la gent realment podrà valorar i jutjar si aquest era el canvi que esperaven.
Amb el sotrac electoral, va pensar a deixar-ho?
No, perquè el meu compromís era treballar quatre anys més per Taradell des d’on fos. És obvi que ens vam presentar per guanyar, i hi va haver moments d’autocrítica. Perquè el mal resultat podia ser fruit del candidat o de moltes altres coses. En tot aquest temps la gent del meu voltant m’ha donat suport i m’ha animat a anar endavant.
A Taradell s’ha retirat l’últim semàfor del municipi, que era a la carretera de Balenyà. És una prioritat pacificar aquesta via?
Quan es va reformar tota la zona de l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer ja era per recuperar la carretera de Balenyà i que cada vegada fos més un carrer. Que deixés de tenir la funció de travessar el poble i qui hi transita ho fes a un pas més tranquil. A la carretera de Balenyà s’hi ha de fer un pas elevat, però cal coordinar les coses, perquè ara ens trobem sense semàfor i sense pas elevat.
En matèria de seguretat ciutadana s’està afrontant bé el problema a Taradell?
És un problema generalitzat, i més en municipis com Taradell que tenim nuclis aïllats i urbanitzacions. És un tema que preocupa, i des de l’Ajuntament es poden fer algunes coses: en l’anterior mandat ja es va parlar de les càmeres, també de fomentar l’assessorament i les mesures de prevenció de la gent, i fins i tot el suport entre veïns. I la solució són els Mossos, que són els que tenen la competència en seguretat ciutadana. Cal que l’Ajuntament faci força perquè hi hagi més presència al municipi, i que la Generalitat sigui conscient que hi ha aquest problema i hi posi més efectius.
En aquest mandat, quins projectes creu que han quedat al tinter?
Els projectes s’allarguen en el temps per temes administratius, i moltes vegades no n’hi ha prou amb quatre anys per executar-los. No sorprenc a ningú si dic que els grans projectes executats aquest mandat venien dissenyats de l’anterior. Em fa la sensació que les carpetes que teníem al despatx per anar executant, se n’ha tancat alguna però no sé si se n’ha afegit alguna de nova. M’agradaria veure que qui vingui al darrere es trobarà feina avançada, perquè aquesta és la idea de fer poble a llarg termini. Pròpiament com a seu hi ha la creació de la segona pista del pavelló. Així doncs, tot indica que tancarem el mandat amb la inauguració de la zona de davant de Can Costa i Font, que ja vam dissenyar nosaltres, però no crec que vegem la segona pista del pavelló. No puc dir gaires coses més que s’hagin fet més enllà de la gestió del curt termini.
Li ha costat prendre la decisió de tornar-se a presentar?
L’he anat madurant. En el meu cas, quan vaig tenir clar que no ho volia deixar vaig començar a parlar-ne obertament amb la meva gent. Perquè tenia clar que més o menys un any abans de les eleccions havíem de tenir la decisió presa per començar a treballar. I ho vaig comentar amb l’equip, perquè un de sol no fa res. I l’equip estava molt motivat i em va expressar que tenien més clar que jo que havia de repetir. I davant la mateixa sensació de compromís de fa quatre anys ens hem tornat a moure.
Qui l’acompanyarà?
Dels quatre regidors actuals, la majoria repetirà. I ara estem dissenyant el programa electoral amb un equip de treball d’unes 18 persones que també m’agradaria que estiguessin a la llista.
Compta amb noms històrics com Lluís Verdaguer, Josep Munmany o Francesc Homs?
Són gent d’una vàlua increïble, i Verdaguer i Munmany van destacar en la política municipal de Taradell. Saben que tindrien un lloc a la llista, però segurament han tancat una etapa. Hi ha una frase que m’agrada: som hereus però no deixebles. Ens quedem amb allò bo, però hi posem la nostra pinzellada.
